Jordi Savall corona l’Any Tàpies

BarcelonaAra fa un any Jordi Savall va participar telemàticament en l’acte inaugural de l’Any Tàpies a Barcelona. I aquest dimarts va tancar el cercle fent un concert al Museu Tàpies amb dedicatòria doble: a Antoni Tàpies, amb qui va compartir complicitats musicals i pictòriques, i als afectats pels aiguats al País Valencià, als quals es va destinar la recaptació, a través de Creu Roja.

Ferran Rodés i Imma Prieto, president i directora del Museu Tàpies, respectivament, van ser els amfitrions d’una vetllada que musicalment va transitar del plany a la joia, tan sagrada com sobretot profana, seguint un programa titulat Folías, romanescas i canarios. Paisatges i tradicions de l’Antiga Europa i del Nou Món. És a dir, un diàleg que Savall domina amb magisteri i que lliga cançons sefardites i guaracha, entre altres tradicions.

La pintura Amor, a mort (1980), una de les obres de l’exposició Antoni Tàpies. La pràctica de l’art que es pot visitar fins al 12 de gener, va posar el teló de fons a l’actuació del trio format per Savall, el percussionista David Mayoral i el guitarrista i tiorbista Xavier Díaz-Latorre. “Estem tancant l’any amb uns músics increïbles”, va recordar Prieto abans que comencés el concert amb planys medievals.

Acurat i precís, el trio va remenar el caliu emocional perquè hi brollés l’alegria sefardita, i Díaz-Latorre va poder lluir-se en peces de guitarra barroca hispànica, i també com a excel·lent tiorbista en una delicada Chaconne de Robert de Visée. La primera gran ovació va arribar després de l’engrescadora joia rítmica de la guaracha mexicana de Juan García de Zéspedes, un color popular que va reaparèixer amb força al final del concert a propòsit de la Gallarda napolitana d’Antonio Valente i el jarocho Jarabe loco. “Història de la vida és el que fa vostè, mestre Savall”, va dir la directora del Museu Tàpies per acomiadar la vetllada.