Jordi Savall davant el cim de la 'Missa solemnis' de Beethoven
El mestre dirigeix l'obra a L'Auditori de Barcelona, a Dresden i a París
Barcelona"És una obra titànica que destil·la amor, espiritualitat i màgia", diu Jordi Savall sobre la Missa solemnis de Beethoven. Aquest dijous la dirigirà a L'Auditori (19 h), en un concert en què participen dues de les seves formacions, Le Concert des Nations i la Capella Nacional de Catalunya, a més dels cantants Lina Johnson (soprano), Olivia Vermeulen (mezzosoprano), Martin Platz (tenor) i Manuel Walser (baríton). Després anirà a Dresden i París, els dies 20 i 22 de maig, respectivament. La preparació de l’obra es va fer a l’Auditori Enric Granados de Lleida entre el 24 i 28 d’abril amb assajos oberts al públic. “Molts músics no s’han vist amb cor d’interpretar-la perquè necessita uns intèrprets molt ben preparats i unes veus importants”, recorda Savall sobre una obra, efectivament, molt exigent.
Savall arriba a aquest cim de la música simfònico-coral d'inspiració religiosa després d'haver interpretat i enregistrat la integral simfònica de Beethoven, "el pas necessari per poder abordar la complexitat" de la Missa solemnis, que també forma part del projecte discogràfic del mestre d'Igualada, justament l'any que celebra el 25è aniversari del segell Alia Vox. Més de la meitat dels músics que participaran en els concerts formen part de l'acadèmia de la Young Orchestra and Choir Professional Academy (YOCPA) que Savall lidera juntament amb la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, i que finança la Unió Europea. Es tracta de 38 músics de menys de 39 anys seleccionats entre 172 sol·licituds de 20 països diferents.
Beethoven va compondre la Missa solemnis entre el 1819 i el 1823, quan també estava fent la Novena simfonia; de fet, les dues obres es van estrenar en una mateixa sessió a Viena el 1824, tot i que la versió de la missa no era la definitiva. És a dir, va ser escrita en un moment de plena maduresa, i alhora quan la sordesa que patia era més aclaparadora. Tal com detalla Savall, "Beethoven la va compondre en una època en què estava pràcticament aïllat del món, i això explica moltes coses de la seva música". En el cas de la Missa solemnis, diu Savall, el geni de Bonn "tenia al cap el Messies de Händel i el contrapunt de Bach", un context estètic important per entendre la magnitud del desafiament de Beethoven.
La missa estava dedicada al nomenament de l’arxiduc Rudolf, fill de l’emperador Leopold II i antic deixeble de Beethoven, com a arquebisbe d’Olomouc (Moràvia), però, com comenta el crític de l'ARA Jaume Radigales, "depassa, i de molt, els límits de la litúrgia per la seva grandesa i pel seu excés en la disposició, forma i estructura".
