Jordi Savall triomfa a Peralada dues dècades després

Jordi Savall va tornar al Festival de Peralada, on feia vint anys que no actuava, i ho va fer en una església del Carme plena de fidels seguidors. Acompanyat per sis músics de Le Concert des Nations, Savall va dedicar el concert a la música barroca francesa, composicions no gaire conegudes actualment, però que en el seu moment van conformar un estil seguit a tot Europa.

Amb la seva viola de gamba baixa de set cordes Barak Norma de 1697 i oficiant de director, els primers compassos de la sarabanda de la Suite del Ballet de Stockholm, de Guillaume Dumanoir, ens van obrir les portes a la cort de Versalles del segle XVII, recreant la imatge de reis i cortesans ballant al so de la música. El gruix de la vetllada va correspondre als compositors de Lluís XIV, un ferotge defensor de les arts, començant per dos músics que van revolucionar l'art de la viola de gamba: Monsieur de Sainte-Colombe, Le Père, i el seu alumne Marin Marais, que va acabar esdevenint un dels més grans erudits d'aquest instrument. Mestre i alumne són els protagonistes del famós film Tots els matins del món.

Savall va explicar –tot i que amb prou feines se'l sentia– que Sainte-Colombe va instaurar una setena corda a l'instrument per aprofundir en els sons més greus. I a continuació, amb Philippe Pierlot, també amb un viola de gamba de set cordes, van interpretar el Concert XLI à deux violes égales: Le retour, de Sainte-Colombe, i de Marais van fer dues peces del segon llibre, Pièces de viole: Tombeau pour monsieur de Sainte-Colombe, dedicat al mestre, en què Savall anunciava cada moviment, ja que estava fora de programa. També van tocar Couplets de folies (Les folies d‘Espagne), una de les peces més conegudes de Marais, on les dues violes van fer gala d’una extraordinària digitació per acabar a un ritme rapidíssim amb tots els músics en escena: Manfredo Kraemer al violí, Charles Zebley a la flauta travessera, Enrike Solinís a la tiorba i a la guitarra barroca, Marco Vitale al clavicèmbal i Pedro Estevan a la percussió i les castanyoles. Va ser una de les peces més aplaudides de la nit.

Per tancar el cicle del Rei Sol, van interpretar el Troisiême concert royal, de François Couperin, en un deliciós diàleg entre flauta i violí. Ja entrats al regnat de Lluís XV, vam escoltar l’òpera-ballet Les éléments, de Jean-Féry Rebel, i la Sonate VIII à trois (Re major, Op. 2, núm. 8), de Jean-Marie Leclair.

Els aplaudiments, amb tothom dempeus, van ser premiats amb dos bisos, la Bourrée D'Avignonez (anònima), una peça molt festiva estrenada el 1600 amb motiu del naixement de Lluís XIII, que va establir els precedents de l’orquestra barroca, segons va explicar Savall; i Tamborins I i II, de Jean Philippe Rameau, amb el clavicembalista Marco Vitale fent divertits gestos que van arrencar les rialles del públic.