Des dels anys 70 del segle XX ençà, s’ha anat produint un gir pràctic en la filosofia, una reacció experimentada per alguns filòsofs del segle XX davant d’una demanda social de filosofia. Aquest gir pràctic es caracteritza per rompre amb la concepció elitista de la filosofia que la condemnava a la seva pràctica desaparició pública, a ser una doctrina acadèmica més, tancada en si mateixa i en la seva història, i orientada cap a l’ensenyament i la transmissió de teories de filòsofs morts, únicament a l’abast d’iniciats i especialistes. Els promotors del gir pràctic de la filosofia posen així els seus coneixements al servei de la ciutadania, a través d’un conjunt d’iniciatives basades en el diàleg i la democratització de la filosofia i el pensament. La filosofia surt al carrer i se situa de bell nou a l’esfera pública, al lloc on va sorgir. Els filòsofs pràctics apropen la filosofia al públic en general, duent les seves activitats a llocs i contextos en què tradicionalment la filosofia no tenia cap mena de presència, com les empreses, les presons, els reformatoris, les clíniques i els hospitals, els espais culturals, les biblioteques i llibreries i altres espais més lúdics i mundans, com els bars. La tendència pràctica de la filosofia no és nova, té fortes arrels clàssiques, es nodreix de l’ideal filosòfic de l’antiguitat que concep el pensament com a art de viure i mètode d’autoconeixement, de la concepció democràtica de la filosofia d’Epicur expressada a la seva Carta a Meneceu i també dels diàlegs socràtics. Aquest gir pràctic ha donat com a resultat la creació d’universitats populars, com la de Michel Onfray a París; la publicació de novel·les filosòfiques d’èxit internacional com El món de Sofia (1994) de Jostein Gaarder; o l’edició de llibres d’autoajuda com Més Plató i menys Prozac (1999) de Lou Marinoff. També s’emmarquen en aquest nou context filosòfic, l’aparició de diverses pràctiques filosòfiques, com els cafès filosòfics, les consultes i els assessoraments filosòfics a particulars, els tallers de filosofia, el corrent d’innovació pedagògica conegut com a ‘filosofia per a nins’ i les iniciatives encaminades a introduir la filosofia en el món empresarial. Amb aquestes iniciatives, la filosofia amplia el seu horitzó, amb nous destinataris, assoleix un nou estatus i recobra vigor i vitalitat. Paradoxalment, a l’estat espanyol l’increment de la presència de la filosofia fora de les aules ha anat acompanyat d’una pèrdua de presència en els àmbits més acadèmics, especialment des de l’aprovació de la LOMQE, la llei educativa actualment en vigor. Es tracta d’una situació molt singular que es pot revertir amb l’aprovació per part del Ministeri d’Educació de canvis curriculars que potenciïn l’ensenyament de la filosofia. Als lectors interessats a conèixer amb més profunditat la filosofia aplicada recomanam la lectura del llibre d’Óscar Brenifier titulat Filosofar como Sócrates: introducción a la práctica filosófica (Diálogo, 2011).
José Barrientos: “Els orientadors filosòfics ensenyam a prendre’s la vida amb filosofia”
Professor i filòsof pràctic
José Barrientos (Sevilla, 1977) és doctor i professor de Filosofia a la Universitat de Sevilla i un dels referents més reconeguts en el camp de la filosofia aplicada en l’àmbit internacional. A la Universitat imparteix matèries tan suggerents com filosofia per a nins o teories del diàleg i de la interculturalitat. És fundador i un dels presidents de la Xarxa Iberoamericana d’Investigació en Filosofia Aplicada. Ofereix els seus serveis com a consultor filosòfic, a la vegada que imparteix cursos i tallers de filosofia aplicada per tot el món, dirigits a grups en risc d’exclusió social, ancians sense ingressos, pacients crònics i també nins i adolescents. Ha estudiat la relació entre la filosofia aplicada i l’experiencialitat i els vincles existents entre cooperació internacional i filosofia. És autor de diversos llibres, entre els quals destacam Introducción al asesoramiento y la orientación filosófica. De la discusión a la comprensión (Idea, 2005) i del manual formatiu Resolución de conflictos desde la Filosofía Aplicada y desde la Mediación (Visión Libros, 2010). A l’entrevista parlam de filosofia aplicada, de les noves pràctiques filosòfiques que posen en relació la filosofia amb la vida quotidiana i el públic en general.
Podríem començar la conversa definint què és la filosofia aplicada, perquè hi ha molts de malentesos que associen aquesta disciplina filosòfica amb solucions màgiques o receptes senzilles per assolir la felicitat i evitar el sofriment.
La filosofia aplicada és una disciplina filosòfica dedicada al desenvolupament del pensament crític i creatiu. La feina d’un orientador filosòfic és ajudar a desenvolupar les capacitats per governar les emocions i adquirir una visió profunda de la realitat. Els orientadors filosòfics no ensenyam història de la filosofia, però utilitzam els recursos que ens dona la filosofia per afavorir que les persones aprofundeixin en les seves idees. També utilitzam els coneixements filosòfics més arrelats a les tradicions sapiencials i a l’experiència de la vida per ajudar les persones a dur una vida més harmoniosa. Els orientadors filosòfics ensenyam a prendre’s la vida amb filosofia, a superar l’estrès de la pròpia existència i enfrontar millor els problemes de la vida, provocant una espècie de maduració en el subjecte, fent que cada persona trobi la solució als seus problemes, de manera que sigui capaç de continuar autònomament el seu propi camí.
Aleshores hem d’entendre que la filosofia aplicada és una filosofia que ni trafica amb la felicitat ni amb el patiment i que no té res a veure amb els manuals d’autoajuda ni amb els consells terapèutics?
Hi ha un autor de filosofia aplicada que posa en dubte la utilitat dels manuals d’autoajuda, a causa del fet que una gran part de la gent que consulta i segueix les orientacions d’un manual d’autoajuda acaba llegint altres manuals perquè no obté l’ajuda que necessita per curar-se. Pens que l’autoajuda té més a veure amb un negoci que amb una curació. No és la nostra feina fer front a malalties mentals. Els assessors filosòfics ens allunyam d’aquest perfil terapèutic, perquè pensam que curar aquestes malalties és feina dels psicòlegs i psiquiatres. El marc més adequat per a la filosofia aplicada és el pedagògic. Els filòsofs ajudam la gent a pensar i a encarar la vida cap a un horitzó més crític i harmoniós.
Quina recepció té la vostra visió pràctica de la filosofia dins l’acadèmica? Quina relació s’estableix entre la filosofia aplicada i la filosofia acadèmica?
Si m’haguessis formulat aquesta mateixa pregunta fa uns anys, t’hauria respost que la filosofia aplicada encaixa amb molta dificultat dins el món acadèmic, però avui dia, la situació ha canviat molt. L’acadèmia s’està obrint a noves idees. El professorat i l’alumnat universitaris demanen una filosofia més oberta a la societat. I la filosofia s’està obrint a nous camps. Jo, per exemple, estic treballant amb comunitats indígenes mexicanes per tal que desenvolupin un pensament crític i democràtic. Eduardo Vergara, company del grup d’investigació, treballa la filosofia amb presos i també dins l’àmbit sanitari, a hospitals.
A més d’impartir docència a la Universitat, treballau dins l’àmbit privat com a consultor filosòfic. Podríeu explicar en què consisteix una consulta filosòfica i quins són els elements filosòfics que hi intervenen?
En una consulta d’orientació filosòfica sol venir gent amb algun problema, que està interessada a aprofundir en algun tema o que cerca algun consell que l’ajudi a prendre una decisió important. El consultor pot ajudar a dissoldre els problemes utilitzant eines racionals o experiencials. Des d’un punt de vista racional, introduïm els conceptes relacionats amb el problema. Record una al·lota que havia tingut una ruptura amb la seva parella i que va començar a tenir una relació molt propera amb una companya de treball. Ella no sabia si s’estava enamorant de la seva amiga o si estava experimentant una amistat íntima. El problema central era: m’estic enamorant o és la meva amiga? A la consulta vàrem analitzar el significat de l’amistat i l’amor. A partir de la clarificació conceptual, la consultant va estar en condicions de saber si allò que sentia era amistat o amor. El mètode experiencial no només implica una comprensió racional del problema, sinó que mira de posar en relació el coneixement amb les experiències personals. Imagina’t un altre cas, el d’un home que no sap si s’està desenamorant de la seva parella. El nostre consell va ser que ho descobrís per ell mateix, que fes cada matí una besada a la seva dona i que escrigués després una paraula que representàs allò que sentia. No ens interessava realment allò que escrivia, el que cercàvem era que fos conscient dels seus sentiments.
Quin tipus de conflictes i problemes preocupen les persones que sol·liciten els serveis d’un consultor o assessor filosòfic?
Són molt habituals les consultes sobre amor i desamor, però també ens arriben moltes consultes relacionades amb crisis existencials, amb crisis causades per la necessitat de revisar el projecte vital. Estic pensant especialment en les crisis existencials dels 40 anys. També hi ha persones que cerquen assolir una certa harmonia dins la seva existència. En aquest cas, recomanam la lectura de filòsofs estoics com Marc Aureli o Sèneca. Un altre dels motius de les visites són els dilemes ètics. Record un consultant que estava de baixa a la seva pròpia empresa, que tenia un quadre de depressió segons el diagnòstic psicològic, però que, en realitat, el que passava a aquesta persona és que havia descobert que els seus caps s’estaven apropiant de doblers de l’empresa i ell no tenia clar si els havia de denunciar o no, perquè era conscient que si els denunciava s’arriscava a ser acomiadat i a perdre la seva feina. És important resoldre aquest tipus de dilemes, perquè si no es fa es pot arribar a desenvolupar una malaltia.
A quines situacions no és convenient aplicar tècniques filosòfiques? Hi ha algun criteri o límit ètic que us hagueu imposat amb relació a les pràctiques filosòfiques?
Aquesta pregunta em du a pensar la necessitat de clarificar els límits entre filosofia i psicologia. Hi ha un límit pragmàtic que és molt bàsic i es dona quan descobresc que el consultant no avança i es troba tancat en el seu problema. Tampoc no treballam amb persones malaltes. Nosaltres intentam formar-nos en psicologia i psicoanàlisi, de manera que puguem detectar persones psicòtiques o amb altres desequilibris mentals. A la consulta filosòfica ens dedicam a treballar els continguts de la consciència, mentre que la psicologia, en general, treballa amb estructures psicoconductuals. Imagina’t que estàs vivint una fase de dol. El psicòleg és especialista a passar de la fase de negació a la fase d’acceptació, però no té coneixements sobre què és la mort, el buit o el no-res. Aquí és on entraríem nosaltres. De tota manera, la meva aspiració és que la filosofia treballi de manera interdicisiplinària amb psicòlegs i psicoanalistes.
Pot semblar que els vostres plantejaments traspassen els límits convencionals de la filosofia, que envaeixen les competències d’altres disciplines, com la psicologia o fins i tot la medicina. Com respondríeu a l’acusació d’intrusisme professional?
La filosofia aplicada i la psicologia tenen camps propis i diferents, però també àmbits d’intersecció. Pensem, per exemple, en camps comuns, com l’escolta atenta. La gran qüestió no és la diferència entre filosofia aplicada i psicologia, sinó la pregunta per la diferència entre pedagogia i filosofia aplicada. Hi ha molts de pedagogs com Paulo Freire que han fet coses molt properes a la filosofia i que, de fet, s’estudien a pedagogia i filosofia. Les fronteres entre disciplines són construccions socials que estan en contínua revisió.
Dins l’àmbit grupal, desenvolupau cursos, tallers i cafès filosòfics, i filosofia per a nins. Podeu descriure com són aquestes activitats que organitzau?
L’experiència més cridanera és la que hem tingut en el context de la presó. A través de tallers filosòfics, ensenyam als presos a qüestionar els valors egoistes i individualistes, que hi ha altres maneres de comportar-se més èticament. L’activitat dins les presons ha tingut moments de tensió i perill, sobretot quan hem treballat a presons de màxima seguretat, amb algun intent d’apunyalament al filòsof implicat. Treballam també amb l’associació sevillana de fibromiàlgia, amb dones que pateixen aquest trastorn crònic i que se senten incompreses perquè la seva malaltia no està del tot reconeguda. Posa’t en el cas d’una persona que té aquesta malaltia i que, com que no està tipificada, ha de continuar anant al treball i suportar que la família i a vegades també el psicòleg et diguin que no tens res. Els diàlegs i cafès filosòfics que realitzam habitualment a biblioteques i entorns lúdics contribueixen a desenvolupar el pensament crític a una societat en què cada vegada es necessita més per prendre decisions racionals. Quant a la filosofia per a nins, nosaltres assumim que el nin ha d’aprendre a llegir i escriure, però la seva identitat no depèn d’això. Les persones som idees i creences. Si no cuidam la capacitat per elaborar els propis pensaments, estarem afavorint una societat en què tothom pensa igual. I a una societat en què tothom pensa igual, no existeixen identitats; jo no existesc com a jo, ni tampoc tu existeixes com a tu. La filosofia per a nins és la base per generar identitats i persones. Hem de pensar que la democràcia és un sistema en què el poder està en el poble, però no en qualsevol poble, està en un poble ben format. Si a una societat no existeixen ni persones formades ni identitats, tampoc no hi ha democràcia.
