José Carlos Llop recupera la Mallorca de la infantesa al seu últim llibre

BarcelonaL'escriptor mallorquí José Carlos Llop recupera a 'Solsticio' (RBA), el seu últim llibre, "el paisatge perdut" de la Mallorca on va néixer l'any 1956. Es tracta d'un viatge literari que, segons explica el propi autor, ha fet "sense nostàlgia". A 'Solsticio', Llop explica en l'arrencada del llibre com un Simca de color cirera recollia tota la família a principi de l'estiu i els portava a una bateria militar on el seu pare, el comandant del lloc, feia la seva vida quotidiana.

Després d'escriure 'En la ciudad sumergida', en el qual la literatura tenia tant de pes com la ciutat, Llop es va plantejar "en quin moment del temps no tenia consciència que seria escriptor". I al voltant d'aquesta pregunta "van anar apareixent en espiral els estius de la infància en una bateria militar aïllada de la costa mallorquina".

Un autor contra la nostàlgia

L'autor rebutja que hagi escrit un llibre de memòries en un sentit estricte: "El nen no és l'eix del relat, sinó que és la mirada sobre el paisatge del relat, i això passa perquè el narrador no té encara veu literària, només mira". Es tracta d'una mirada inaugural, que descobreix les coses per primera vegada i, confessa, inici "d'una cosa molt important en l'origen de l'escriptor, que és aprendre a dir-les, l'equivalent a posseir-les".

"Hi ha un retrat d'un món amb sentit de la moral i aquí no hi cap la nostàlgia. La nostàlgia és un error literari", proclama Llop, que creu que "el temps millor és el present, i a més és el que ens permet recordar el passat". La percepció de la infància com un espai paradisíac és una idea, recorda, que ja és a Proust: "La nostra visió de la infància a posteriori sempre sol estar relacionada amb el paradís".

Llop comenta que "la cultura mallorquina està estructurada al voltant d'un sentiment que podríem titllar d'elegíac, no en el sentit nostàlgic, sinó en el sentit de relació amb els temps: mai no parlem del present, i, en canvi, ens agrada parlar del passat. Dir el que estem fent ens sona a donar explicacions a un estrany, i en canvi explicar el que vam fer ens fa presentar-nos com som".