Josep Ferragut, Fill Predilecte d’una Mallorca invertida

PalmaJosep Ferragut no va poder veure acabat l’edifici de la Porciúncula, el temple en el qual ahir va tenir lloc la cerimònia de proclamació de l’arquitecte com a Fill Predilecte de Mallorca. El 21 de febrer de 1968 -enguany n’ha fet 50 anys-, el trobaren assassinat en un descampat del camí vell de Bunyola. Des del primer moment, els escrits oficials definiren Ferragut com a “invertit sexual” i, tot i que el crim no va quedar resolt, les motivacions es varen relacionar amb la seva suposada homosexualitat. Amb el temps, però, ha guanyat força la tesi que l’assassinat va poder ser conseqüència de l’oposició que exercia l’influent arquitecte davant l’incipient boom urbanístic que vivia Mallorca des de principis dels anys 60. Ferragut manifestava una actitud cada vegada més crítica vers la transformació que s’estava infligint a l’illa en nom del turisme. Visionari com a arquitecte i també pioner en l’intent de protecció del territori costaner, Josep Ferragut Pou (Palma, 1912) és avui Fill Predilecte d’una Mallorca ja invertida.

Ferragut havia denunciat per escrit i en nombroses ocasions els grups de pressió, com ell mateix anomenava col·lectius d’arquitectes i constructors lligats al franquisme i amb importants interessos urbanístics. Com a arquitecte municipal, havia impulsat la protecció de diverses zones estratègiques d’Alcúdia i de Pollença. Exigia a les autoritats de l’època, a través de contundents cartes, que fessin respectar les ordenances municipals i els criticava les actituds complaents amb els poderosos i, en canvi, que posassin tota mena de dificultats als projectes dels “professionals que no tenim protecció estatal”.

Segons escriu el seu nebot i també arquitecte, José Ferragut Canals, al llibre El arquitecto José Ferragut Pou (José J. de Olañeta, Editor, 2015), aquest, “en un gest d’honestedat i transparència impropi de l’època, renuncià a engegar projectes professionals propis en el municipi de Pollença mentre ocupà el càrrec d’arquitecte municipal, i es va convertir en un element molest per a diversos grups urbanitzadors, polítics i tècnics, ja que la seva idea de defensar l’interès general s’oposava als interessos particulars d’aquells. Amb la seva mort, aquests grups de pressió trobaren la via lliure per poder escometre els desgavells urbanístics que desitjaven”. La paraula “desgavell urbanístic” també surt del mateix Josep Ferragut Pou en un parell de les cartes que es reprodueixen a l’esmentat llibre.

En l’acte de proclamació de Josep Ferragut com a Fill Predilecte de Mallorca, el president del Consell, Miquel Ensenyat, va posar ahir a la Porciúncula l’èmfasi en aquest aspecte: “Ens trobam en un espai de llum i colors que contrasta amb la Mallorca fosca que va haver de patir l’arquitecte”. El definí de “revolucionari de l’urbanisme” i remarcà la seva fermesa “contra l’urbanisme que només estava al servei dels interessos econòmics particulars”.

La Mallorca contemporània

Josep Ferragut, que va realitzar més de 2.000 projectes arquitectònics durant 30 anys de carrera professional, va contribuir en gran mesura a dibuixar la Mallorca contemporània. Definia la pròpia arquitectura com a “funcional, senzilla i progressista”, això després de traçar una evolució que va des del classicisme sobri aplicat a projectes com l’ampliació i reforma del santuari de Cura i també la construcció de Jaume III, que va fer al costat de Gabriel Alomar, fins a arribar a abandonar els postulats tradicionals a favor d’una arquitectura més simple i abstracta, en línia amb l’avantguardisme centreeuropeu. Tant l’edifici de Gesa, de 1963, com l’església i l’escola de la Porciúncula són la culminació d’un camí cap a la modernitat arquitectònica que ell introduí a Mallorca.

Igualment significatius són els edificis de la parròquia de Sant Alonso Rodríguez, la de Can Picafort, el col·legi de Sant Francesc de Palma, l’església de Sant Agustí, la capella de Lluc i la de la central tèrmica d’Alcúdia. Però també ho foren, revolucionaris, els habitatges destinats a oficials de l’aviació que construí a l’actual Porta del Camp, l’immoble racionalista situat a la cantonada del carrer Aragó amb el de Margalida Caimari i, entre molts altres, l’edifici de l’extint comerç La Primavera a la plaça Verge de la Salut, tots a Palma. Apartaments a Palmanova i al port de Pollença, cases particulars de doble vessant invertida, hotels a Cala Blanca i a la costa de Calvià duen també el segell de la creativitat compositiva i la depuració formal que imprimia l’arquitecte palmesà.

Molt més que un arquitecte

Josep Ferragut va ser molt més que un arquitecte, va ser un personatge polièdric o, com va dir ahir la pintora Carmen Cañadas en el moment de descobrir el retrat de Ferragut ja Fill Predilecte que li va encarregar el Consell de Mallorca (un retrat que emmarca el personatge en una composició inspirada en el moble de música que ell mateix es dissenyà): “Josep Ferragut va ser un artista multidisciplinari”. Aquesta denominació contemporània és molt adient amb les inquietuds artístiques, musicals i cinèfiles d’un personatge que, a més d’arquitectura, feia urbanisme, interiorisme i dissenyava el mobiliari, objectes i tots els elements que havien d’incloure els seus edificis. El cim, truncat pel seu assassinat, es troba de bell nou a l’interior de l’església de la Porciúncula, per a la qual va concebre una disposició espacial i del mobiliari assembleària.

Definit per tothom que el conegué com un home discret, religiós, detallista, educat, distant i també de geni curt, Ferragut va ser el primer arquitecte que es declarà incorruptible en una Mallorca que entrava de ple en els camins de la corrupció. És significatiu que com a gran aficionat al cinema deixà diversos documentals, i és en el que titulà Ciudad de Mallorca on més crític es mostra amb la transformació de l’illa. Enfoca la càmera cap als turistes del centre de Palma i l’àudio diu: “Per a ell [per al turista] es construeixen edificis, absurds souvenirs i uniformes especials”, alertant que el turista no només deixarà doblers, sinó que també pot fer mal continuar posant l’illa al seu servei i al de qui s’hi enriqueix.

En el documental Vida i mort d’un arquitecte, dirigit per MiguelEek, tot i recollir de manera detallada la tesi oficial de l’homosexualitat de Ferragut, es defensa la versemblança d’un assassinat per interessos econòmics. Avançat a l’època en tot, els seus postulats tenen absoluta vigència. Mentrestant, l’edifici protegit de Gesa, símbol de la modernitat introduïda pel seu arquitecte, continua el procés de degradació. Una expressió més d’una Mallorca invertida.