Josep M. Salrach, el savi de la Catalunya de l’any 1.000

BarcelonaJosep M. Salrach és el gran referent de la història medieval catalana. Si algú vol saber com els comtes catalans van passar de funcionaris de l’imperi carolingi a senyors independents, que l'hi demani. Si voleu saber per què el poble català ha tingut tanta passió pels documents, també ell és la persona adequada. La seva resposta a aquestes i tantes altres qüestions serà sempre entenedora i matisada. Dolç en la parla i l’escriptura, fins i tot li podríem reconèixer un ocult esperit poètic occità en la manera d’expressar-se. Però no ha fet poesia: és un erudit de fondària que no s’ha tancat a la torre de marfil. La seva generositat, el seu permanent somriure franc –potser n’hauríem de dir somriure carolingi– ha seduït col·legues, deixebles i editors durant dècades. Llegir-lo i escoltar-lo és, sens dubte, un plaer.

Afectat d’un càncer de pronòstic complicat, manté la seva proverbial serenitat i ponderada lucidesa, de les quals ahir va fer gala al sentit homenatge que la professió li va retre a l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual és membre. No hi faltava cap patum de la història. Fins i tot Paul Freedman, des de Yale, va enviar el seu agraïment per l’ajut i l’amistat que li ha brindat durant anys. Borja de Riquer, amb qui ja estudiaven junts d’adolescents i que junts van fer la mili, en va destacar un fet incontestable: "Mai ningú malparla d’ell: això, en aquest país, és excepcional. Com t’ho has fet, Josep Maria?".

La resposta va ser coral. Roser Salicrú en va destacar el caràcter «calmat i pacient» davant una feina ingent, "camaleònica i incansable". Gaspar Feliu, amb qui està a punt de completar la monumental Catalunya carolíngia iniciada per Ramon d’Abadal fa més d’un segle, va elogiar-lo com a editor de documents. Tomàs de Montagut va recordar qui va ser la seva parella, la també medievalista Mercè Aventín, morta el 2016, i va lloar en Salrach "l’excel·lència com a docent, recercador i divulgador". El valencià Antoni Furió va proclamar: "La història medieval de Catalunya i els Països Catalans s’escriu avui com Salrach ens ha ensenyat". I Joaquim Albareda en va destacar "la claredat expositiva i de síntesi, i tant la finor en l’anàlisi del fet nacional sense anacronismes com l’atenció a la qüestió social". Va remarcar, a més, les seves connexions europees (sobretot amb París, on va donar classes) i el va retratar: "Tan savi i tan modest, i per si no n'hi hagués prou, una excel·lent persona!" Víctor Farías, Ramon Pinyol, Antoni Riera i Teresa Cabré també van dir paraules de reconeixement.

"Encara em veig com el nen que era fa setanta anys, un nen que ha fet els deures. I segurament els he fet bé, com s’ha dit amb tanta exageració", va respondre Salrach a tots els elogis. Es va emocionar al recordar la Mercè i agrair la paciència als fills davant la seva absorbent passió d’historiador, i va girar l’homenatge cap a tota la seva generació de lluitadors per la llibertat i la justícia. Qui no hagi llegit Salrach, ja sap què es perd.