Josep Maria Fonalleras rememora la seva infantesa a 'La sala d'estar és un camp de futbol'

GironaDes del punt de vista d'un entomòleg, com si analitzés papallones o altres insectes. D'aquesta manera, el reconegut escriptor gironí Josep Maria Fonalleras rememora i posa en paper els records de la seva infantesa en la seva nova novel·la, 'La sala d'estar és un camp de futbol', publicada per Ara Llibres, dins de la col·lecció 'D'on vinc'. La mort, l'homenatge als pares, els jocs amb els germans, els amics o el primer amor se succeeixen en un relat descriptiu on l'autor ha volgut donar la volta al concepte d'autobiografia, fugint de sentimentalismes, comparacions o la nostàlgia dels vells temps. "Faig d'observador, és un retrat clar i nítid. Un cant a la vida", reflexiona Fonalleras.

Fonalleras tenia clar que a 'La sala d'estar és un camp de futbol' no volia fer una autobiografia típica. Tal i com ell mateix diu, no es tractava "d'explicar batalletes" sinó fer un "discurs literari" diferent, en el qual hi predominessin les descripcions. D'aquesta manera, Fonalleras deixa que els lectors interpretin com vulguin les seves paraules. Un clar exemple d'aquest joc és l'inici i el final del llibre, on l'escriptor barreja conceptes com la vida i la mort. L'obra arrenca amb la defunció de la mare de Fonalleras i finalitza amb una reflexió sobre aquesta temàtica, utilitzant el pròleg de l'obra 'El jardí dels Finzi Contini'.

Fins i tot el títol del llibre té un missatge ocult i juga amb els dobles sentits. "No sabia com titular l'obra, vaig pensar amb 'Un nen de la rambla' però quedava massa connotat i centrat a Girona", subratlla l'autor. Per això, va creure que era millor donar-li un punt més metafòric i mostrar com un petit espai, com la sala d'estar d'una casa, pot arribar a convertir-se en una història més grossa; un camp de futbol. Un camp que existia en la ment d'un Fonalleras infant qui jugava a aquest esport amb els seus germans enmig de sofàs en un pis de la Rambla de Girona.

"Un cant vital"

Una idea i missatge que es pot aplicar a tot el llibre. Una obra que vol ser alguna cosa més que una recopilació d'unes memòries d'infantesa. "D'allò, reduït, personal i petit se'n pot extreure una lectura més àmplia", assenyala l'escriptor. Per això, l'autor ha treballat en profunditat l'estil, un present continu que permet dotar l'obra d'harmonia i una coherència general. Un to "escèptic" que, tal i com admet el mateix escriptor, ha estat el que més li ha costat. "Si ho hagués fet des d'un punt de vista evocador m'hauria sortit una obra comparativa, on estaria sempre comparant el passat amb el present i no m'hauria convençut perquè hagués estat comparant dos temps d'una mateixa personalitat, la meva", argumenta l'escriptor.

Per això, Fonalleras va preferir convertir-se en un "autor observador", un científic, un entomòleg. "Com si mirés una papallona que tens clavada per analitzar, descrius les coses sense donar-li masses connotacions personals, es tracta de narrar allò que em passava simplement i la sola explicació es transforma en un cant vital", reflexiona.

I és que el llibre parla de la vida, amb "efervescència". "No volia tractar la mort, ja ho vaig fer en altres llibres, només compartir la vida mesclada amb aquelles persones tant importants que t'han deixat", subratlla. "Hi ha una frase de Josep Carner que diu que la primavera és el retorn de les promeses elementals de la vida. Em sembla molt adequada perquè el llibre, en certa manera, també vol ser-ho, un retorn a un cert espai", afegeix.

Al llarg de les pàgines, l'autor detalla la seva vida i la situació de la seva família, l'entrega de la seva mare, la bondat dels avis o el seu primer amor. El cossi d'aram, la hipocondria, els viatges del pare, la cuina de la seva mare, els jocs, els germans, els accidents que ha patit durant la seva vida; cada detall crea un univers. Un entorn que, els més gironins, reconeixeran ja que Fonalleras repassa establiments històrics que van existir ara fa unes dècades a Girona, alguns dels quals - com la llibreria Geli- encara es mantenen dempeus.

"No em va costar molt recordar totes les vivències perquè t'obligues a fer-ho i a patir d'una fotografia o olor apareixen tot un seguit de records que pensaves que tenies oblidats, que estaven amagats en la teva ment", assenyala l'autor. "També tenia la idea de flaixos. Volia que la narració fos com instantànies", comenta Fonalleras. L'escriptor gironí, amb diversos premis i novel·les a l'esquena, va arrencar l'escriptura d'aquesta obra l'any passat, aparcant la idea de fer un llibre d'articles. De moment, l'escriptor nascut a Girona, no té previst fer una nova novel·la sobre la seva infantesa perquè, actualment, ja està gestant una obra de relats curts.