Guillem Clua confronta les identitats d'una família pujolista al TNC

Barcelona"Arriba un moment a la vida en què no saps si estàs caient o estàs volant", sentencia l'actor Josep Maria Pou en paraules del jutge Samuel Gallart, el personatge que interpreta a l'obra Justícia. L'afirmació resumeix de manera contundent l'essència d'aquest espectacle, que representa el debut del dramaturg Guillem Clua a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que explora la idea d'una identitat personal i col·lectiva entesa com una presó. Autor d'èxits com Smiley (2012) i Invasión (2013), Clua ha escrit una obra complexa i ambiciosa que parteix d'un jutge jubilat amb una vida plena de fantasmes als quals s'haurà d'enfrontar. Dirigida per Josep Maria Mestres, Justícia s'estrena aquest dijous al TNC i es podrà veure fins al 22 de març.

"Tots els personatges de l'obra intenten definir-se respecte als altres. Escullen una manera de ser que els fa rebutjar altres identitats", explica el dramaturg. El nucli de l'espectacle està format per una família burgesa, amb el personatge del jutge i la seva esposa (Vicky Peña) com a pals de paller. A partir d'una celebració familiar situada en el present, els dimonis interiors dels protagonistes comencen a emergir i els confronten amb les decisions preses en el passat i que han configurat la seva manera de ser. "Exemplifica com un petit fet pot desencadenar un gran cataclisme. Quan esclata el volcà, tot queda a la vista", assenyala Peña.

La política és un dels grans motors de la història a l'hora de vehicular el conflicte identitari del protagonista, i a la seva família hi ressona l'empremta de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat. "El pujolisme hi és, perquè crec que seria ingenu i deshonest obviar-lo. No l'he volgut defugir, l'he tractat de cara", aclareix Clua. En canvi, el dramaturg ha preferit mantenir al marge tots els esdeveniments relacionats amb el Procés i els presos polítics perquè creu que "encara cal una certa distància i fredor" per abordar-lo.

Un perdedor que veu trontollar el seu llegat

El dilema amb la identitat cultural, religiosa, sexual, social i política posa aquest jutge contra les cordes quan veu trontollar el seu llegat. Per a Pou, el protagonista forma part de la seva "col·lecció de personatges perdedors", que, diu, són els que més li agraden. A través d'aquest protagonista, Justícia indaga en "com, per viure plenament, s'ha de ser valent", afegeix Mestres.

El repartiment del muntatge compta amb actors de generacions molt diferents, des de Manel Barceló fins a Alejandro Bordanove passant per Roger Coma i Anna Sahun, entre d'altres. L'extens rang d'edat s'explica, en part, perquè alguns personatges estan interpretats per diferents actors, que els encarnen en diversos moments de les seves vides. De fet, l'obra viatja fins a la joventut del jutge i recorda alguns esdeveniments històrics com el final de la Guerra Civil, el concert dels Beatles a la Monumental i la primera manifestació LGTBI a Barcelona. "Hi ha una voluntat explícita de recordar aquelles reivindicacions dels anys 70", subratlla Clua, i Barceló afegeix que a l'espectacle hi ha un homenatge "als primers manifestants que van reivindicar l'homosexualitat des de la provocació". Aquests flash-backs cap a anys enrere responen a la voluntat del dramaturg "de mirar el passat per explicar el present", afirma.

Més enllà de la profunditat emocional de l'espectacle, tant el director com els actors coincideixen a destacar que Justícia implica una feina física considerable. El repte s'explica per les característiques de l'escenografia –a càrrec de Paco Azorín–, que compta amb una inclinació d'un 33%. "La Sala Gran és un gènere en si mateix. Tot ha de créixer, tenir certa èpica –assenyala Coma–. I a Justícia hi ha moltes escenes que transcorren en paral·lel i que, com a actor, impliquen que sempre estiguis a la corda fluixa, que no et puguis abandonar mai".