Josep Massot i Muntaner, una figura intel·lectual desbordant

Palma“En Josep és la generositat personificada”. L’historiador David Ginard i Féron parla, amb aquesta alegria, d’un dels seus grans mestres: Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941), un historiador, frare, editor, estudiós i intel·lectual inclassificable.En paraules de Ginard, és “la figura intel·lectual més completa de la Mallorca contemporània, i diria que del conjunt dels territoris de parla catalana”. Fa poc ha fet 80 anys i, per celebrar-ho, arriba a les llibreries el títol Josep Massot i Muntaner. El combat per la història, una edició de Lleonard Muntaner inclosa en la col·lecció En diàleg. L’historiador britànic Paul Preston en firma el pròleg.

En les pàgines del llibre, el lectors se submergeix en una conversa llarga entre Ginard i Massot, en què s’aborden grans etapes de la vida i l’obra del mallorquí; des dels primers records de la infància fins al desenvolupament de les aportacions que ha fet durant la seva trajectòria el protagonista, especialment les relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme a les Balears. El volum es presenta a Palma el dimecres 10 de novembre, a l’Arxiu del Regne, un acte moderat per l’editora Maria Muntaner que inclourà les intervencions de l’autor, David Ginard, l’investigador Damià Pons i Lila Thomàs, membre de les Fundacions Darder-Mascaró.

Un entusiasta del coneixement

Ginard i Féron va conèixer Massot i Muntaner quan just tenia 21 anys. Tot d’una es va fer palesa la generositat del mestre: “Havia fet un treball sobre la repressió a Mallorca durant la Guerra Civil i el professor d’aquella assignatura va tenir la feliç iniciativa d’enviar-ne una còpia a Josep Massot. En Josep va respondre tot d’una dient que era un molt bon començament i que, si volia continuar estudiant el tema, m’ajudaria en tot el que pogués”. Va complir amb la seva paraula, perquè poc després, el 1989, el jove estudiant d’Història va anar a visitar-lo a Montserrat. Aquella primera trobada va ser l’inici “d’una estreta col·laboració professional i d’una gran amistat”. De la mà de Massot, Ginard va publicar una investigació a la revista Randa i ha tingut el suport del mestre en moltes altres aventures acadèmiques. L’autor del llibre publicat per Lleonard Muntaner defensa que el seu és només un exemple de tants: “Massot i Muntaner ha ajudat molts altres estudiosos de diverses generacions, historiadors i filòlegs, de tots els territoris de parla catalana. L’ entusiasma veure com avança el coneixement i com progressen els estudis que fan altres persones pel simple goig de veure créixer. A més, és una persona molt senzilla i propera. Per això té tants d’amics i tanta de gent que l’admira”.

Com s’ha dit al principi, Massot i Muntaner és un intel·lectual inclassificable. “És una persona que té una obra científica que inclou disciplines molt variades, de la història política a la cultura popular, passant per la lingüística, la musicologia i els estudis literaris”, apunta Ginard. Destaca, també, que hagi estudiat períodes històrics que abasten des de l’edat mitjana fins a l’actualitat; que hagi estat l’impulsor d’una editorial com Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en què s’han editat centenars de tesis doctorals en Humanitats i Ciències Socials; i haver tirat endavant, “gairebé en solitari”, recorda Ginard, “revistes d’alta cultura com Randa”. Per si fos poc, l’historiador de Palma també ha estat un dels principals impulsors d’entitats com l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

Més enllà de la quantitat de títols que ens deixa a l’abast Massot i Muntaner (tot i que també gràcies a això), una de les coses que més se li han de valorar és el fet d’haver creat escola en qüestions estilístiques i comunicatives en la divulgació històrica en llengua catalana:“Els seus llibres han servit com a model a molts d’historiadors, que a partir del seu exemple han après a comunicar les seves recerques molt millor”. Ara, de la mà de David Ginard i Féron, Lleonard Muntaner obre la porta al coneixement d’aquesta figura desbordant. Gairebé irrepetible.