Josep Pla i Francesc de Borja Moll, dos homenots "còmplices per la llengua"

PalmaHi ha relacions que, tot i que lògiques pel context històric i per les trajectòries dels seus protagonistes, resulten encisadores perquè creen lligams inesperats. És el cas de l'escriptor Josep Pla i el lingüista Francesc de Borja Moll, dos dels grans noms de les lletres catalanes que varen mantenir una “relació intermitent i una amistat sostinguda” fins al final de les seves vides que ara es pot constatar gràcies al volum Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979. En aquest llibre, a cura de Josefina Salord Ripoll, s’hi arreplega la correspondència que ambdós intercanviaren d’ençà que es conegueren a Palma l’any 1948, en un moment trascendental per a la carrera de tots dos, tal com explica Salord al pròleg que acompanya el volum. 

La calaixera de Francesc de Borja Moll

“El moment era especialment tens per a ambdós, una mena de match point en què es jugaven, en circumstàncies ben adverses, el punt de joc de la seva voluntat de represa real dels projectes tallats el 1939: el d’escriptor amb un públic lector en català, en el cas de Josep Pla, i el de lexicògraf a la recerca de la continuïtat del Diccionari Català-Valencià-Balear en el de Francesc de Borja Moll”. L’encontre va ser “un impacte brutal i impressionant”, en paraules de Salord, qui subratlla la impressió que provocà en Josep Pla el descobriment de la calaixera plena de fitxes amb què treballaven el mateix Moll i el filòleg valencià represaliat Manuel Sanchis Guarner, en aquell moment sense cap horitzó de publicació. “En aquell moment”, explica Fina Salord en conversa amb l’ARA Balears, “Pla adquireix davant ell mateix el compromís de ser el valedor de Francesc de Borja Moll perquè pugui sortir endavant l’Alcover-Moll. Tot això es tradueix en tota una sèrie d’articles on no només li dona suport sinó que dona a conèixer la imporància de la tasca de Moll. De fet, Francesc de Borja Moll explica a les seves memòries que si es va veure amb estímul de reprendre aquesta feina va ser gràcies a dos estímuls: Josep Pla i Miquel Marquès, de Sóller”. Per això també són especialment interessants les cartes que Pla s’intercanvià amb Josep M. de Porcioles, l’aleshores batle de Barcelona, i amb què va aconseguir la seva contribució al finançament per refer els dos primers volums del diccionari. Aquestes cartes formen part, també, d’aquest llibre publicat pel segell Destino. 

La Mallorca de Josep Pla

Tanmateix, una altra de les relacions de les que hi ha constància al volum és la que unia Josep Pla amb Mallorca. “És una cosa molt polida”, conta Salord, “perquè Pla estimava molt Mallorca. Hi havia estat a començament dels anys 20 i havia fet tota una sèrie d’articles sobre l’illa que són preciosos. Vull dir que quan s’hi troba per primer cop amb Moll, Pla ja coneixia i ja estimava molt Mallorca, i havia estat també a Menorca, que va ser la primera illa que va visitar. Formaven part de la seva geografia íntima”. La filòloga menorquina també en destaca els seus articles sobre el turisme, “un tema que li interessava molt. Era admirador de Miquel dels Sants Oliver, qui havia proclamat el turisme com a modernitzador de la societat mallorquina, i ell mateix després de la Segona Guerra Mundial pensava que el turisme podia contribuir a obrir fronteres i airejar l’ambient. Tanmateix, però, escrigué tota una sèrie d’articles l’any 1961 que són els primers articles crítics contra el turisme de masses a l’illa. Hi va haver rebombori a Mallorca per això que Pla va escriure”. 

En qualsevol cas, si hi ha una cosa que lliga les trajectòries de Josep Pla i Francesc de Borja Moll és la seva manera d’entendre la llengua i la literatura, aquests dos elements que van ser capaços de teixir una relació, una admiració i una complicitat de què ara podem ser testimonis gràcies a aquest volum. “És la llengua allò que els ajunta”, explica Salord, “d’aquí aquest titol que parla per ell tot sol”. Còmplices per la llengua.