La UCE homenatja l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú per la seva "fidelitat al país en els anys difícils"
El creador del gosset Rovelló, referent de la literatura infantil, ha rebut el premi Canigó per la seva contribució al foment de la llengua catalana durant el franquisme
PradaJosep Vallverdú, un dels principals referents de la literatura juvenil i infantil en català, ha rebut aquest dijous el reconeixement de la Universitat Catalana d'Estiu per la seva "fidelitat al país i a la llengua catalana en els anys més difícils". Docent, escriptor i traductor, Vallverdú, que ha rebut el premi Canigó, és el creador, entre d'altres personatges, del cèlebre gosset Rovelló, i autor d'una extensa obra que supera els 200 títols entre literatura infantil i per a adults i traduccions. L'homenatge de la UCE s'emmarca en els actes de commemoració dels 90 anys de l'escriptor, que l'han portat a rebre reconeixements arreu dels Països Catalans.
En l'acte d'aquest dijous a Prada de Conflent, Vallverdú ha rebut de mans del president de la UCE, Jordi Sales, el premi Canigó, en reconeixement a la seva "fidelitat al país i a la llengua catalana en els anys més difícils". L'acte ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, del director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, i del filòleg i biògraf de Vallverdú, Josep Maria Aloy, que n'han destacat la qualitat humana, el compromís amb Catalunya i la lluita per fomentar la llengua catalana durant el franquisme.
Vallverdú, considerat un dels grans referents de la literatura infantil i juvenil en català, ha rebut el guardó "amb una immensa emoció" i amb la satisfacció de veure reconeguda la feina de més de 50 anys. Josep Vallverdú, que s'ha definit com "un producte típic del segle vint", ha fet un repàs de la seva trajectòria vital i professional i ha fet èmfasi en els difícils anys de la dictadura franquista. En aquest sentit, l'escriptor ha recordat com la dictadura franquista va prohibir que es fes literatura infantil en català amb la voluntat d'"esborrar" aquesta llengua.