Joyce DiDonato diverteix, emociona i sedueix el públic de Torroella

TorroellaJoyce DiDonato té la peculiaritat de comunicar-se amb el públic des del principi i posar-se’l a la butxaca. Així ho va demostrar dissabte a l’Espai Ter del Festival de Torroella de Montgrí, que inaugurava la seva 40a edició amb una autèntica diva de la lírica. La nord-americana, que visitava el festival per primera vegada, va arrencar amb la cantata de Haydn Arianna a Naxos.

La força escènica de la mezzosoprano, el seu domini de la dicció, un excel·lent legato i l’intens dramatisme van captivar l’auditori des del primer moment. “Després d’un any i mig sense cantar, és un plaer compartir la música amb vosaltres. Aquest Haydn em permet treure totes les meves frustracions pel període que estem vivint [en referència al covid]”, va explicar. Acompanyada al piano pel seu compatriota Craig Terry, va desgranar amb elegància i sentiment la preciosa ària de Vivaldi Vedrò con mio diletto i va mostrar la versatilitat de la seva veu en una de les àries més conegudes de Händel, la famosíssima Lascia ch'io pianga. Pura emoció.

Va obrir la segona part fent de Cleòpatra amb Morte col fiero aspetto de l'òpera Marc’Antonio e Cleopatra de Hasse, en un peça que requereix gran agilitat vocal, i amb È pur così in un giorno..., del Giulio Cesare de Händel, amb la qual va demostrar que segueix sent la reina en una lliçó de cant de gran potència, contrastos i articulació perfecta que va acabar amb el "Brava!" d’un espontani.

De Händel a Wagner

“Fer un viatge de Händel a Wagner és una mica estrany –va dir DiDonato–, però en aquesta època que vivim estic estudiant Mahler, Schubert i Wagner perquè penso i parlo molt amb la natura. O sigui que ara cantaré per primera vegada tres cançons dels Wesendonck Lieder de Wagner”, un dels cicles liederístics més bells mai escrits. A Stehe still! va demostrar que té una veu ampla i poderosa per a això i més, però va ser amb les més líriques Im Treibhaus i Schmerzen on va desenvolupar tot el seu potencial vocal i emocional.

El retorn de Wagner a Händel, però, va ser més compromès i la veu no va acabar de rodar a Doppo notte, atra e funesta, d’Ariodante, amb què va tancar el recital. Els aplaudiments la van fer sortir fins a tres vegades a bisar. En un canvi de registre absolut, va oferir un encantador Over the rainbow en homenatge al seu Kansas natal. “Aquests dies aprecio particularment la natura i la tranquil·litat, però sobretot l’amor”, va dir per presentar l’ària de Cherubino Voi che sapete. Els aplaudiments van ser tan insistents que va tornar a sortir i ens va recomanar que ens divertíssim per, tot seguit, escenificar la peça còmica, I love piano, en complicitat amb Craig. I sí, DiDonato ens va divertir, emocionar i seduir.