Un viatge per les experiències ‘queer’ al Pakistan

En la seva estrena al Festival de Canes, Joyland s'anunciava com el primer film pakistanès seleccionat en aquest certamen. La fita no s'acaba aquí. El llargmetratge de Saim Sadiq ofereix una insòlita mirada queer a una família tradicional de Lahore, els Rana. La història se centra sobretot en el Haider, el fill petit, casat i sense fills, que sembla feliç com a responsable de les tasques domèstiques mentre la seva dona treballa fora de casa. Aquest estat irregular però no dramàtic de les coses esclata quan el Haider troba feina com a ballarí en l'espectacle de la Biba, una artista trans de la qual s'acaba enamorant.

Sadiq arrenca el seu film com una comèdia dramàtica que radiografia la dissonància més o menys tolerada en un entorn molt patriarcal d'una figura com la del protagonista, que no encaixa en el rol hetero masculí tradicional, però tampoc s'ha identificat a la contra. Fins que el film abandona l'esfera domèstica, lluminosa i acolorida, per endinsar-se en l'ambient d'oci nocturn, excitant i carnal de la ciutat. La doble vida que acaba duent el Haider desencadena un drama familiar la primera víctima del qual serà la seva dona, la Mumtaz, que s'ha anat perfilant com un dels personatges més potents de la trama. Malgrat alguna deriva previsible a la part final, Joyland ofereix un retrat divers, matisat i profund de les experiències queer i femenines en una societat tan conservadora com la pakistanesa.