Mor el poeta argentí Juan Gelman als 83 anys
Autor de més d'una trentena de llibres, entre els quals hi ha 'El juego en el que andamos' i 'Velorio del solo', Gelman va patir la desaparició de dos dels seus fills i de la seva jove –que estava embarassada– durant la dictadura militar
Buenos AiresEl poeta, escriptor i periodista argentí Juan Gelman, guanyador del premi Cervantes el 2007 i autor de més d'una trentena de llibres, ha mort aquest dimarts als 83 anys a Ciutat de Mèxic, on residia des del 1976, després d'exiliar-se del seu país d'origen a causa de la dictadura militar.
Gelman, que va néixer a Buenos Aires el 3 de maig del 1930, va viure com a exiliat a Roma, Madrid, Managua, París, Nova York i Mèxic, alternant la seva activitat política contra la dictadura militar amb tasques per a la Unesco. En la seva extensa carrera va ser guardonat amb el Premi Nacional de poesia, el premi Cervantes, el premi Pablo Neruda i el premi Reina Sofia de poesia.
Durant la seva absència de l'Argentina va arribar a estar condemnat a mort per la dictadura del seu país i va patir de prop el drama dels 'desapareguts' quan el seu fill i la seva jove van passar a formar part d'aquesta dolorosa llista, tal com recullen els diari argentins el dia de la seva mort.
Des que el 1956 va publicar el seu primer llibre, 'Violín y otras cuestiones', Gelman va començar a ser conegut per l'Amèrica Llatina amb obres com 'El juego en el que andamos', 'Velorio del solo' o 'Gotán'.
Drama personal
Tot i això, amb el pas dels anys, la seva poesia es va amarar de la seva visió d'esquerres i de la situació política a l'Argentina, que va dificultar la publicació i el va obligar a exiliar-se sota amenaces de mort i després de la desaparició de la seva jove i dels fills. Així, va passar un temps a Roma, París, Nova York, fins a establir-se a Mèxic, on va viure fins a la seva mort.
A l'exili va publicar, per exemple, 'Hechos y relaciones' o 'Si dulcemente', part d'una etapa reflex del clima de derrota i pèrdua sofert per l'autor. Un altre aspecte curiós de l'obra de Gelman és la presentació de la seva pròpia poesia com a traducció, en algunes ocasions. Atribuïa els seus versos a poetes apòcrifs, com va quedar de manifest a 'Traducciones III: los poemas de Sydney West'.
El 1988 va aconseguir tornar per primera vegada a l'Argentina, i el 2000, després d'anys de recerca, va aconseguir trobar i identificar a l'Uruguai la seva néta, filla de Marcelo Gelman i María Claudia García.
Quan va rebre el premi Cervantes, l'escriptor argentí va dir que "la poesia és com una donzella tendra i de poca edat, i en qualsevol cas, bonica", parafrasejant don Quixot. Allà va recordar també que el poeta "no escriu per viure, sinó que viu per escriure".