Juan Madrid: "Aquest país no ha estat mai ni un, ni gran ni lliure"

BarcelonaJuan Madrid (1947) ha fet servir la paraula compañera quan s'ha adreçat a la premsa en la roda de premsa que ha fet aquest dijous a Barcelona com a guanyador del XV Premi Pepe Carvalho del festival BCNegra. Madrid, amb una llarga carrera de periodista i novel·lista –ha escrit més de 50 novel·les–, ha recordat el seu amic Manuel Vázquez Montalbán: "Ell i jo teníem un llenguatge especial, teníem vides paral·leles, els nostres pares eren republicans i havien estat a la presó". Madrid no ha renunciat als ideals polítics –la lluita antifranquista apareix també en algunes de les seves obres–, ni a la voluntat d'explicar allò que molts potser no voldrien que s'expliqués o no volen saber: "Aquest país no ha estat mai ni un, ni gran ni lliure. S'ha d'explicar la veritat perquè en la veritat hi ha bellesa".

Els amos de la paraula

Potser per aquest compromís polític explícit no és un home multipremiat: "A Madrid encara no m'han donat cap premi i no crec que me'n donin mai". L'escriptor ha descrit en moltes de les seves novel·les, a vegades a través de Toni Romano, un home amb moltes vides (exboxejador, expolicia i excobrador), les nits que tan bé coneix del barri madrileny de Malasaña. A través de la literatura ha narrat la Transició i la Movida madrilenya des de la mirada dels qui tenen menys.

El tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, i el comissari de BCNegra, Carlos Zanón, han elogiat sobretot el seu compromís polític, ètic i literari. "La seva literatura no ha defugit mai el conflicte –assegura Subirats–. Va abordar amb valentia el conflicte al País Basc quan ningú ho feia". Ho va fer, per exemple, a Días Contados, que més tard Immanol Uribe va portar al cinema i que es projectarà divendres a l'Aribau dins del BCNegra. Zanón l'ha descrit com el pare, amb Montalbán, de la novel·la negra: "Mai és equidistant però tampoc maniqueu". Madrid, que porta moltes batalles a l'esquena, responia amb ironia als elogis: "S'ha de tenir una sensibilitat especial per veure el compromís polític perquè la majoria de la gent no sap ni tan sols què és el compromís polític". I, esclar, ha criticat els poders econòmics: "A més de ser els amos de la hisenda, el cavall i la pistola, són cada vegada més descaradament els amos de la paraula, a través dels mitjans de comunicació i els editorials".

L'escriptor ha recordat que se'n va anar de casa abans de fer els 18 anys i que la decisió de dedicar-se a escriure i al cinema (va escriure els guions de Brigada Central, la primera sèrie policial espanyola, i va dirigir Tánger) no va agradar gaire al seu pare malgrat que era un home progressista: "Després, però, el vaig recuperar, perquè els pares sempre s'han de recuperar". Va començar a escriure per poder llegir els llibres que volia llegir. "Era un rebuig a tot el que s'estava escrivint en aquella Espanya casposa amb editorials creades per la dreta per tancar el pas als comunistes i impedir la novel·la realista, no fos cas que els escriptors acabessin reflectint la realitat", diu Madrid, que abans de treballar com a periodista i escriptor va fer moltes altres feines, com la de grum a Alfaguara. L'escriptor, a través de la ficció, ha reflectit també la decepció de molts dels qui van plantar cara al franquisme, perquè les seves expectatives de democràcia i igualtat no s'han complert: "Tenim un país ple de pobres i desgraciats, on és normal que la literatura negra agradi, perquè és la del nostre temps, la de l'angoixa, la inseguretat i la marginació".