Juan Marsé: "La literatura i els premis no tenen res a veure"
L'escriptor barceloní ha presentat aquest dimecres l'entrevista d'hora i mitja que ha filmat Augusto M. Torres, 'Juan Marsé habla de Juán Marsé'
BarcelonaA Juan Marsé no li agrada veure's en pantalla. Diu que mou massa les mans, "com si fos un actor italià", i que no para de gratar-se. "Juan Marsé habla de Juan Marsé", d'Augusto M. Torres, condensa en una hora i mitja la trajectòria literària, les "tres o quatre teories sobre literatura" de l'autor i repassa les adaptacions cinematogràfiques de la seva obra, tot a través d'un pla fix que enfoca l'escriptor al seu estudi, al costat de l'ordinador amb què treballa i al davant d'una prestatgeria atapeïda de llibres.
"Tenir una bona història per explicar és molt important, però també saber explicar-la bé", comenta l'escriptor a la pel·lícula sobre el debat entre fons i forma. Marsé, que va deixar d'estudiar als 13 anys, es pregunta també si en cas de tenir formació universitària s'hauria convertit en un dels "senyorets" que va conèixer més endavant i amb qui va confraternitzar: Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Gabriel Ferrater i Josep Maria Castellet, entre d'altres. L'autor d''Últimas tardes con Teresa' i 'Si te dicen que caí' reitera una vegada més que cap de les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet de les seves novel·les val la pena. D'alguna –'El amante bilingüe', per exemple– n'arriba a dir que és un "fracàs".
Marsé dedica una bona estona a recordar la seva participació com a jurat del premi Planeta l'any 2004, quan va dir que el nivell de les obres presentades "no era només baix, sinó subterrani". "Els altres membres del jurat es convertien en funcionaris de l'editorial. N'hi havia alguns, com Blecua, que ni es llegien les obres, es passaven l'estona parlant de Quevedo", explica abans d'esmentar una vegada més la qualitat de l'obra guanyadora d'aquella edició, 'Pasiones romanas', de Maria de la Pau Janer, que qualifica de "nyap tremendo": "La literatura i els premis no tenen res a veure", admet l'escriptor, que l'any 1978 també va guanyar el Planeta amb 'La muchacha de las bragas de oro'. "Aquesta novel·la ha estat molt maltractada perquè va guanyar el Planeta, que és una maledicció", diu Marsé a la pel·lícula.