Juana Dolores: "No soc Beyoncé, soc una escriptora catalana insignificant"

BarcelonaA la Setmana del Llibre en Català han recitat avui mateix els poetes Lluís Calvo i Enric Casasses, dimarts passat es va presentar la primera antologia de poesia catalana feminista actual amb poetes com Mireia Calafell i Blanca Llum Vidal, i el diumenge 10 s'hi van poder escoltar Maria Isern, Pau Vadell i Andreu Gomila. Cap amb tanta expectació com l'acte de Juana Dolores d'aquest dijous. Amb gent dempeus al voltant de l'escenari, però cadires lliures entre els assistents i uns quants flaixos, fins i tot ella ho ha trobat desmesurat. Un cop ha acabat de recitar i ha començat el torn de preguntes, ha demanat que no li fessin més fotos. "No soc Beyoncé, soc una escriptora catalana insignificant que publica llibres en català, que ho fa més insignificant encara", ha dit cap als fotògrafs.

Hi ha recitat el seu segon poemari I si una nació desfilant per una catifa vermella (Edicions Poncianes), tot jugant amb el to de veu i la fonètica en una demostració dels seus dots escènics i cridant l'atenció dels pocs passejants que no la coneixien. Sobre la rapsòdia, ha dit que té ganes d'experimentar i que, tot i que li agrada com recita, ja no vol recitar com Casasses. "Crec que això s'ha acabat i hem de pensar en noves formes de recitar". També prova altres maneres de dir els poemes, ha dit, potser perquè ara quan es llegeix es fa "una mica de mandra".

Aquesta nació femenina que pot ser "a banda de vulnerable i de bella, monstruosa" que conjura amb el seu poemari ha generat una pregunta sobre la identitat xarnega. "Jo no soc xarnega, jo soc catalana filla d'andalusos", ha dit Juana Dolores, que ha afegit que no es "traurà l'etiqueta" –"M'omple d'orgull quan la gent se m'apropa des d'aquesta perspectiva"–, però creu que el terme "s'està utilitzant des d'una perspectiva postmoderna per evitar el conflicte". "El conflicte català no és d'identitat, és de classe", ha reivindicat la poeta.

I ha continuat fent una crítica al Procés, que considera que va ser "una escissió entre el que és nacional i el que és popular" condemnada "al fracàs". A parer seu, s'ha de confrontar amb l'Estat "des de referèndums que vagin sobre qüestions de la vida i no sobre quimeres i parides". Fins i tot s'atreveix a augurar la possibilitat de rebre suport internacional per a una escissió en aquestes condicions d'aquí 15 o 20 anys, i afegeix sorneguera que ella almenys respon les preguntes, "no com els polítics".

Acabada d'arribar de Mèxic, on ha portat de gira el seu muntatge teatral Hit me if I'm prettydesprés de passar per l'Antic Teatre i amb un to còmplice molt diferent del de l'entrevista amb Xavier Graset, Juana Dolores s'ha posat el públic a la butxaca amb humor: "Jo ara soc mexicana. Els homes allà ballen. Aquí són uns avorrits".