Jubilació i qualitat de vida: "Encara hi ha moltes coses que pots descobrir”

BarcelonaNo ens fem vells d’un dia per l’altre. A cada instant, sense excepció, tots ens anem desplaçant lentament, gairebé sense adonar-nos-en, cap a aquesta etapa vital. I cada vegada són més les persones que hi arriben amb salut i plenes facultats. Ja no és estrany que, després de la jubilació, encara es puguin gaudir de gairebé trenta anys més de vida en bon estat. I la xifra encara podria augmentar més en el futur.

Com ho fem, doncs, per viure amb plenitud tots aquests anys que ens queden? De tot això en parla Jordi Querol, autor de Reflexiones para envejecer con plenitud (Cúpula, 2024) i “soci actiu d’aquest club anomenat ancianitat”, tal com ell anomena. 

Abans de la jubilació, Querol era arquitecte, però també dedicava el seu temps a la pintura i el piano. Ara, amb 86 anys, continua practicant les seves aficions i es manté actiu en tot moment. Reivindica que, si tenim l’oportunitat de viure més anys amb salut, hem de fer-ho de manera que valgui la pena. “La vellesa no és el temps de descompte de la vida”, remarca. Per això, defensa que a la gent gran se l’anomeni sènior. “La paraula vell només ens evoca una cosa que està deteriorada”, explica.

No tothom té el mateix tipus de vellesa. “Igual que quan vas a l’escola, a la universitat o a la feina, cada persona és diferent. No es pot generalitzar”, diu Querol. Ell mateix està gaudint d’una etapa amb molts projectes i té la sort de tenir un bon estat físic. No li passa el mateix a la seva dona, que, tot i tenir vuit anys menys, té la salut molt deteriorada. “Són dues maneres de fer-se gran molt diferents”, admet. 

Gaudir de la llibertat

En el seu llibre, Querol ja adverteix que no és metge ni especialista, i que més aviat es dirigeix a les persones que poden fer una vida normal, sense gaire deteriorament físic ni gaires problemes econòmics. Assegura que, si es té la sort de ser dins d’aquest grup, cal aprofitar-ho al màxim. “No m’havia sentit mai tan lliure, és una de les millors èpoques de la meva vida”, exclama. Si fa una cosa, és perquè realment la vol fer. Ell decideix en tot moment com gestionar el seu temps.

Ara bé, no a tothom li prova bé tenir tanta llibertat. Els espais que queden buits després d’una jubilació, cal omplir-los. Però no de qualsevol manera. En general, les persones que al llarg de la vida han tingut diverses aficions o han tingut feines més creatives no solen tenir gaires problemes per aprofitar les hores, segons explica Querol. Però si una persona ha estat tota la vida fent feines més físiques, com la de bomber o la de paleta, segurament haurà de buscar noves activitats. 

“Potser descobreixen que tenen un talent per a la música. Mai no és massa tard”, anima Querol, que en el llibre distingeix dues maneres molt clares de viure el temps lliure durant la vellesa: els que passen les hores prenent el sol al club sense fer res i les que continuen investigant, estudiant, escrivint o fins i tot construint i dissenyant objectes. És a dir, persones que continuen estant “en actiu”. “Si ets feliç estant tot el dia prenent el sol sense fer res més, endavant, però penso que el menú de la vida és infinit. Encara hi ha moltes coses que pots descobrir”, insisteix Querol.

Posar-se al dia

Si es vol ser una persona sènior activa i connectada al món actual, és imprescindible saber utilitzar les noves tecnologies. “Sempre insisteixo en el fet que cal tenir un ordinador. Part de l’edatisme i el menyspreu de la societat cap a la vellesa també és una mica per culpa nostra. Jo no xafardejo Instagram, ni Facebook ni X, però tinc WhatsApp, ordinador, sé fer servir el mòbil i faig videotrucades amb els nets i familiars”, afirma.

Estar al dia és clau, sobretot en un moment en què la majoria de les gestions s’estan informatitzant. “Puc entendre la gent gran que es queixa que als bancs no els atenen, però això és el que passa quan et separes dels circuits tecnològics, que van evolucionant. Com més et divorcies de la societat, més indefectiblement estàs destinat a ser material d’enderroc”, lamenta.  

Per a Querol, és important que als silvers se’ls deixi de veure com a persones que es passen el dia donant menjar als coloms o veient la televisió. “Fa dècades, si et jubilaves als 65, potser et mories als 67, però ara molta gent es mor amb 90 llargs, i hi ha un munt d’anys en què t’has d’inventar coses per donar estructura a la teva vida”, insisteix. Es tracta d’anar obrint calaixets per descobrir què t’agrada. “Si no has llegit mai, difícilment ho faràs amb més de 65 anys, però pots provar altres coses: compra’t una guitarra, un ordinador, ves a visitar museus”, aconsella.

Finalment, l’autor anima a compartir aquests anys amb els amics. “Som semblants, perquè hem anat evolucionant en la mateixa direcció”, assegura. Per a ell, en aquestes edats es gaudeix de la veritable essència de l’amistat, amb una sèrie d’aspiracions, valors i creences comunes. “Conversar amb aquests companys és un dels grans plaers de la vellesa; parlar amb ells és com dialogar amb un mateix”, conclou.