Judit Neddermann: “A casa meva hi ha silenci gairebé sempre”

PalmaJudit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) rodarà la clau de la porta del que ha estat ca seva aquests darrers dos anys: una casa feta de cançons, de músics, avions, carreteres i escenaris. El diumenge 25 d’agost, la cantant tancarà la gira del darrer disc, Lar, i ho farà a Mallorca, al puig de Consolació (Sant Joan), en el festival La Lluna en Vers, que fa la Fundació Mallorca Literària. “Estic contenta amb aquesta gira; ha estat molt alegre i emotiva. He sortit feliç i inspirada de la majoria de concerts i he pogut compartir dos anys més amb el meu equip, que m’encanta”. Així parla Neddermann d’aquest final de gira que donarà espai per a nous projectes.

La metàfora de la casa no és gratuïta: la paraula que dona títol al disc significa llar en castellà i en portuguès; i en català, fa referència als déus que protegien la casa a la Roma antiga. De fet, i com és habitual en Neddermann, l’àlbum la gira del qual acomiadarà a Sant Joan inclou cançons en aquestes tres llengües. L’esfera conceptual del disc relacionada amb la llar va aparèixer quan la cantant va adonar-se que el disc era alegre, que parlava sobre sentir-se a gust i estar bé; el que s’espera del lloc que hom anomena casa, o llar. Sobre la de Judit Neddermann, al contrari del que es pugui pensar, una curiositat: “Hi ha silenci gairebé sempre!”, diu ella. Després de quasi dos anys, aquesta sensació de bona energia s’ha mantingut intacta durant la gira: “Crec que Lar és un disc que et reconnecta amb l’alegria”, diu la de Vilassar de Mar. Potser és per això que el públic de Neddermann ha rebut el disc amb emoció, segons explica ella: “La rebuda, afortunadament, sempre és fantàstica. Els missatges que rebo i el que em diu la gent després dels concerts és realment molt reconfortant”.

Una de les cançons del disc, Celebrar, parla de la sororitat i de l’acompanyament de les dones amb les dones, una cosa que Neddermann sempre té ben present: “Aquesta gira ha dut una dona nova a l’equip, Gemma Abellán, la nostra tècnica de llums. Ha estat una troballa meravellosa i continuarem treballant juntes. Amb les col·laboracions he viscut moments preciosos a l’escenari compartint-lo amb artistes que admiro molt: Ahylin Bruno, Rita Payés, Olatz Salvador, Noa, Sílvia Pérez Cruz, La Cris, Bea Asurmendi, Idoia, i moltes més! Aquestes trobades m’inspiren i em fan sentir que som una xarxa imparable de sensibilitat que estima la música i que cal perseverar”, manifesta.

Multilingüisme

Sobre el fet de cantar en diferents llengües, Neddermann assegura que és una cosa que li encanta i que “el públic sempre rep molt bé”. En aquest disc, per exemple, Vivo viva és una cançó que combina el castellà i el portuguès; com ara Pau, que és en català i en castellà. “Sí que noto una connexió especial quan el públic entén perfectament el que estic dient; a l’emoció de la música se li suma el discurs, i això pot potenciar molt l’experiència de qui ho rep. Per mi, des del punt de vista emotiu, tant és cantar en una llengua que en una altra; sempre intento connectar-me amb la cançó i això depèn més de mi i de les circumstàncies que de la llengua en la qual canti. És veritat, però, que cantar en català té un valor especial per a mi, suposo que és perquè és la meva llengua materna”, reflexiona la cantant.

A partir del mes de setembre, Neddermann gravarà un EP en euskera i català, i també prepara un nou disc multilingüe a duet per al 2025. I més coses: “Estem treballant en un cançoner per editar totes les partitures de totes les cançons que he compost fins ara. També preparo dos projectes discogràfics diferents i estem creant tot el concepte i estètica de la gira de l’any que ve”.

En aquests darrers temps, als auriculars de l’autora de Lar hi sona, de manera recurrent, una cantant que es diu Hohnen Ford, de qui Neddermann està “fascinada”; també gaudeix de Mia Lardner (que de moment ha tret un sol single), Lia Kali, Momi Maiga i PJ Morton, un grapat de noms que s’afegeixen als seus grans referents: anomena Mayra Andrade, Maria Gadú, Dani Black, Joan Manuel Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Coetus, John Mayer, Lianne LaHavas, Stevie Wonder i Emily King, però la llista és més llarga, diu. Afegeix: “M’hauria agradat escriure A pique de Juan Quintero i Mediterráneo de Serrat”. Assegura que l’èxit, per ella, és sentir-se “plena, feliç, íntegra i motivada per continuar fent el camí que sento que he de fer”. I un desig: “Que tots els meus discs envelleixin bé i tingui una discografia de qualitat, fidel al que soc en cada moment i que acompanyin les vides de la gent com ho han fet fins ara”. Dia 25 d’agost acabarà una gira, però les cançons sonaran sempre.