Jugar-se la vida per aconseguir una imatge

BarcelonaTreballar com a reporter a la guerra civil de Myanmar és una missió gairebé impossible: segons l’ONG Detained Journalists Information, almenys 156 periodistes han sigut arrestats des que va esclatar la guerra el 2021, uns cinquanta dels quals continuen a la presó. Fa una setmana un tribunal va condemnar a vint anys de presó un fotoperiodista que cobria els estralls d'un tifó per a un mitjà dissident. Es tracta de la sentència més dura contra un professional de la informació des del cop d’estat de l’1 de febrer del 2021. Així mateix, els reporters internacionals tenen l’entrada prohibida a Birmània des d’aleshores. El reporter italobritànic Siegfried Modola no s’ha deixat acovardir per tots aquests perills i dissabte va guanyar el premi més important de la 35a edició del festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà, el Visa d’Or en la categoria de Notícies, guardonat amb 8.000 euros, pel reportatge que va fer a Birmània per al diari canadenc Globe and Mail. 

El reportatge de Siegfried Modola porta per títol Dins l'aixecament armat de Myanmar. Després de la publicació, el 6 de desembre, Modola hi ha tornat pel seu compte. "No és fàcil [poder-hi anar], a causa de les històries més importants que estan tenint lloc arreu del món, com la guerra d'Ucraïna. Myanmar és un conflicte una mica oblidat", afirma Siegfried Modola en una entrevista concedida a Globe and Mail amb motiu del guardó. Després d’entrar il·legalment al país, Modola va seguir una unitat de milicians per la selva de l’estat de Kayah, una regió que està sota el control de la branca armada del govern a l’exili i de l’exèrcit karèn, que ha lluitat contra les forces armades de Birmània durant més de setanta anys. “A Myanmar les esperances d'un progrés pacífic i democràtic s'han esvaït”, lamenta Modola als textos que acompanyen el seu treball. "Aquesta nació del sud-est asiàtic està ara embolicada en conflictes i caos. Dècades de mala governança i un govern militar repressiu han creat un clima de violència, violacions dels drets humans i pobresa crònica".

La tristesa en què està immers l'Afganistan

Abans de Siegfried Modola, la guerra civil de Myanmar va ser reconeguda a Visa pour l’Image el mateix 2021 a través de la feina d'un reporter de qui no es va fer pública la identitat per no posar-lo en perill. En paral·lel a aquest conflicte, enguany el Premi Visa d’Or Magazine, també dotat amb 8.000 euros, ha recaigut en el fotògraf iranià de l’agència Associated Press Ebrahim Noroozi, per un reportatge de l’Afganistan de llarg recorregut titulat El país més trist del món i el pitjor país per a les dones. I el Premi Visa d’Or de premsa diària se l’ha emportat el fotògraf Tyler Hicks pel reportatge de la guerra d'Ucraïna, publicat a The New York Times, "Bakhmut, una ciutat en guerra". 

La 35a edició de Visa pour l’Image inclou 25 exposicions que estaran en cartell fins al 17 de setembre. Algunes aborden altres temes d’actualitat, com les eleccions a Turquia i al Brasil, els estralls del canvi climàtic, els terratrèmols de Turquia i Síria i la revolta del Perú. Una altra de les exposicions destacades és la dedicada a les revoltes a l’Iran que es van produir després de la mort de la jove de 22 anys Mahsa Amini a mans de la policia de la moral, fruit d’una aposta decidida del director del festival, Jean-François Leroy. Es tracta d’una exposició excepcional, perquè les imatges provenen de xarxes socials com Twitter i Instagram, ja que el govern iranià va detenir reporters locals sota l’acusació d’espionatge, va denegar els visats als fotoperiodistes estrangers i va enviar a les agències imatges fabricades dels fets. "Malgrat tot, a Twitter i Instagram és possible seguir l'alçament que es desenvolupa dia rere dia, hora rere hora. Les xarxes socials mostren un testimoni directe, fotografiat, filmat pels mateixos iranians, una veritat paral·lel a la versió dels fets del règim", es pot llegir en la presentació de la mostra. D'altra banda, també hi ha mostres impregnades de lirisme com la dels retrats d'homes i animals amenaçats, del fotògraf Nick Brandt.

La IA, un mal menor

Un altre tema inevitable de l’edició d’enguany, encara que no és el centre d’una exposició, és l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector, un dels debats dels últims mesos més encesos al voltant de la imatge. Jean-François Leroy l’ha aprofitat per relativitzar-ne l’amenaça i reivindicar la força de la fotografia: “Sembla que a la fotografia li ha sortit un nou enterrador: les intel·ligències artificials generatives. Molts han volgut veure en les falses imatges superrealistes, que han inundat les xarxes socials, l'última estocada a la nostra professió”, adverteix Leroy. “La fotografia ha sortit airosa d'altres vicissituds –afegeix–. Midjourney i altres no són els primers que l'han amenaçada, l'han trastocada i, sobretot, manipulada”. Davant aquesta i altres amenaces del sector, Leroy troba una raó essencial perquè el fotoperiodisme no desaparegui: “El que ens reuneix a Perpinyà són les ganes de veure el món. El de veritat”.