Fotografia
Cultura02/08/2023

Jules Ainaud, l'occità que va fotografiar la Catalunya del 1871 i el 1872

La Fundació Mapfre exposa un centenar de fotografies que fan justícia a un pioner de la casa Laurent

BarcelonaPer a l'arxiver i investigador Jep Martí va ser una sorpresa descobrir el nom d'un fotògraf desconegut, el de l'occità Jules Ainaud (Lunèl, 1837 - Barcelona, 1900). Després de quinze anys de recerca, Martí ha comissariat l'exposició d'Ainaud al centre Kbr de la Fundació Mapfre, on, per primera vegada, se li atribueixen diverses fotografies que va fer a Catalunya entre el 1871 i el 1872 i que s'havien pogut veure per primera i única vegada a l'Ateneu Barcelonès el mateix 1872.

Cargando
No hay anuncios
Cargando
No hay anuncios

Ainaud no treballava per compte propi. Els seus treballs formaven part del catàleg per a la firma madrilenya J. Laurent, la pionera i més important en reproduir obres d'art, paisatges, vistes de ciutats i monuments. "En aquella època, els fotògrafs professionals no tenien gaire marge de maniobra, perquè la fotografia era cara i les vistes que feien havien de respondre al gust de l'època, no es plantejaven fer una obra creativa", afirma Jep Martí.

Cargando
No hay anuncios

La mostra, que estarà en cartell fins al 3 de setembre, inclou un centenar de còpies d'època, catorze vistes estereoscòpiques i tretze reproduccions dels negatius en plaques de vidre. També l'únic retrat d'Ainaud que es conserva, documents i cartes. Malgrat tot, Martí considera que alguns dels treballs catalans d'Ainaud són "molt espectaculars, tant des del punt de vista de la composició com pel seu valor documental". "Té una vista del port de Tarragona des de l'actual Baixada de Toro que és fantàstica –diu–. També una de la Pedrera de Tarragona des del Port, mirant la ciutat, una zona que ara està totalment edificada. La va fer amb dos grans negatius que va enllaçar per poder tenir una vista panoràmica sensacional", diu el comissari. "Una de les seves vistes de la Porta Reial del monestir de Poblet és fantàstica, i també moltes de Barcelona, com la del Pla de Palau, insòlita per a l'època perquè es va centrar més en el llenç de cases del fons que en els edificis monumentals", subratlla.