Juníper Serra: la història sí que importa

Introduint “Junípero Serra” a Google Maps s’hi troben més d’una vintena de llocs que rememoren el famós missioner mallorquí a l’estat de Califòrnia. Estàtues, carrers, parcs, muntanyes, instituts, temples religiosos i biblioteques immortalitzen el frare de Petra en el dia a dia dels californians. Qui escriu aquestes línies va esdevenir conscient de la dimensió del personatge en l’imaginari americà per una casualitat l’any 2018. Un viatge de vacances, una ruta amb GPS al centre comercial més proper per comprar vitualles i un Serra Center que apareix esponerós amb multitud d’’stores’ i desenes de vehicles. Just devora, el llarguíssim Junípero Serra Boulevard.

L’arrelament cultural que Serra té a la regió contrasta aquests dies amb les accions contundents contra la seva figura per part d’activistes indígenes americans. L’enderroc d’estàtues -una fins i tot decapitada- del religiós evidencia fins a quin punt el moviment Black Lives Matter ha agitat consciències als Estats Units. La darrera espurna de la protesta racial, la mort de George Floyd, ha derivat en una campanya contra símbols del racisme i el colonialisme al país inèdita en dècades pel seu abast i intensitat. No només està en discussió el llegat de la confederació esclavista, sinó també el de la hispanitat, amb el seu brutal impacte en les cultures i forma de vida natives d’Amèrica del Nord des del segle XVI.

Colonialisme i racisme

La relació entre colonialisme i racisme no és gratuïta: el sorgiment del concepte de ‘raça’ està vinculat a la dominació occidental a les Amèriques. Nombrosos teòrics de l’àmbit de les ciències socials han revelat la matriu excloent de la qual s’han alimentat els imperis i els seus tentacles colonials per sotmetre grups com els indígenes i els negres. La subjugació més evident (la política, l’econòmica, la social) ha obscurit sovint la cultural, no menys important. Occident ha imposat durant segles la seva ‘comprensió’ del món i la seva visió de la història.

Un teòric influent dels estudis postcolonials, el palestí Edward Said (1935-2003), posava l’any 2003 el focus en una de les lògiques més comunes de la dominació: “Tot imperi es diu a si mateix i al món que és diferent dels altres, que la seva missió no és espoliar i controlar, sinó educar i alliberar”. La tasca evangelitzadora i pretesament civilitzadora del santificat Serra i els missioners franciscans és un argument habitual per a la seva exaltació. Però el relat oficial no conta tots els fets.

Als EUA guanyen terreny els discursos que denuncien el paper de figures com Serra o Cristòfol Colom en la maquinària d’explotació i dominació dels indígenes. Les denúncies als mitjans de comunicació no es fan des d’un rebuig absolut de la cultura dominant. Entre els que protesten hi ha líders indígenes catòlics per als quals les missions californianes foren l’antítesi de l’esperit de l’Evangeli (s’obligava els indis a renunciar a la seva cultura, se’ls castigava si intentaven sortir de les missions i se’ls sotmetia a treballs forçats).

La denúncia dels indígenes no és nova, però sí que ho és el posicionament d’algunes administracions. Aquest article ha estat escrit a la ciutat de Columbus, Ohio, anomenada en honor del ‘descobridor’ d’Amèrica. Aquí l’Ajuntament ha anunciat la retirada de l’estàtua municipal dedicada a Cristòfol Colom. Una universitat local, el Columbus Community College, ha fet el mateix amb una altra efígie i es preveuen més canvis institucionals, en línia amb la resta del país.

El llegat colonial

Sigui per convenciment o per por d’allò que diran, un sector del poder ha començat a qüestionar el llegat colonial. L’onada revisionista ha arribat fins i tot a l’Església Catòlica. A la ciutat californiana de Monterey el Bisbat ha retirat la figura de Serra de la missió de San Luis Obispo per -diu- protegir-la de possibles atacs vandàlics. La ciutat de Ventura ha pres una decisió similar, amb l’aquiescència del pastor de la missió local. S’addueix que el missioner petrer va ser un avançat al seu temps en la defensa del indígenes, un discurs al qual s’han sumat la jerarquia eclesiàstica i els engranatges mediàtics i culturals de l’hispanisme nord-americà.

L’Església no va ser monolítica en temps de conquesta (recordem veus crítiques com les de Bartolomé de las Casas i Francisco de Vitoria) i tampoc no ho és ara. Els establishments catòlic i hispànic continuen, malgrat tot, obviant el desequilibri memorialístic. Si se cerquen símbols indígenes en aquest país, fora de la toponímia, se n’hi trobaran ben pocs. I si se’n troben, serà sobretot en contextos comercials o de lleure on el seu llegat és explotat de la manera més banal. Un exemple: diversos grups nadius es varen haver de queixar perquè l’any 2018, després de 70 anys, s’eliminàs el logotip caricaturesc d’un indígena de l’equip de beisbol dels Cleveland Indians.

La desigualtat simbòlica entre uns i altres és només la punta de l’iceberg. El gran problema rau en el trauma que les comunitats indígenes dels EUA arrosseguen des que s’inicià el sotmetiment i la vertiginosa destrucció de les seves societats. Molts senten que ara es el moment de reescriure la història, just quan les costures del sistema es fan paleses i l’opinió pública comença a obrir els ulls.

És cert que la rauxa de la protesta cau a vegades en l’anacronisme fàcil, com ara dir “racista” a un missioner en un temps en què el concepte ni tan sols existia. Però la imprecisió és anecdòtica si es compara amb les errades del sistema. Si Occident, i en especial l’estat espanyol, creuen que la història es important (com les vides dels negres), tenen el deure moral de revisar-la per fer-la més equitativa.