La jutgessa d'Aoiz no admet a tràmit la querella per treball esclau durant el franquisme

BarcelonaAmb una sola línia, la jutgessa d'Aoiz (Navarra), Ana José Añón Montón, ha despatxat la querella que havien interposat a l'octubre tretze familiars de presos de guerra republicans i l'associació Memoriaren Bideak: no l'ha admès a tràmit perquè considera que els crims han prescrit. Tot plegat, malgrat que la Fiscalia n'havia informat favorablement. La jutge ni tan sols ha entrat a valorar si els fets denunciats poden qualificar-se o no de crims de guerra i contra la humanitat i, per tant, són imprescriptibles.

Els tretze familiars i l'associació Memoriaren Bideak havien denunciat, per primera vegada a l'estat espanyol, el treball esclau durant el franquisme. Entre 1939 i 1941, més de 2.000 presos republicans van ser explotats com a mà d'obra esclava per construir una carretera en ple Pirineu navarrès. Amb el pic i la pala, i amb temperatures sota zero a l'hivern, dormint en tendes de campanya i edificis abandonats, van construir 17 quilòmetres de via entre Igal-Vidángoz-Roncal.

Els familiars i l'entitat de memòria destaquen que, entre altres normes internacionals, el treball esclau és denunciat als Convenis III i IV de Ginebra, del 1949, sobre Presoners de Guerra; el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966; el Conveni Europeu de Drets Humans, del 1976, i el Conveni sobre Treball Forçat de l'OIT, del 2006. "A tot plegat, cal sumar-hi que la jutge fa cas omís de la recentment aprovada llei de memòria democràtica, que estableix que totes les lleis de l'estat espanyol s'interpretaran i s'aplicaran d'acord amb el dret internacional, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables", asseguren en una nota de premsa els querellants.

La querella té el suport de Ceaqua (Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina), nou sindicats (CCOO, CGT, EHNE, ELA, ESK, LAB, STEILAS, UGT i Solidari) i els ajuntaments de Bakio, Berango, Berriz, Gernika-Lumo, Laudio i Zumaia, entre altres. Els querellants han interposat un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial de Navarra.

Les víctimes del franquisme sempre han topat contra el mur de la justícia. La nova llei de memòria espanyola semblava que podia resoldre la situació, però de moment no ha estat així. A l'octubre, la jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, va decidir no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat, malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella. El cas de Vallejo no és aïllat. Des de l'aprovació de la llei de memòria, s'han presentat un centenar de querelles i només se n'ha admès una, la de Julio Pacheco a Madrid.