Revés a les víctimes del franquisme: no s'admet a tràmit la querella per tortures a Via Laietana

BarcelonaLes víctimes del franquisme han tornat a topar per enèsima vegada contra el mur de la justícia. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat té lloc malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella.

"Presentarem un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial de Barcelona", assegura Sònia Olivella, l'advocada d'Iridia que representa Vallejo. La Generalitat també recorrerà la decisió de la jutgessa. "Continuarem interposant querelles, fins a enderrocar aquest mur d'impunitat i de silenci", afegeix. La pròxima serà la dels germans Josep i Maribel Ferrándiz. L'advocada lamenta que la interpretació que fa de la llei la jutgessa d'instrucció és "molt restrictiva": "Deixa molt a desitjar. Considera que les tortures no es poden considerar crims de lesa humanitat, que són crims amnistiats i prescrits", assegura Olivella. Les víctimes volen sobretot que s'investiguin els crims. "Les víctimes del franquisme som gent perseverant; aquesta és una lluita més que personal, és una lluita per la justícia, la veritat i la reparació", diu Vallejo. "No poden bloquejar el dret a investigar. Jo vull saber què va passar, qui ho va perpetrar i les conseqüències", afegeix. Aquestes tres paraules justícia, veritat i reparació, es van col·locar fa poc a la vorera davant la comissaria de la Via Laietana en una placa, però de moment estan tapades. Les entitats de memòria fa anys que lluiten perquè es resignifiqui el lloc.

Aquest no ha estat mai un recorregut fàcil. Inicialment, la Fiscalia Provincial de Barcelona, quan Vallejo va presentar la querella, va instar a arxivar-la. En l’escrit no mencionava en cap moment la llei de memòria però sí la llei d'amnistia. Destacava la seva vigència i assenyalava que els crims que denunciava Vallejo havien prescrit. Posteriorment, va canviar de posició i va demanar que s’investigués. Ho va fer quan entitats com Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia van enviar una carta a Dolores Delgado, la fiscal de sala de drets humans i memòria, per exigir-li que es posicionés amb relació a les querelles per crims del franquisme. Vallejo, que fa molts anys que lluita perquè s'investiguin els crims de la dictadura i es reconegui la lluita antifranquista, pensa continuar batallant.

La Fiscalia creu que sí que s'ha d'investigar

Segons la nota de premsa que va enviar al setembre el ministeri fiscal, la nova llei de memòria democràtica "imposa" a l'Estat el deure d'investigar les violacions dels drets humans ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. "Amb aquest nou marc normatiu i l'anàlisi de la jurisprudència nacional i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la Fiscalia conclou que no procedeix la inadmissió de totes totes de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d'adoptar una decisió sobre la continuïtat del procediment". La jutgessa, però, n'ha fet cas omís.

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Hi havia estat d’excepció i la policia va poder-lo tenir tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, amb cops de puny i puntades de peu constants. Va arribar a tenir la panxa negra dels hematomes producte dels cops que li van donar. El van tornar a detenir i torturar el 3 de novembre de 1971. Exobrer de la Seat, Carles Vallejo va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos.