De Kakkmaddafakka a Plan-ET: el gran bot de la Mobofest

Palma"Gràcies i més gràcies per fer junts una cosa que no ens podem creure". Així s'acomiadava, diumenge, l'organització de la Mobofest a través de Twitter, el festival que es va celebrar a Lloret de Vistalegre divendres passat. Certament, costava de creure que aquest somni postpúber d'un grup d'amics de pobles del Pla de Mallorca tingués l'energia de festival en majúscules d'aquesta edició. El puig de Consolació (que va acollir la cita musical des del 2017 fins al 2019) era un espai màgic, però enguany s'ha pogut comprovar -després dels concerts de l'any passat amb restriccions-, que el rostoll de Lloret de Vistalegre, el baix de sa Riba, és un lloc idoni per fer més grossa i potent la Mobofest, apta per a tots els públics (també el familiar) sense que se'n vagi de mare. De les 700 persones que va acollir la primera edició el 2017, aquesta vegada n'han passat 4.000 entre els dos dies. I de programar únicament grups illencs, a tenir-ne dos d'internacionals. S'ha vist (i viscut) el gran bot de la Mobofest.

Els noruecs Kakkmaddafakka (van tocar divendres) i els irlandesos Villagers (ho feren dissabte) eren els dos grans reclams del cartell, però tampoc s'ha d'enganyar ningú: els organitzadors volen que això sigui un festival de música, però l'aura que té la Mobofest fa que hi hagi molta gent que compra l'entrada sense mirar el cartell (i no mirar-lo gaire). Els de Kakkmaddafakka van irrompre a l'escenari passada la mitjanit de divendres, i Axel Vindenes fins i tot va demanar disculpes al públic per si no estaven al 100%, ja que feia molt que no tocaven; però el concert va acabar amb focs artificials i a la gent se li va oblidar si sonaven bé o no. L'èpica sempre va bé.

Villagers pujaren a l'escenari de la Mobofest dissabte cap a les 21 h de la nit (una hora estranya per a un cap de cartell, no?). La proposta d'indie-folk en directe va encantar als seus seguidors. Per a una part del públic foren el descobriment del cap de setmana. Un altre punt que fa gran la Mobofest: no ser un negoci que programa només grups que han de funcionar sí o sí. Els irlandesos eren un risc (encara que molta gent els coneixia, molta altra, no), però els organitzadors tenen clar que un dels seus objectius també és fer una proposta musical concreta.

El deute amb les Cariño

Un dels moments més esperats d'aquesta edició era el concert de Cariño de dissabte, el que l'any passat es va carregar una tempesta descomunal. Les tres integrants del grup no van deixar de recordar-ho quan van sortir a l'escenari, però allò era ja aigua passada: amb un disc nou sota el braç, que es diu Cariño, les reines del tontipop més descarat i fresc van ficar-se el públic a la butxaca tot d'una. Cançons com Bisexual o Canción de pop de amor eren èxits assegurats; la sorpresa va arribar amb el directe boig de Tamagotchi, a les acaballes del concert; i el fi de festa (de la seva actuació) amb Si quieres.

Després de Cariño va irrompre a l'escenari Lildami, que actuava a Mallorca per primera vegada. Damià Rodríguez sabia que el seu públic a l'illa era reduït, per això se'l va guanyar parlant i presentant les cançons i els membres del projecte que l'acompanyaven, i combinant els seus temes més pop amb altres de trap més contundent. Segurament, per a molts, va ser una de les sorpreses del festival; i de públic no n'hi va faltar.

Una de les novetats d'enguany, que va ser tot un encert, fou el segon escenari: un espai on van tocar els primers grups del capvespre (Clara Ingold, Mar Grimalt, Papa Topo, Salvatge Cor...) i on després de cada concert, en menys de 30 segons, s'hi posaven en marxa els punxadiscs: Sideways, Diji, Paula Serra i Rosana Nun. La festa musical va oferir un dinamisme mai vist fins ara en aquesta trobada. I segur que si per la Mobofest hi havia programadors van apuntar-se els noms tant de grups com de punxadiscs.

Jansky, Mishima, Ginestà, Escarràs, Verlaat, Cercle i Aina Tramullas també van fer les delícies del públic durant aquests dos dies. El trap de Manacor de Plan-ET va desencadenar la bogeria, i en van gaudir amb harmonia zentenials, millenials i boomers junts; va quedar demostrat que, t'agradi o no, és una de les sensacions actuals de la música feta a Mallorca. I zentennials, millenials i boomers junts van demostrar, un altre any, que s'estimen la Mobofest més enllà de la música. Les expectatives amb relació a l'any passat -el festival va ser una de les primeres grans trobades que es van poder fer durant la pandèmia- eren altes, però aquesta edició ha deixat, en la majoria de casos, un gran regust d'èxit. Fins que arribà diumenge i, amb el diumenge, el final d'aquesta cançó que va començar a sonar divendres. Tot acaba. I fins l'any que ve, si encara hi ha gent amb ganes d'embrutar-se les mans sense guanyar-hi res a canvi, just la satisfacció d'haver fet tot el que has pogut.