Las Karamba: "Per fer bé les coses cal cuidar la música, i fer-ho pacientment"

Barcelona"Tot es pot ballar. Cantem les coses bones i les dolentes, però que es puguin ballar", diu Liviet Ojeda, baixista del grup barceloní Las Karamba. Aquest ja era l'esperit de la salsa feminista que van desplegar al disc Camino así (2021). Ara el consoliden a l'àlbum Te lo digo cantando (Guspira, 2024), nou cançons que apleguen experiències vitals i musicals viscudes els últims tres anys. A més a més, amb col·laboracions de Rita Payés i Toni Sagi Chupi al bolero Me lo dijo el silencio, i de la cantant madrilenya Elena Salguero a Cocteleo. "Han passat moltes coses en aquest temps. Hem fet una gira que ens ha portat a molts llocs: Mèxic, Suïssa, Alemanya, Àustria... I el disc reflecteix l'evolució creativa i personal de cadascuna", explica Rita Baulida, percussionista del sextet que completen la teclista Natasha Arizu, la cantant Ahyvin Bruno, la conguera Ahylin Bruno i la flautista María Gil.

De l'experiència com a grup n'han sortit cançons com Ego, que reclama més humilitat i menys prepotència. "Va néixer d'una cosa que vam viure que tenia a veure amb relacions laborals", admet Arizu. "Va adreçada a una pedra en el camí que ens vam trobar com a banda. Vam derivar la ràbia cap allà, però ho pots extrapolar a qualsevol situació", afegeix Baulida. La lletra la vesteixen de salsa-rap amb toc jazzístics. De l'experiència vital d'Ahyvin Bruno i Liviet Ojeda, "les mares del grup", sorgeix Desde que llegaste, ritme de son per parlar de la maternitat. "Volíem parlar del que no es parla tant, de les nits sense dormir, de la necessitat que el bebè dormi perquè jo pugui fer les meves coses, del canvi que experimentem les mares, perquè deixem de ser com érem per tenir una persona que depèn de nosaltres al 100%. Sempre et diuen «que bonic, que maca que estàs embarassada», però no et diuen que no podràs dormir, que et canviarà el cos, que et faran mal els pits", explica Ojeda. La cançó, esclar, ho diu fent ballar.

Buscant l'estabilitat

L'impacte de la música de Las Karamba es multiplica en els concerts, com els de la gira que les portarà a països com Grècia, Suècia i Alemanya en els pròxims mesos. "Totes hi estem ficades, en aquest carro", diu Baulida sobre la convicció de totes sis a l'hora de tirar endavant el projecte, malgrat que "la indústria musical" no ho posa fàcil. "A vegades tarden molt a pagar-te. I quan vas al supermercat no li pots dir a la caixera que li pagaràs la compra quan et paguin el concert", explica Arizu. "Costa viure tot l'any només del grup, perquè després de l'estiu tens tres mesos sense concerts. Per exemple, per fer el disc havíem de fer una inversió molt grossa, i vam acabar fent un verkami. Et trobes tot de reptes monetaris per fer el disc, a banda de la situació personal de cadascuna. No és fàcil, però esperem que els pròxims anys tot plegat sigui una mica més estable", diu Baulida. "És una lluita constant", afegeix Arizu. "Per fer bé les coses cal cuidar la música, i fer-ho pacientment", conclou Baulida.

L'estabilitat faria justícia a una banda com n'hi ha poques a Catalunya, que desplega ritmes caribenys amb instruments i sense autotune. "Si només fas servir màquines, el que surt és máquina", diu Ojeda reivindicant el caliu humà. "Però si utilitzes la màquina com a eina musical és xulo perquè pots experimentar coses. A la cançó Cocteleo, per exemple, fem servir sons electrònics, que no substitueixen res, però que li aporten un color dins de la mescla. O quan a un bolero li poses un ritme de reparto, amb aquell so de caixa específic que només et dona la màquina", completa Baulida. El reparto, el ritme cubà que sintetitza reggaeton i timba, s'escola puntualment en el disc de Las Karamba, una banda de salsa sense trompeta ni trombó on la flauta aporta un color especial que lliga amb sonoritats tradicionals cubanes i veneçolanes, d'acord amb l'origen d'algunes de les components.