BCNegra 2012
Cultura06/02/2012

Karin Slaughter: "Tothom té un secret fosc al sud dels EUA"

Ha venut 20 milions d'exemplars de les seves novel·les, traduïdes a 28 llengües. Slaughter és a Barcelona amb motiu de la BCNegra, on demà presentarà la seva última novel·la, 'El número de la traición' (Roca editorial)

Efe
i Efe

Barcelona"Alguns dels millors escriptors nord-americans vénen del sud, com Margaret Mitchell, James Dickey o Flannery O'Connor, que deia que al sud la gent sempre té secrets molt foscos, però es compleix amb un protocol no escrit que ningú pregunta a l'altre", diu Karin Slaughter, que ha venut 20 milions d'exemplars de les seves novel·les. La geografia, segons l'opinió de Slaughter, és determinant en la novel·la negra i per això ella intenta fer amb Atlanta el que Michael Connolly fa en les seves novel·les amb Los Angeles.

Slaughter se sent molt pròxima a la cultura popular, però en les seves novel·les intenta reaccionar a cert clixé que creu que els fa passar "per racistes i tontos, pels dolents de la història" i per això ella vol mostrar la cultura progressista d'Atlanta, dinàmica i oberta, de la qual ella en forma part dins d'una minoria blanca.

Cargando
No hay anuncios

Per mostrar aquesta societat real, el gènere negre és una plataforma perfecta: "Tots els llibres que han perdurat tenen a veure amb la violència, ja des de Dickens, perquè la violència i el crim serveixen per cridar l'atenció i per fer un comentari social de les coses i de la cultura".

Slaughter, que en El número de la traición (Roca Editorial) junta en una mateixa història dos protagonistes de les seves tres sèries negres, té una preocupació especial pel tret psicològic dels seus personatges. "Per ser del sud m'ha preocupat sempre la psicologia de les persones, ja que la nostra cultura aprofundeix les seves arrels en la tradició oral quotidiana, cosa que jo ja vaig viure des que acompanyava la meva àvia a l'església i ella em presentava els veïns".

Cargando
No hay anuncios

L'autora nord-americana prepara els seus personatges, encara que no siguin els més important de la història, de manera conscienciosa, perquè creu que l'escriptor ha de preocupar-se'n i no només del crim.

Criticada a vegades per les descripcions excessivament violentes, Slaughter assegura que escriu el que li agradaria llegir i dóna la volta a l'argument: "Busco com poden respondre els personatges a una violència tan extrema com la descrita".