Kate Winslet se’n va a la guerra amb Lee Miller

Són moltes i molt diferents les pel·lícules que es podrien fer sobre Lee Miller a partir del període de la seva vida que triem: jove model de la revista Vogue, fotògrafa de moda a Nova York, musa i amant de Man Ray i una de les escasses fotoperiodistes del front aliat durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta última faceta centra el biopic Lee Miller, el principal actiu del qual és la valenta interpretació d’una Kate Winslet que esquiva la temptació de convertir Miller en una heroïna i, de fet, ni tan sols intenta fer-la simpàtica. La pel·lícula, en canvi, abraça sense rubor les convencions dels biopics per fer un repàs viquipèdic dels fets i la gent d’aquesta etapa de Miller, un exercici rutinari en excés que no fa justícia a la complexitat i el coratge de la dona que va plantar les seves botes brutes del terra de Dachau a l’impol·lut bany d’Adolf Hitler i s’hi va fer una foto despullada a la banyera.

Al darrere de la càmera hi ha una de les millors directores de fotografia de les últimes dècades –Ellen Kuras, en el seu debut com a directora de ficció–, però, així i tot, les imatges de Lee Miller són més aviat anodines, postals històriques sense vida engalanades per un impressionant repartiment de secundaris (Marion Cotillard, Noémie Merlant, Josh O’Connor, Alexander Skarsgård) criminalment desaprofitat en què només destaca un Andy Samberg fora del seu registre còmic habitual.