Katharina Konradi celebra la genialitat de Schubert a Vilabertran

L’endemà de la vetllada inaugural, la programació de la Schubertíada ha continuat amb una nova jornada de lied esplèndida a la canònica de Vilabertran a càrrec de Katharina Konradi. La soprano, de veu clara i fresca, ha protagonitzat, acompanyada de la formació catalana Cosmos Quartet –amb qui acaba d’enregistrar un disc– i el pianista Joseph Middleton, un recital de primera dedicat íntegrament a Franz Schubert. 

Schubert va escriure la gran majoria dels seus lieds per a veu i piano. La riquesa harmònica de la seva escriptura, però, sumada al diàleg exquisit de les melodies, dona molt de joc per fer-ne arranjaments per a més instruments. Així ho van practicar, per exemple, Liszt, Brahms o Reimann. I, recentment, també el compositor andalús José María Sánchez-Verdú, que, de la mà de Konradi, estrenava a Vilabertran la seva particular versió per a quartet de corda i veu de tres lieds schubertians sobre versos de Goethe. En la seva revisió, les peces, amplificades pels instruments de corda, sonen més intenses, voluminoses i puixants, però sense perdre el caràcter depurat i amè original. La cantant, juntament amb el quartet català, va interpretar-les batent amb força un timbre potent però a la vegada vaporós, gens pesant, curullat d’harmònics, lluint un gust extraordinari pel fraseig i un vibrato vigorós.

Abans, va obrir la vetllada el Cosmos Quartet en solitari amb una versió esplèndida del Quartet per a cordes núm. 10, tots quatre molt ben compenetrats, jugant amb els contrastos i la delicadesa de la partitura. Després del recés, els músics de corda van cedir al protagonisme al mestre Middleton, en una segona part més íntima i recollida. Van començar la cantant i el pianista amb tres cançons piadoses i mesurades del Gesänge aus 'Wilhelm Meister', també sobre poemes de Goethe, seguides de dues peces per a piano sol: el galop d’Ungarische melodie i la preciosa melodia arpegiada del famós Impromptu. Finalment, continuant amb aquesta selecció de lieds disseminats sense la continuïtat narrativa d’un cicle llarg, però agermanats dins del denominador comú schubertià, van cloure la nit quatre cançons, més frugals i expansives, que Konradi va trenar amb una desimboltura copiosa, quasi amb to festiu, tot celebrant la genialitat del compositor.

Com a bisos, a la primera part, amb el quartet la soprano va oferir Vinyes verdes vora el mar de Toldrà i una cançó popular finesa, mentre que, per tancar el concert, Konradi i Middleton van culminar la rauxa final amb les melodies espanyoles d'El vito i El cabello más sutil.