Ken Loach, sobre l'1-O: “La brutal opressió que va rebre la gent no és acceptable”

PalmaKen Loach arriba a la roda de premsa i rebutja el sofà que se li ha assignat per atendre els periodistes, asseguts a les cadires davant ell. Li proposen una altra cadira –diferent de la dels altres–, que també rebutja. Finalment, s'asseu a la mateixa de qui té davant. S'apropa, escurça la distància. Aquest gest inicial, que reivindica l'horitzontalitat, travessa l'obra d'un director que ha dedicat la vida a narrar històries de les persones precàries, fent una crítica radical –i alhora subtil– del capitalisme i les seves conseqüències en la gent treballadora.

A 83 anys encara li queda esperança, i aquesta resideix, fonamentalment, en l'acció col·lectiva. A 83 anys, el món li continua donant motius per treballar. Va presentar a Cannes el seu darrer llargmetratge, 'Sorry we missed you', que s'estrenarà a la tardor a Anglaterra i França, segons ha informat ell mateix. El film narra la història d'un matrimoni amb treballs precaris i com afecta aquest fet a una família amb fills. "És la història que es repeteix a tot Europa", ha dit. "I no és tan seriosa com faig sonar jo ara", ha afegit rient. La xerrada fluctua entre reflexions sobre el cine i anàlisi política, tot banyat per una reivindicació del fet col·lectiu per canviar les coses.

Procés català

"Qualsevol persona des de l'exterior veu com una cosa terrible que es posi a la presó oponents polítics. Empresonar els teus oponents polítics no és una manera de fer política. I la brutal opressió que va rebre la gent que volia una elecció no és acceptable", ha afirmat Loach quan ha estat preguntat pel procés català. Tanmateix, no se suma a cap bàndol: "Tenc dubtes en escollir una Catalunya independent o una Espanya unida, perquè no en sé prou per ser capaç de dir si els interessos de la classe treballadora estan en una Espanya unida o en una Catalunya independent".

Brexit: "És una elecció entre dos mals"

Loach opina que la problemàtica social que hi ha a la Gran Bretanya tendirà a aprofundir-se amb el Brexit perquè "sembla que tindrem un govern de dretes". Així i tot, entén que "els problemes que ha d'afrontar el Regne Unit dins Europa són els mateixos que els que haurem d'afrontar fora d'Europa, perquè Europa està basada en els interessos de les grans corporacions i no ha afavorit la solidaritat entre les classes treballadores; de fet, ha portat a divisions i racisme", argumenta.

Per aquest motiu, la solució per a ell és una "nova Europa que protegeixi els treballadors i els asseguri uns serveis bàsics per a una vida digna". Té esperances que es produeixi aquest canvi: "Hi ha moviments a l'esquerra: a Espanya, a Grècia (destruïda per la Unió Europea), i també a la Gran Bretanya és un temps polític extraordinari, perquè per primera vegada en molts d'anys el partit laborista ha escollit un líder d'esquerra, Jeremy Corbyn", apunta.

Veure cinema: un acte col·lectiu

En el seu cinema és evident la lluita social, però assegura que el cinema "no necessàriament" ha de tenir aquesta responsabilitat social. Tanmateix, creu que el cinema "hauria de ser divers", i el problema que hi ha actualment és que "està dominat per la indústria cinematogràfica americana i aquesta diversitat es perd". A més, apunta que el sector s'està convertint en un monopoli i si per exemple, al Regne Unit, "a la Picture House no els agrada la teva pel·lícula, no es veurà enlloc".

Quan se li demana per la influència d'internet i els nous mitjans de consum de pel·lícules, defensa que per a ell "l'essència del cine és que es vegi com a públic, en grup", ja que "el que es gaudeix és compartir les rialles, les emocions" i si ho veus en solitud a la teva habitació "és una experiència més petita".

En aquest sentit, creu que les pel·lícules haurien de sortir de les sales de cinema i apropiar-se de l'espai públic. Projectar films en centres de barri o bars. "Els cines s'han tornat més i més tancats i tenen una oferta menys variada, per això hem de trobar nous camins per mostrar pel·lícules", apunta. És, a més, una manera de fer arribar a més gent les obres: potser a alguns barris la gent no va al cine, però sí que aniria a veure la pel·lícula al bar". Defensa "mantenir-ho com un acte col·lectiu".

Sobre la reina Letizia a l'Atlàntida: "Em sembla divertit"

La reina Letizia inaugura aquesta nit la novena edició de l'Atlàntida al castell de Bellver de Palma en la mateixa gala en què varen guardonar Ken Loach amb el premi Masters of Cinema. Sobre la presència de la reina, Loach ha contestat que li sembla "divertit" que hi sigui."La comèdia de la meva família reial [en referència a la britànica] és entretinguda, però desgraciadament, es pot convertir en una distracció, perquè al final està basada en jerarquia i poder, que es passa d'una generació a una altra. És la cúspide del sistema de classes", ha afegit. "En principi, és una cosa a la qual jo no don suport, però individualment crec que són gent com nosaltres en una situació una mica estúpida", ha conclòs.