Fotografia
Cultura18/03/2023

Kenna i Catany: la confluència de dos fotògrafs distints

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany s’inaugura amb una mostra sobre la proximitat i les divergències entre el llucmajorer i el britànic

El fotògraf Michael Kenna, britànic instal·lat als Estats Units, és un dels principals exponents de la fotografia de paisatge contemporània. Amb el fotògraf Toni Catany, s’admiraven i respectaven mútuament, tot i que no es varen conèixer mai. Ho conta Alain d’Hooghe, el comissari, juntament amb Antoni Garau, de la primera gran exposició del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC): Confluències, una mirada a l’obra de dos fotògrafs de camins i llenguatges diferents, però amb una sensibilitat exquisida compartida. Siguin imatges en blanc i negre o en color, natures mortes o cossos nus, més o menys oníriques, les d’ambdós autors són imatges suggerents, evocadores. La força i delicadesa de les fotografies atrapen els ulls de l’espectador.

“Són fotògrafs anomenats clàssics, formen part d’una tradició molt antiga i llarga de les arts visuals. Tots dos es nodreixen de diversos aliments com la pintura, la música, la poesia, l’escultura, la literatura... per no parlar de la vida mateixa”, apunta D’Hooghe. Com Antoni Garau, subratlla que tots dos són artistes “molt diferents”. Per això, el més interessant és veure com, des d’aquestes diferències, “arriben a un mateix punt”. Això s’evidencia en moltes de les fotografies que s’exposen al CIFTC a partir del 19 de març. A la mostra, hi haurà 70 fotos de Kenna i 35 de Catany.

D’Hooge explica que Michael Kenna sempre ha treballat en blanc i negre analògic, fent impressions més aviat petites, mentre que Toni Catany va explorar moltes tècniques diverses: blanc i negre, color, polaroid, calotips, fotografia digital... i va fer des d’impressions molt petites fins a molt grans. Garau destaca la “perfecció impressionant” de les imatges de Kenna i parla de la “sensibilitat” de Catany. Al final, apunta, “tot i que parteixin de premisses i tècniques distintes, resulta que tenen imatges confluents, i la confluència és la sensibilitat respecte de la visió del món”.

Cargando
No hay anuncios

Què els uneix?

Els comissaris varen decidir centrar la mostra Confluències en “sis capítols” –o àmbits, o obsessions– rellevants tant per a Kenna com per a Catany: són el nu (cossos de carn, però també cossos de pedra), la natura morta, Venècia (un lloc molt especial per a ambdós), el sud, l’est d’Àsia i, per descomptat, Mallorca. Garau defensa que el gran punt de connexió entre els dos fotògrafs és Venècia, que era “l’autèntica obsessió de Catany, un lloc que va visitar més de quinze pics i que sempre fotografiava”.

Cargando
No hay anuncios

Sobre les fotografies de Kenna a Mallorca, D’Hooge detalla que les va fer durant una estada curta a l’illa l’any 2017, “quan va venir a l’exposició que li va organitzar la Fundació Toni Catany al Claustre de Sant Bonaventura, aquí, a Llucmajor”. En pocs dies, diu, “va començar un projecte i va produir unes imatges molt belles i rellevants”. Va recórrer Llucmajor, Campos, Santanyí, Felanitx i altres indrets de l’illa en què, en paraules de Garau, en alguns casos, “Kenna reinterpreta fotografies que Catany va fer de Mallorca”.

Un gegant entre els fotògrafs

Michael Kenna se sent un “privilegiat” per participar en les primeres passes del Centre Internacional de Fotografia. “La selecció d’obres que s’hi mostren serveix per recordar-me una vegada més com de molt he estat influenciat, i continuu estant-hi, per l’obra d’aquest fotògraf tan estimat”, diu. Ja sigui amb els seus estudis sobre el nu, les natures mortes, les fotos fetes a Cambodja i Venècia o els paisatges de Mallorca, el britànic confessa que no ha tingut “cap reserva a l’hora d’explorar les imatges de Catany i, quan ha estat possible, seguir-ne les passes”. A Kenna, Catany li recorda les famoses paraules d’Isaac Newton del 1675: “Si he vist més enllà és perquè m’he posat dret sobre les espatlles de gegants”: “Catany va ser, sens dubte, un gegant entre els fotògrafs, i el seu impacte artístic i la influència en altres fotògrafs continua sent de gran abast”.

Cargando
No hay anuncios

Col·leccionistes

Una altra cosa que tenen en comú els protagonistes de l’exposició, segons precisen els comissaris, és que tant Kenna com Catany col·leccionaven fotografies d’altres artistes. A la seva col·lecció, Catany tenia obres de Kenna, amb les quals es va poder fer l’exposició del 2017 a Llucmajor. Amb tot, Confluències és una mostra de dos artistes en majúscules, internacionals i reconeguts arreu del món; una mostra que no han de deixar passar ni els amants de la fotografia ni aquells a qui els agradi descobrir subtileses. En aquest cas, els visitants gaudiran de dos artistes que –apunta D’Hooghe– “sempre han seguit el seu camí i els seus propis desitjos, i mai han intentat posar-se de moda; potser per això no estan –ni passaran mai– de moda”.

Cargando
No hay anuncios

Transferències

Transferències, comissariada per Miquel Bezares i Antoni Garau, és l’altra exposició amb què obrirà el CIFTC. Consta de prop de 80 peces entre fotografies, cartells, llibres, vinils, projeccions i altres publicacions. La voluntat de l’equip de la Fundació Toni Catany, gestora del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor, és debatre, conversar i parlar sobre les “transferències que es teixeixen entre l’obra de Toni Catany i altres disciplines”. Per tant, aquesta mostra és un “punt de partida” que no sempre serà una mostra: hi haurà un concert amb Maria del Mar Bonet per tractar la relació de l’obra de Catany amb la música; un recital per desgranar la relació que tenia el fotògraf amb Blai Bonet i la poesia, així com altres propostes que s’anunciaran pròximament.