Cinema
Cultura20/05/2024

Kevin Costner: "Quan vaig començar al cinema no em pagaven res, després molt i ara he de pagar jo"

L’actor i director estrena al Festival de Canes el ‘western’ èpic ‘Horizon’, que ha finançat ell mateix

Enviat especial a CanesÉs el Canes dels mavericks, dels autors que es cansen d'esperar Hollywood i acaben tirant pel dret i finançant ells mateixos les seves històries. Ho va fer Coppola amb Megalopolis i també Kevin Costner, que amb 100 milions de la seva fortuna personal –i una hipoteca sobre el seu ranxo– ha produït un altre projecte faraònic: una tetralogia de westerns de la qual ha presentat aquest dilluns a Canes la primera entrega, Horizon. An american saga. Chapter 1, un western èpic de tres hores amarat d'un classicisme poc freqüent que abraça el melodrama i l'èpica del gènere sense ironia ni revisionisme, invocant l'esperit i l'ambició de les pel·lícules com La conquesta de l'Oest (1962). Això sí, més que un western de l'era daurada de Hollywood, Horizon podria passar per una minisèrie de prestigi d'una plataforma de streaming, tant per la seva fotografia estàndard com pel muntatge musical amb què acaba la pel·lícula: un encadenat d'escenes de la pròxima entrega de la saga.

Com Megalopolis per a Coppola, Horizon és el projecte més personal de Costner i en el que més temps ha treballat, a més del seu retorn per la porta gran al gènere que el va convertir en una estrella amb Ballant amb llops (1990), que no freqüentava des d'Open range (2003). "Aquesta història va començar per a mi el 1988 amb el personatge de Hayes, que interpreto jo –ha explicat l'actor durant la presentació del film–. Llavors va ser impossible fer la pel·lícula, però em vaig enamorar del personatge i de la història. I fa quinze vaig posar-li Hayes al meu fill, que ara surt a Horizon: és el noi que es queda amb el seu pare quan els ataquen els indis. I sí, ha sigut un viatge dur, però em sento afortunat. He hagut de lluitar per aconseguir-ho, però aquest negoci és així".

Cargando
No hay anuncios

L'assentament de colons d'Horizon, en ple territori apatxe, és el punt de trobada –ja sigui com a escenari de l'acció o presència llunyana– de les múltiples trames i personatges d'aquest western atípic en la magnitud de la seva història, que ofereix una visió panoràmica i rica de la vida dels habitants de la frontera americana, de l'exèrcit que els protegia i dels indígenes que veien el seu estil de vida amenaçat. Costner imbueix la història d'una dimensió gairebé novel·lesca que, tot i les tres hores de durada, sentim que encara està prenent forma en la primera entrega de la saga. El personatge de Costner, de fet, no apareix fins a l'hora de pel·lícula, i és un més d'un repartiment coral que inclou també Sienna Miller, Sam Worthington (el protagonista d'Avatar) i Luke Wilson. "El que m'interessa dels westerns és que són complexos –afirma Costner–. Viure a París, Los Angeles o Nova York és fàcil, però a l'Oest era terriblement complicat: no hi havia llei, tothom duia pistola, molta gent no parlava la teva llengua... Quan Hollywood fa westerns simples, no m'interessen".

"No necessito quatre cases"

Costner té una altra cosa en comú amb Coppola: no li preocupa el risc financer de fer realitat el seu projecte. "No necessito quatre cases, prefereixo fer pel·lícules –assegura–. M'agradaria deixar les cases als meus fills, però hauran de viure la seva vida. Jo he viscut la meva i soc molt feliç". I ha ironitzat amb l'evolució de la seva carrera: "Quan vaig començar a fer cinema no em pagaven res, després em pagaven molt i ara he de pagar jo". Costner ja ha completat el rodatge de la segona part d'Horizon i assegura que ja ha començat el rodatge de la tercera: "Portem només tres dies i he hagut de tancar el rodatge per venir a Canes, però avui hi tornaré per seguir dirigint-la i arribar tan lluny com em permetin els diners". De fet, l'actor va preguntar durant la roda de premsa si hi havia "algun bilionari a la sala o als iots de fora" interessat a finançar la pel·lícula: "He trucat a la porta de tots els iots de Canes, però els paios sempre diuen «Va, fem una pel·lícula» i jo «No, no, treu els xecs»".

Cargando
No hay anuncios

Amb 69 anys que no aparenta, l'actor ha exhibit el carisma d'estrella humil durant una roda de premsa en què el moderador li ha hagut de repetir la majoria de preguntes a cau d'orella ("Toco massa rock'n'roll amb la meva banda i no hi sento bé", s'ha disculpat) i ha insistit a treure importància a la seva fama. "Soc conegut arreu del món, però soc com vosaltres, tinc problemes a la feina, amb els fills... –ha dit–. Em veieu com a un actor famós, jo no em veig així. Tinc els nens a l'escola, fan obres de teatre i soc allà, a la primera fila, gravant-ho tot com qualsevol pare". Tot i que no qualsevol guanya l'Ordre de les Arts i les Lletres, que la ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, li va lliurar diumenge.