Kim i Keko, dos grans contadors de la història

PalmaEn veure el cartell dels autors d’aquesta edició del Còmic Nostrum, hom no pot deixar d’escoltar aquella cançó d’Amy Winehouse que deia “I go back to... black ”. Kim i Keko, dos protagonistes del tebeo espanyol, mostraran algunes de les seves obres originals en una exposició al Casal Solleric, amb un factor en comú: el color negre sobre el blanc del paper. Dibuixants i il·lustradors, malgrat que també autors complets a temps parcial, han estat testimonis directes de la història de l’Estat, i cadascun l’ha dibuixada de manera diferent. Kim (Joaquim Aubert Puigarnau) es va endinsar en el món del tebeo a final dels anys 70 amb una obra molt personal, amb la qual va poder riure i fer crítica de la política durant la Transició. Amb Martínez el Facha, Kim va publicar durant molts anys al setmanari El Jueves el dia a dia d’un feixista obsessionat a retornar al franquisme. Era una visió satírica i agredolça d’aquella època que, al cap i a la fi, pretenia fer riure, tant als lectors com a ell mateix. “Era pintor i em vaig quedar al món del tebeo perquè em divertia més que pintar”, confessa Kim.

Anys més tard, quan va creure que Martínez ja no tenia res més a explicar, i gràcies a un seguit de coincidències, va fer la passa per endinsar-se en la novel·la gràfica de la mà del seu amic i guionista Antonio Altarriba. El arte de volar va significar la primera col·laboració entre els dos autors, encara que no la darrera. S’ha de dir que aquesta va ser guardonada amb el Premi Nacional de Còmic l’any 2010. Segons el Kim, treballar amb Altarriba l’ha fet gaudir molt: “La prova és que he fet dues novel·les gràfiques més amb ell”. Gràcies a l’enteniment i l’amistat entre ells, anys més tard arribarien La casa del sol naciente i El ala rota, dues obres que han consolidat Kim com un dels màxims exponents de la historieta a Espanya i han demostrat la seva capacitat per expressar-se, amb un estil híbrid de realisme i caricatura. Tot per acabar publicant la seva obra més personal fins ara, Nieve en los bolsillos, un relat on conta les seves vivències com a immigrant a Alemanya a principis dels anys 60. El volum ret homenatge a una generació d’espanyols exiliats durant la postguerra. “Recordar el temps que vaig ser a Alemanya ha estat una mena de teràpia”, diu Kim. “No varen ser temps fàcils. No en tenc un record alegre, com pot veure’s al llibre”.

Les novel·les gràfiques li han servit per mostrar el seu domini del clarobscur a l’hora de pintar els seus dibuixos, utilitzant el color negre sobre el blanc del paper, encara que amb matisos grisos. Tot per encaixar-les en una època molt explícita: “M’agrada molt el color, encara que amb aquarel·la tard molt. Si hagués hagut de fer aquestes obres amb aquarel·la, en comptes d’acabar-les en dos anys ho hauria fet en quatre. A més, quan vaig visualitzar els guions els vaig veure com a les pel·lícules espanyoles dels anys 60”. I acaba justificant-se de manera taxativa: “El gris m’agrada, trob que queda bé l’ambientació amb tons grisos. El negre sempre em fa molta por”.

Precisament, aquesta manera de veure la realitat, a través d’unes pàgines d’un tebeo en blanc i negre, és una de les coses que té en comú amb Keko, un altre dels convidats d’enguany. Keko (José Antonio Godoy) és un d’aquells autors l’obra dels quals no et deixa indiferent. Domina el blanc i negre com si fos un fotògraf. “Soc un dibuixant de tebeos que sempre ha intentat esprémer les grans possibilitats que té el mitjà per contar històries. Em definesc com un contador d’històries”.

Col·laborador en diferents revistes i fanzins de còmic, Keko sempre ha plasmat les seves influències de la infància. Va treballar en revistes com Metal Hurlant i Madriz, dos referents de la historieta espanyola durant els anys 80. “Des de que vaig tenir consciència d’allò a què em volia dedicar ho vaig tenir clar, i vaig abocar totes les influències que m’havien impactat quan era petit en les meves obres. La sèrie B de la ciència ficció, el thriller, el gènere pulp i la novel·la negra han estat sempre els meus referents”.

Autor complet amb la seva obra 4 botas, guardonada amb el premi a la millor obra del 2002 al 21è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Keko va fer servir el bitò vermell-negre per donar color a l’època en què es desenvolupa l’ambientació, els anys cinquanta als EUA, un temps en què es van posar els principals fonaments de les societats modernes actuals amb els seus vicis i virtuts. Un amant d’aquella època plasmat en la seva primera novel·la gràfica: “Tenc influències del cinema expressionista alemany que després va incidir sobre el cinema negre nord-americà. És d’ací d’on m’han vingut les influències. Quasi tot el que faig és blanc i negre. Sempre fuig del gris. Amb la llum i el negre surten les atmosferes”.

El reconeixement per part del públic li va arribar amb Yo, asesino, una història en format de novel·la gràfica en la qual va treballar amb el guió també d’Antonio Altarriba. És una obra en què el protagonista assassina per plaer: “Matar no és delicte, matar és un art”. La història que no parla tan sols de l’assassinat, sinó de les possibilitats i les repercussions de fer-ho. Una novel·la gràfica magistralment il·lustrada per Keko, on mostra el seu domini del negre, amb l’ajuda, una vegada més, del vermell per emfasitzar la sang. Tot per aconseguir una obra perversa en tots els sentits.

I és aquest el punt d’unió entre els dos dibuixants, un Altarriba amb el que ambdós van treballar, però de manera diferent: “Amb Antonio és un gust molt gran treballar. És un guionista amb un món propi. Capaç de ser versàtil, pot diferenciar el que fa amb Kim i el que fa amb mi. Són dos mons molt distints”, diu Keko. I és gràcies a Altarriba que es varen conèixer: “Quan vaig començar a treballar amb Antonio vaig conèixer Kim. Va ser quan vam començar a anar tots tres a salons de còmic, sobretot a França, quan el vaig conèixer realment. Per a mi ha estat una sorpresa descobrir un Kim historietista, un to diferent al de la revista El Jueves, el Kim d’ El arte de volar, el de les bigarrades multituds”.

Dos autors ben diferents, trobadors d’èpoques passades plasmades en paper, dos dibuixants de blanc i negre amb matisos, i sobretot dos amics. Kim i Keko seran a Palma, en el Còmic Nostrum 2018, i podrem gaudir de l’exposició de les seves obres al Solleric. I quina millor manera de gaudir dels seus dibuixos que escoltant una bona cançó. Per què no Back to black?