Kings of Convenience a Sant Feliu de Guíxols: “A partir de quants mosquits s’ha de suspendre un concert?”

Sant Feliu de GuíxolsDiuen d’ells que no són només una banda, sinó que són dos amics -amb dues guitarres- compartint rialles i penúries al ritme d’indie-folk. Ahir al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols van demostrar la fama que els precedeix: es van passar tot el concert alternant els seus temes amb bromes i comentaris que feien ballar i riure, malgrat que el gruix de les grades es van quedar sense assistents. 

“A Noruega les nits mai són tan càlides com aquí, és fantàstic poder tocar a fora sentint-te bé!”, van exclamar Erlend Øye i Eirik Glambek Bøe tan bon punt van sortir a l’escenari, sense imaginar-se que les altes temperatures també tenen un clar desavantatge que no trigarien a descobrir. “Uau! Estem envaïts de mosquits!”, van cridar mirant tot el seu voltant. Gràcies a l’estela dels focus es veien incomptables insectes, com si fossin flocs de neu amb vida pròpia. “La qüestió és: a partir de quants mosquits s’ha de suspendre un concert? 100? 200? De debò, a partir de quina xifra?”, van preguntar amb ironia mentre s’aplicaven un esprai antimosquits a braços i turmells.

Sense vacances

Després d’un temps separats, el duet noruec van tornar als escenaris amb la publicació del seu últim àlbum, Peace or love. I malgrat que la d’ahir era l’única actuació a Catalunya que ofereixen aquest estiu, van punxar de públic: no hi havia plenes ni la meitat de les grades. Tot i això, els dos amics van convertir aquesta circumstància en un avantatge. Un cop ja havien tocat temes com Comb my hair, Caiman islands o Rule my world, van animar a seguir el ritme de Catholic country picant els dits. “Podrieu venir aquí davant, per què no?”, van reptar als assistents, que ràpidament els van fer cas i van córrer cap a l’escenari, obviant l’ordre i la disposició de les cadires, per obrir-se una pista de ball improvisada a primera fila. I és que malgrat que hi havia menys espectadors dels esperats, es notava que tots eren molt fans del duet i que feia temps que frisaven per poder veure’ls en directe, i més tocant tan a prop.

“Crec que m’estan començant a agradar els mosquits”, va dir amb un punt sarcàstic Øye, i Glambek va deixar anar: “Vam arribar ahir i aquí tothom sembla que estigui de vacances: tothom a la platja, als bars i restaurants... Vosaltres esteu de vacances?”, “Nooo”, va ressonar a l’uníson. “Aaah, vosaltres no? Em sap greu, deu ser molt trist haver d’estar encara treballant, i aixecant-se d’hora… molt trist! Va, aquesta va dedicada a vosaltres, que demà us toca treballar!”, van dir fent broma abans d’encarar la recta final de l’actuació.

Misread, Fever i I’d rather dance van fer cantar tot el públic, que les va celebrar amb aplaudiments i xiulets al començar a sonar les primeres notes de les dues guitarres dels noruecs. I, de bisos, dos clàssics: Homesick i Know how, de l’aclamat àlbum Riot on an empty street. Però els seus fans semblava que no volien que marxessin i els van ovacionar durant una llarga estona abans de, ara sí, deixar-los anar a descansar (i a posar-se crema per a les picades).