Què portava a la carmanyola un soldat, el Dia D?

BarcelonaAra fa 78 anys, les platges del nord de França es van veure sotragades pel brogit d’un massiu bombardeig aeronaval que anunciava la tan llargament esperada invasió anglo-americana de la "Fortalesa Europea" hitleriana. S'ha parlat molt de l'operació militar, de les estratègies, del que va significar el Desembarcament de Normandia dins el context de la Segona Guerra Mundial, però potser no tant de què portaven els soldats a sobre. El Keep Military Museum de Dorset ha analitzat amb rajos X el kit d'un soldat que va participar en una operació militar que ha deixat molta empremta en la cultura popular.

Segons el museu, segurament es tracta de l'últim kit que es conserva. És de cartró i la mida és prou petita per poder-lo encabir en una carmanyola. Està segellat i el seu contingut equivaldria a unes 4.000 calories, el que es considerava que necessitava un soldat per sobreviure durant un dia de batalla. En concret, dins la capseta de cartró analitzada al Palau Romà de Fishbourne hi havia:

• 10 galetes
• 2 galetes de civada
• Te, sucre i un cartronet de llet
• Un tall de carn
• Dues porcions de xocolata amb panses i una porció de xocolata normal
• Caramels
• Xiclets
• Sal
• Caldo de carn
• Quatre terrossos de sucre
• Quatre peces de paper higiènic

L'anomenat "kit de racions d'assalt" s'entregava als soldats britànics i de la Commonwealth per al Desembarcament de Normandia i estava pensat per alimentar les tropes 24 hores mentre s'establien les cadenes de subministrament. La capsa es va trobar l'any 2006 i es va atribuir erròniament a la dècada dels 50. Més recentment, quan es va tornar a analitzar per a una exposició de racions militars, el director del museu va identificar-la com un dels kits utilitzats durant la Segona Guerra Mundial. Està en un estat tan fràgil que no es mostra al públic, i es conserva al dipòsit del museu.

Aquesta setmana s'han complert 78 anys del Desembarcament de Normandia. La nit del 5 al 6 de juny del 1944 els soldats van pujar als avions i als vaixells que els havien de portar cap a les platges normandes. El terror era el sentiment més comú, tal com recull l’historiador britànic Antony Beevor al seu monumental llibre El Día D. La incògnita sobre què es trobarien realment es veia influenciada per la propaganda nazi, que presentava la muralla de l’Atlàntic com un conjunt inviolable de gegantines fortificacions de ciment. Tot i els informes del reconeixement aeri aliat i la Resistència francesa en sentit contrari, res no es podia descartar.

Tot i el seu simbolisme –va ser l’inici del final de la Segona Guerra Mundial–, Normandia no va ser la batalla decisiva del conflicte. Molt més important va ser l'operació Bagration (coneguda com el dia D soviètic), que portaria els soviètics a travessar tot Bielorússia fins a Varsòvia, esclafant pel camí tot un grup d’exèrcits amb uns efectius totals de més de 350.000 homes.