Kristina Ohlsson: "Suècia no és tan negra com la va pintar Larsson"

MadridKristina Ohlsson acaba de deixar la seva feina com a analista del serveis secrets suecs i assessora de l'OSCE en matèria de terrorisme. Amb quatre novel·les publicades a Suècia (escriu ràpid: de 6 a 8 setmanes per llibre) i la cinquena en marxa, ja té una carrera literària garantida. Aquí acaba de publicar 'Escollides' (Columna), un thriller que entra als cànons de la novel·la nòrdica: violència contra les dones i els nens, amistat i rivalitat policial i una heroïna de trenta anys anomenada Fredrika Bergman. Això li ha valgut un èxit rotund, "amb efecte bola de neu, he estat un any en estat de xoc", admet.

L'autora mira amb ironia les teories de la premsa europea sobre 'la novel·la negra que ve del fred' i que tenen a veure amb l'hivern, la foscor i Olof Palme. "Jo tinc una altra explicació diferent. Quan un trenca el gel i té èxit, d'altres el segueixen. Des dels 60 ha existit una gran tradició nòrdica, amb autors com Sjöwall i Wahlöo, Leif GW Persson, Henning Mankell o Liza Marklund, que es van convertir en estrelles. Així que la gent va començar a escriure i la competència va fer que calgués ser molt bo per publicar". Ara bé, ha sigut 'Millenium' el que els ha obert moltes portes al món. "No podem fingir que no, i ens ha ajudat molt a tots".

Ohlsson no reconeix en la trilogia pòstuma de Stieg Larsson la Suècia on ha nascut i viu. Lluny de retreure-li res, però, simplement considera que l'escriptor no pretenia fer una descripció fidel de la societat del seu país: "Crec que molts pocs dels meus col·legues tenen un interès específic en retratar la societat sueca. Sé que diuen que era un dels objectius de Larsson, però joc sóc sueca i no reconec de cap manera la societat que ell va pintar als seus llibres, em sembla que està totalment exagerada", afirma.