L'adeu de 'La que se avecina': ¿el final d'una era?

BarcelonaEl Rancio, Papuchi, Doña Fina, Pollete, Raluka, Capitán Salami. Tot i que pel to podria semblar-ho, no són els protagonistes ni d'un acudit, ni d'un espai de gags d'Alfons Arús dels anys noranta. És part de la comunitat de veïns de Mirador de Montepinar, l'ecosistema en el qual han conviscut durant dotze anys els personatges de La que se avecina. La popular sèrie de Mediaset és notícia perquè la setmana passada es va anunciar que no gravarà cap temporada més. L'adeu arriba per sorpresa i després d'emetre's l'última ronda d'episodis dividida en dues parts a causa de la pandèmia. La segona ronda, estrenada en exclusiva a Amazon Prime, serà la que es veurà aquesta tardor a Telecinco. Aleshores es posarà el punt final a una de les comèdies estatals més populars de tots els temps. El comiat es va conèixer a través d'una enigmàtica nota de la cadena, que es limitava a informar que després de l'estiu s'emetria l'última temporada de la sèrie, que es tancarà amb 170 episodis.

El final abrupte de La que se avecina deixa diversos interrogants sobre les causes, especialment després que l'estiu passat se n'anunciés la continuïtat. Suposadament la sèrie havia renovat amb Mediaset per fer una tretzena temporada, notícia que va explicar el seu creador, Alberto Caballero: "Estem desenvolupant el pròxim format. Serà en un nou edifici, i hem de veure exactament on i com la gravem", va dir llavors. El canvi d'escenari no era un tema fútil. De fet, ha acabat sent un gran maldecap per als responsables de la comèdia, i s'especula que seria un dels grans motius perquè la sèrie no segueixi i es busquin altes opcions. Per acabar d'alimentar la rumorologia, l'adeu coincideix amb la detenció de José Luis Moreno, que no només és propietari dels estudis on es gravava la comèdia, sinó que també és el tiet dels dos creadors, els germans Caballero. El trencament de relacions entre ells hauria desembocat en una crisi que no sembla haver afavorit l'estabilitat de la sèrie.

D'èxit en èxit

A part de les especulacions que han envoltat la no renovació, la conclusió de La que se avecina podria ser el final d'una era televisiva que va començar l'any 2003, amb Aquí no hay quien viva, i que ha durat pràcticament dues dècades. No eren la mateixa sèrie, però compartien equip, esperit irreverent i la base de la trama: les vivències i relacions humanes d'una desenfrenada comunitat de veïns, una mena d'adaptació televisiva del còmic 13, Rue del Percebe d'Ibáñez. El triomf d'Aquí no hay quien viva va ser aclaparador i es va convertir en la sèrie de moda les cinc temporades que va estar-se en antena, un fenomen trencat per una disputa legal entre productora, Atresmedia, i Mediaset. La sèrie es va acabar tot i ser líder total en la seva franja: va arribar a tenir un episodi de la tercera temporada que va sumar un 43,1% de quota de pantalla. La cinquena, i última ronda de la comèdia, es va tancar amb una mitja del 31,9% de share.

El 2006 els germans Caballero van quedar-se sense el producte que els havia donat la fama, però van contraatacar doblant l'aposta i creant La que se avecina. Si l'humor políticament incorrecte i les trames esbojarrades havien funcionat en la primera entrega, en la segona es van multiplicar per dos i es va abraçar l'esperpent. La sèrie, ambientada en una urbanització dels afores de Madrid, va conservar alguns dels tics de la seva ficció mare –les lluites de poder en la comunitat, les eixelebrades juntes de propietaris i alguns actors–, però els guionistes van anar encara més enllà: van augmentar el pes dels personatges clixé i van agafar l'exageració com a bandera. Una grolleria que mai va semblar tenir límit. Masclisme, homofòbia, racisme, apologia de les drogues... Els creadors ens van posar davant d'un mirall social excessiu, exagerat i sense tabús.

Possiblement pel seu to no siguin gens amics de la crítica especialitzada, però el públic ha caigut rendit durant les dotze temporades que ha durat la sèrie. L'èxit és històric, liderant sempre i amb una audiència que mai els ha fallat, aconseguint dades extraordinàries en cursos que ja hauria de patir cert desgast, entre el setè i el novè any. Tot i ser una ficció de rècord, la sèrie anava acusant certa baixada: va tenir en el 2020 els seus pitjors números. Això no vol dir que fossin males xifres del tot, seguien sent correctes en comparació amb la majoria de ficcions televisives. A més, a l'emissió cal sumar-hi les contínues repeticions que encara avui se'n fan en diversos canals de la TDT, especialment a Factoria de Ficción, que ha provocat que molt públic s'hagi enganxat gradualment a la trama.

El futur del format

El gran encert de la sèrie ha sigut la seva entrada per la porta gran a la cultura popular. Personatges totalment fora d'òrbita, com els de Jordi Sánchez (excels com a Antonio Recio), Nathalie Seseña, José Luis Gil i Pablo Chiapella ja són història de la ficció espanyola, a més d'aconseguir que diverses expressions de la sèrie s'hagin convertit en habituals al carrer ("Mayorista no limpio pescado", "Soy un vividor follador", "¡Aparcao!"). No hi ha triomf més preuat que aquest, per més que la sèrie hagi rebut continues acusacions, possiblement amb raó, de triomfar gràcies a un humor xaró, irrespectuós i que atacava tots els esglaons socials, però especialment els més vulnerables.

Caldrà veure quins són els pròxims moviments dels germans Caballero, que ja van ressuscitar el format una vegada i sembla que podrien tornar a fer-ho, continuant l'univers d'Aquí no hay quien viva i La que se avecina. Si fem cas a les especulacions, la rumorologia apunta que es reformularien en una nova sèrie en un altre edifici mantenint la majoria d'actors. També es parla de la possibilitat d'un spin-off d'alguns dels seus personatges emblema, com Amador Rivas o Enrique Pastor. En qualsevol cas, no haurien de passar gaires mesos per obtenir la resposta. Alberto Caballero ja avisava a Twitter poc abans de saber-se el destí de la comèdia: "Seguirem incomodant, és la nostra raó de ser".