L'adeu de Pecan Pie, 18 anys de festivals, cicles i concerts

Palma“Com una persona que li agradava molt la música, que li va fer ganes aportar una mica de cultura i s’ho ha passat molt bé, però que ara ja està una mica cansada”. Joan Andreu (Palma, 1972) proposa que el presentem així davant el comiat de Pecan Pie, associació cultural que des del 2005 ha gestionat i amb què ha organitzat concerts, cicles i festivals amb la participació de més d’un centenar de bandes tant locals com internacionals. “Una amiga em recordava aquests dies que el dia del primer concert que vàrem fer es va assabentar que estava embarassada”, conta amb una rialla, “i, clar, el seu fill ja té 18 anys!” Ara que Pecan Pie ha assolit la majoria d’edat, arriba l’hora del comiat. 

Qüestions econòmiques i administratives

“Jo crec que l’esgotament és humà, ja no tenim la mateixa edat i moltes coses han canviat. Al final, quan una cosa així s’acaba és perquè la persona que hi ha darrere s’ha esgotat”, reconeix, tot i que també assenyala que tant les qüestions econòmiques com les dinàmiques administratives que hi ha darrere les iniciatives culturals han contribuït a aquest esgotament. “Ja em vaig plantejar deixar-ho per la pandèmia”, afirma, “però teníem un cicle organitzat a Santa Eugènia. Tanmateix l’esgotament ve de la infraestructura que hi ha ja no per muntar un concert, sinó per justificar-ho a les administracions o per demanar subvencions. No em puc queixar perquè m’ha anat molt bé, però és esgotadora la quantitat d’informes i papers que s’han de fer. I jo sé que ells necessiten criteris objectius per prendre qualsevol decisió, però és una feinada difícil d’assumir, sobretot per a una associació petita com la nostra. Si no hagués de passar tanta pena per si ve tanta gent o si venem tantes entrades, jo continuaria”. 

El Summer Pie

Era l’any 2005 quan, inspirat per la feina que feia Tomeu Gomila, responsable entre d’altres de l’històric Waiting for Waits, Andreu decidí engegar Pecan Pie, música i cultura, amb un concert del cantautor canadenc Gabriel Minnikin, del grup The Guthries, al Lisboa, sala que tancà les portes el passat mes de desembre. D’ençà d’allò són desenes les iniciatives que Pecan Pie ha engegat, entre elles el festival Summer Pie, que es va fer entre el 2012 i el 2019 a Es Baluard. “Record, per exemple, que a l’edició de 2014 hi vàrem dur una banda americana, The Parson Red Heads, que era un somni que haguessin vingut aposta des dels Estats Units. Com a darrera cançó van fer una versió a capella d’un tema de The Beach Boys que jo directament em fonia, estava superemocionat”. 

El boom dels festivals

Joan Andreu, informàtic de professió, reconeix que en aquestes quasi dues dècades que fa que es dedica a la gestió cultural són molts els aprenentatges que ha fet –“els primers concerts m’afectaven molt emocionalment, era una experiència tan intensa que després estava uns dies com amb ressaca”–, tot i que hi ha hagut altres qüestions amb què no ha arribat a avançar. “Jo no soc molt bo amb el tema promocional, no m’agraden les xarxes socials i avui dia són una part molt important”, afirma. Tanmateix, però, aquest és un dels diversos canvis que ha viscut en primera persona d’ençà que engegà el projecte de Pecan Pie. Un altre, també recent, és l’eclosió dels festivals. “Hi ha hagut una explosió, i està molt bé que hi hagi tantes opcions, però de vegades em deman quina és la motivació que hi ha darrere tota aquesta oferta, fins i tot amb algunes que són molt exitoses. Veus el cartell de Port Adriano, on hi ha per exemple una banda d'homenatge a Queen, o fins i tot el del Mallorca Live, que deu funcionar perquè cada any hi ha més gent, però sembla que el cartell estigui fet per dur una mica de tot i assegurar que agradarà a tothom”. 

The Long Fade Out

Hi haurà encara un darrer concert, una darrera cita al calendari que serà la que posi el punt i final a Pecan Pie: serà dia 7 d’octubre al Teatre de Lloseta amb The Little Kicks, The Ripples i David Goodman com a protagonistes. “Aquest darrer cicle ja estava pensat com un comiat”, argumenta Joan Andreu. “D’aquí en ve el títol, The Long Fade Out, i ho volíem fer com un darrer esforç, per fer almanco una darrera vegada això que tant he gaudit de fer durant tots aquests anys”. Una darrera oportunitat, idò, perquè una persona a qui li agrada molt la música pugui aportar una mica de cultura, com ell diu, i passar-s’ho molt bé: tant ell com tots aquells que, tots aquests anys, han gaudit amb Pecan Pie.