L'Ajuntament de Barcelona compra l'històric El Molino

El Molino, inaugurat a finals del segle XIX i un dels espais amb més història de l'avinguda del Paral·lel, serà municipal. L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha comprat l'espai per 6,2 milions d'euros. L'antic music hall va reobrir al Paral·lel el 2010 però va presentar concurs de creditors el 2013 i va tornar a tancar fa dos anys. La societat que fins ara gestionava l'espai, Ociopuro SL, va fer una important inversió per poder reobrir després que la sala estigués tancada durant tretze anys, però no ha pogut assumir el deute.

Segons el consistori, el nou Molino, com la Casa de la Música de Barcelona, serà de titularitat pública però tindrà una gestió público-privada.

El perill dels fons voltor

En els pròxims mesos es farà un concurs públic per escollir la direcció de l'espai, i la intenció, segons l'alcaldessa Ada Colau, és reobrir-lo l'any vinent. "Havíem de salvar El Molino per evitar que passés el que ha passat amb altres equipaments i que caigués en mans de fons voltor o d'interessos privats que el desvirtuessin", ha dit Colau. En aquesta nova etapa, segons l'Ajuntament de Barcelona, l'equipament compaginarà les arts escèniques més populars i transgressores amb nous elements de la cultura contemporània, com la hibridació cultural, l'experimentació, la cultura audiovisual, el teatre de petit format i, fins i tot, la cultura gastronòmica. "Requereix poca inversió perquè l'Elvira González –la seva propietària fins ara– ha fet una gran feina de reforma", ha assegurat Colau. Obrir un dels veïns més pròxims d'El Molino, el Teatre Arnau, serà més lent i complex perquè ara mateix no hi ha dotació pressupostària per rehabilitar-lo.

González, que ha repartit plomes vermelles als diferents representats municipals, ha explicat que amb els 6,2 milions d'euros s'eixuga el deute d'El Molino: "He rebut moltíssimes ofertes i més quantioses de la que m'ha fet l'Ajuntament, però no volia que es convertís en un puticlub". La fins ara propietària està preparant un llibre on relatarà com han sigut aquests últims 21 anys: "Vendre m'ha trencat el cor, però era el més racional que podia fer –ha dit–. I vull deixar clar que no vam fer una reforma sinó que vam fer un Molino nou. Estarem molt atents al que faci el consistori, perquè és el nostre fill".

Espectacles 'canalla' però contemporanis

Colau ha emfatitzat que El Molino forma part de la memòria de la ciutat i que la intenció és conservar-ne l'ànima, però la pregunta és si continuarà oferint espectacles canalla, que en molts imaginaris s'associen amb mítiques vedets. "Forma part d'una nova generació d'equipaments per a una nova generació de nous creadors, amb nous discursos i nous participants –ha detallat el delegat de Drets Culturals, Daniel Granados–. No està pensat per a un sol sector cultural, però l'ànima canalla formarà part de la seva essència. Això sí, des d'un punt de vista de cultura contemporània".

El Molino va néixer amb el nom de La Pajarera Catalana i després d'una reforma, el 1910, es va rebatejar com a Petit Moulin Rouge i se li van afegir les emblemàtiques aspes de molí. La dictadura no veia amb bons ulls ni el nom en francès ni el mot rouge per les seves possibles connotacions polítiques i va decidir el seu nom actual: El Molino, que va continuar oferint espectacles, diversió i copes fins al 1997. És un dels espais més simbòlics del Paral·lel, que a principis del segle XX va ser un fenomen cultural i social únic a Europa, perquè va saber entendre què volien les classes populars i els hi va oferir. Al llarg del primer decenni del segle XX, a Barcelona el negoci de l'espectacle ocupava entre tres i quatre mil persones.