L'Any Antoni Tàpies: tot per un art útil, democràtic i colpidor

BarcelonaAntoni Tàpies (1923-2012) va concebre la seva fundació com un “temple” laic i al mateix temps com una mena d'"oasi” enmig de la ciutat, com recorda el president de la Fundació Antoni Tàpies, Ferran Rodés. També com un “lloc obert” per acollir la seva obra i el seu pensament i per fomentar el diàleg a través de l’art, que considerava una de les eines de transformació més potent. El 13 de desembre es complirà el centenari del seu naixement i aleshores la fundació es convertirà en l’epicentre dels actes de l’Any Tapies. Serà una "celebració de la seva vida i del seu llegat", tal com diu Rodés, i una gran oportunitat per reivindicar la vigència del seu pensament. “Tàpies es va anticipar molt a problemes que avui són molt patents. Va ser un ecologista abans que es fes servir aquest terme. Va ser un anticolonialista i, en l’àmbit humà, va estar lligat a valors universals plenament vigents”, subratlla Rodés. 

“Antoni Tàpies és més reconegut que conegut”, adverteix Núria Homs, la conservadora de la Fundació Antoni Tàpies i la comissària de l’Any Tàpies, el lema del qual és Tàpies viu. Viu Tàpies. Per exemple, Homs creu que encara no és prou conegut “l’esperit democràtic” de Tàpies, que es desplega en aspectes diversos com els seus interessos per la ciència i la filosofia oriental i per l’ecologia. “El seu pensament democràtic lliga amb el seu compromís i amb la seva voluntat de servei. Per a ell la voluntat de servei era molt important, sentia que la seva obra estava al servei de la societat. Tàpies demanava una nova manera de viure, d’enfocar el món, i això ho necessitem”, subratlla Homs.

Així que en un món tan sorollós i tan saturat d’imatges com el d’avui, endinsar-se en el llegat de Tàpies suposa el repte d’anar a contracorrent per donar-se el temps per assimilar els seus treballs. “Hi ha una allau de noves imatges cada dia, no tens temps per reflexionar, mentre que les obres de Tàpies no responen a un cànon de bellesa clàssica, i entenc que puguin costar”, diu Homs. “A les noves generacions els agrada un tipus d’art relacionat amb les imatges d’ara. Tornen els grafits... Em sembla un art més conservador”, afegeix.

Manuel Borja-Villel, comissari de la retrospectiva

Un dels grans esdeveniments de l’Any Tàpies serà una gran retrospectiva de l'artista comissariada per l’exdirector de la Fundació Antoni Tàpies Manuel Borja-Villel, que serà la culminació de les quatre grans exposicions que es podran veure a la Fundació al llarg del 2024. Obrirà les portes el juliol del 2024. Abans de Barcelona, es podrà veure al centre Bozar de Brussel·les i al Museu Reina Sofia de Madrid. La de Barcelona serà una “versió pensada exclusivament per a la Fundació” amb obres poc conegudes i poc vistes aquí. Un altre dels atractius de la commemoració serà una pel·lícula d’Albert Serra basada en la visió del materialisme i la mística de l’artista, amb la qual ell s’identifica. S'estrenarà el 13 de desembre del 2024.

La presentació d'aquest divendres ha sigut només l’aperitiu d’una programació que s’estendrà arreu del país i que a Barcelona tindrà còmplices com el Liceu, la Fundació Suñol, el Macba i la Fundació Victoria de los Ángeles. Com diu Rodés, el centenari és un “esforç col·lectiu” capitanejat per l’equip de la Fundació. Un dels objectius principals dels actes, que són una de les celebracions oficials de la Generalitat, és “reconnectar” Tàpies amb la societat més pròxima per la rellevància del seu missatge i evitar que pugui caure en l’oblit. “Antoni Tàpies és un artista que va ser un pensador, a vegades un té la sensació més un pensador que un artista. No és fàcil, el missatge de la seva obra pot ser brutal, dur. Hi ha obres que poden ser tendres i iròniques, però la seva obra està concebuda per colpir”, diu.

Pel que fa a les altres mostres que s'han fet públiques, el 13 de desembre obrirà les portes A=A,B=B, una exposició comissionada per l’artista i científic Pep Vidal amb obres d’artistes nascuts als 80 i els 90 com Irene Solà, Lúa Coderch, Mariona Moncunill i Ian Waelder. La tesi de la mostra estarà basada en el recull d’unes xerrades sobre mística, filosofia i ciència celebrades als anys 50 a la ciutat suïssa de Sankt Gallen titulat La nova visió del món, que va ser el llibre de capçalera de Tàpies durant anys. L’endemà obrirà les portes Tàpies. L’empremta japonesa, on sortirà a la llum com al llarg dels anys 70 i sobretot als 80 va fer servir actituds, imatges i tècniques d’alguns monjos japonesos dels segles XVIII i XIX que van ser transmissors dels ensenyaments del budisme zen. Per acabar, la primavera del 2024 la Fundació inaugurarà la primera exposició de l’Estat del monjo budista Sengai, conegut perquè va desenvolupar un estil propi “més directe, depurat, espontani i carregat d’un gran sentit de l’humor”, com diu la presentació de la mostra.  

El pressupost provisional de l’Any Tàpies és de 2,1 milions d’euros, 600.000 dels quals corresponen a enguany i la resta al 2024. Està previst que en els pròxims mesos es faci públic el nom del guanyador del concurs per dirigir la Fundació. El nou director o directora agafarà el relleu de Carles Guerra, que va dimitir el gener del 2020 després de quatre anys al capdavant del museu. Ferran Rodés assegura que han rebut "una vintena de currículums molt bons".