BarcelonaLes grans històries comencen sovint amb una pregunta ben senzilla. “Què està passant?”, demanava Marvin Gaye fa cinquanta anys. Era el prec de la tornada de la cançó que obria What’s going on (1971), un disc imprescindible per a l’evolució del pop, fonamental per a la cultura afroamericana i exemple de comunió entre desafiament artístic i compromís social. “És un disc molt polític i alhora molt poètic, un equilibri molt difícil de trobar”, diu Genís Bou, saxofonista de The Gramophone Allstars Big Band. Per a Edna Sey, de The Sey Sisters, una de les grans lliçons de What’s going on és que un artista no pot viure d’esquena a la seva comunitat. “Pots fer la música que vulguis, però has de posicionar-te. No és una opció: has de posicionar-te”, assegura Edna Sey, que en el grup que comparteix amb les seves germanes denuncia les dinàmiques racistes que avui afecten les afrodescendents a Catalunya.
Però què estava passant el 1971? Marvin Gaye (1939-1984) parlava de mares que ploren, germans que moren i pares intransigents, de veterans de guerra i addiccions, de brutalitat policial, de catàstrofes mediambientals... “Que parlés de racisme, de la Guerra del Vietnam i de canvi climàtic pot semblar-nos avui una cosa normal, però el 1971 era absolutament trencador i arriscat”, diu Lalo López, del grup Fundación Tony Manero i del col·lectiu Nación Funk, per a qui What’s going on va ser “un disc valent” en la qüestió social perquè, “tot i no ser excessivament crític ni exhaustiu en les denúncies, era importantíssim que una estrella del pop mainstream negre, un exemple per a la comunitat, sortís de la dinàmica arrepapada de fer música exclusivament amb la voluntat d’arribar a les llistes de pop blanques”.
Tant Fundación Tony Manero com The Gramophone Allstars han interpretat temes de Marvin Gaye, i van participar en un concert d’homenatge al soulman de Washington a la sala Luz de Gas el 2019. I les Sey Sisters van incloure una versió precisament de la cançó What’s going on al disc Rise (2018). No cal dir que per a López, Bou i Sey, Marvin Gaye és més que un referent.
L'abast social de la música
“El que va fer Marvin Gaye suposava un desafiament i una crida a la implicació dels i les artistes que tenien una veu i possibilitats de fer-la arribar a la gent”, recorda López. Cristina Alsina, professora de literatura i cultura dels Estats Units a la Universitat de Barcelona, destaca justament “l’abast social de la música, molt més ampli que el d’altres expressions culturals”. En aquella època, diu Alsina, “ja hi havia una literatura afroamericana consolidada, amb autors com Richard Wright i James Baldwin, i d’altres com Ishmael Reed començaven a publicar, tots tres molt importants en el conjunt de la literatura americana, però les formes de cultura popular tenien un abast més ampli”. I aquí Marvin Gaye va ser, com diu López, “la llum que va guiar una societat perduda necessitada de veus”.
En la concepció de l’àlbum What’s going on hi conflueixen tres contextos: el personal, l’artístic i el social. En el primer hi havia la mort de Tammi Terrell, la parella artística de Gaye en alguns dels grans èxits de la Motown, els problemes conjugals amb Anna Gordy i el trauma per les pallisses que havia patit quan era petit per part del seu pare (el mateix pare que el 1984 acabaria assassinant-lo a Los Angeles). En el context artístic, i en un moment en què Curtis Mayfield i Gil Scott-Heron estaven revolucionant el soul, Gaye maldava per alliberar-se del control que exercia el seu cunyat, Berry Gordy, al capdavant de Motown, volia deixar de complir les expectatives de ser un dels herois del “so de l’Amèrica jove”. “Havien volgut convertir Marvin Gaye en el nou Nat King Cole, en un jove atractiu apte per a les festes més selectes, un galà innocu ideal per a la imatge edulcorada de la joventut nord-americana a la qual es volia adreçar Berry Gordy –explica Lalo López–. Però es va revelar”.
El context social va acabar de fer la feina. “Durant els anys 60 es va avançar molt en la consecució dels drets civils de la població afroamericana, però continuava havent-hi linxaments al sud. A més, la Nord-amèrica blanca més conservadora va començar un moviment reaccionari, i els problemes racials es van tensionar encara més amb l’assassinat de Martin Luther King. El malestar era contestat amb brutalitat policial. Tot el que estem veient ara al segle XXI, com el cas de George Floyd, ja existia fa cinquanta anys”, recorda Alsina.
El biaix racista de la guerra
I per acabar-ho d’adobar, la Guerra del Vietnam, que “aglutina totes les protestes dels anys 60 i 70”. Renaldo Benson, membre dels Four Tops i coautor de la cançó What’s going on, va ser testimoni de la violència policial durant una protesta a Berkeley contra una guerra que “la va lluitar la classe treballadora”, tal com diu Alsina: “A més, en moltes oficines de reclutament, sobretot a nivell local, la selecció la decidien homes blancs i estava molt marcada pel biaix racial. El percentatge de soldats afroamericans enviats al Vietnam era molt superior al percentatge d’afroamericans a la societat dels Estats Units”.
Aquest és el fil que va estirar Gaye per aixecar el que Genís Bou descriu com “una mena de suite que va d’un principi a un final i resulta tremendament hipnòtica”. “Hi ha una cosa especial que no saps ben bé què és però que és allà com a motor de tot. Passa amb altres discos, com amb l’A love supreme de John Coltrane, discos amb una cosa màgica”, diu Bou. Edna Sey no té cap dubte a l’hora de valorar What’s going on “com tot un trencament en la seva discografia”. “Va trencar esquemes amb un disc conceptual que va marcar les coordenades del que seria la seva etapa productiva més important als 70. Una lliçó de llibertat musical amb olor de la marihuana que es va fumar en les sessions de gravació”, explica López.
Per a Marvin Gaye, també va ser reveladora l’experiència del seu germà Frankie com a veterà de la Guerra del Vietnam, que plasma la cançó What’s happening, brother. “Els soldats que tornaven del Vietnam no van tenir cap mena d’ajuda del govern. Moltes vegades simplement els donaven pastilles per treure-se’ls de sobre –explica Alsina–. Donar-los subsidis implicava que la guerra era el motiu pel qual aquests soldats tenien problemes psicològics, i això el govern no volia admetre-ho. La postura oficial era dir que els problemes psicològics ja els tenien abans de marxar perquè venien de famílies desestructurades. Van morir 58.000 soldats nord-americans al Vietnam, però a la tornada se’n van suïcidar 120.000 en el transcurs dels anys. D’aquesta xifra se’n parla menys”.
Aquest paisatge, amb derivades com la falta d’oportunitats laborals i els estralls de l’heroïna, també forma part del rerefons de What’s going on, el disc que, com diu Lalo López, “va convertir Marvin Gaye en un home lliure” i alhora va fer més lliures artistes com Stevie Wonder.
9 cançons per a una obra mestra
‘What’s going on’
“Mother, mother”, diu Marvin Gaye... i quatre minuts després saps que has escolat una de les millors cançons de la història, i una meravellosa feinada de producció: veus doblades, arranjaments orquestrals inesperats, una línia de baix hipnòtica... Visca el soul!
‘What’s happening brother’
Tenia mil raons per cridar, però es va estimar més cantar suau perquè s’entengués millor el que estava passant amb els veterans de guerra, menystinguts i abandonats pel govern. Musicalment, fa treballar el cor amb sentit gairebé dramatúrgic.
‘Flyin’ high (in the friendly sky)’
Després d’uns compassos que semblen free jazz, Gaye ataca la cançó en falset i aleshores ja tot és pell de gallina. Molt poques vegades s’ha cantat sobre l’addicció a les drogues amb tanta sensibilitat i alhora fatalisme, atès l’infern que va passar en els anys següents a causa de la cocaïna.
‘Save the children’
Marvin Gaye encara creia que un altre món era possible, però tampoc les tenia totes, així que combina el clam de la balada amb un spoken word més sec...
‘God is love’
... i el ritme de Save the children enllaça amb God is love, un altre prodigi vocal que creix amb tota mena de recursos...
‘Mercy mercy me (the ecology)’
... que també són presents a Mercy mercy me, una cançó que repica l’estructura harmònica i la melodia de What’s going on, aquest cop per transmetre una alerta ecologista. Gaye ja intuïa que la lluita social i el canvi climàtic formaven part de la mateixa equació.
‘Right on’
La flauta obre la cara B del vinil. I com si recollís el guant llançat un any abans per Curtis Mayfield a Move on up, Gaye dona més espai a les percussions. Les d’aquest tema són d’Earl DeRouen, el coautor de la cançó. Supersoul!
‘Wholy holy’
El Marvin Gaye més espiritual sembla voler connectar amb el llegat de John Coltrane.
‘Inner city blues (make me wanna holler)’
Crònica del gueto i síntesi temàtica del disc. Vides sense expectatives, joves enviats fora a morir, policies de gallet fàcil i novament el prec “mother, mother”...
5 hereus de ‘What’s going on’
The Temptations ‘All directions’ (1972)
Una de les primeres mostres de la influència de What’s going on és aquest impressionant disc dels Temptaions produït per Norman Whitfield i que inclou Papa was a rollin’ stone: dotze minuts de joia funk-soul.
Public Enemy ‘It takes a nation of millions to hold us back' (1988)
Si Marvin Gaye demanava què estava passant el 1971, Public Enemy explicaven i denunciaven el que estava passat el 1988. El hip-hop com a mitjà i missatge, "la CNN per al poble negre”, que deia el raper Chuck D.
Lauryn Hill ‘The miseducation of Lauryn Hill’ (1998)
Com se sentia una dona afroamericana als anys 90? A quines expectatives havia de respondre? Lauryn Hill ho va explicar en un disc que recollia les lliçons de Nina Simone i il·luminava el camí per a Beyoncé i Janelle Monáe.
Kendrick Lamar ‘To pimp a butterfly’ (2015)
D’Angelo va ser assenyalat com a successor del Marvin Gaye cantant, però a Kendrick Lamar li correspon del títol d’hereu total, sobretot pel que va fer en un disc que s’emmiralla en el model conceptual de What’s going on.
Beyoncé ‘Lemonade’ (2016)
Kendrick Lamar és un dels convidats del disc més explícitament sociopolític de Beyoncé. Com l’obra mestra de Marvin Gaye, Lemonade també s’estructura com a àlbum conceptual.