L’any nou de la cultura

PalmaAmb el 2024 neixen iniciatives i en moriran d’altres: hi haurà aniversaris, novetats per llegir, festivals per no perdre’s i, entre altres coses, tota la creació a la qual convé estar atents. Us oferim una selecció de tot allò que passarà i també del que podria passar aquest any que tot just comença. En tot cas, el 2024 arriba, sobretot, amb una incògnita: aquest serà l’any en què coneixerem quines són les polítiques culturals dels nous responsables de les institucions públiques. Quines seran les seves prioritats? I les seves accions? I les solucions a problemes que el sector cultural arrossega des de fa molts d’anys? Si bé en els primers mesos dels nous governs autonòmic, insulars i municipals ja han anunciat algunes iniciatives per a l’any entrant, que són les que també recollim aquí, el gruix de la nova acció política en cultura encara està per veure. El 2024 ens en mostrarà el camí.

Nous gestors

A més dels nous gestors polítics que determinaran les grans línies de les iniciatives culturals, si no hi ha res de nou durant el 2024 hi haurà nous gestors al front d’alguns dels principals equipaments culturals. Aquest serà l’any en què es resoldran els concursos per a la direcció d’alguns dels centres culturals de referència de les Balears, convocats en les darreres setmanes. El primer de tots serà el de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB), òrgan que des de la seva creació fa cinc anys ha rebut nombroses crítiques per part del sector per la seva inoperància –sobretot per la manca de recursos humans i tècnics–, tot i haver estat presentat com una institució l’objectiu de la qual era enfortir el sector. També el museu Es Baluard i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca tenen concursos de direcció pendents de resoldre en els pròxims mesos. Si bé el concurs d’Es Baluard es va convocar fa només unes setmanes, el de la Fundació Miró Mallorca ja ha viscut enguany una convocatòria declarada deserta per manca de nivell de l’únic finalista. La intenció és que sigui la pròxima primavera quan hi arribi el nou director que haurà de planificar les exposicions, cicles i activitats per aprofitar tot el potencial d’aquest espai. També per aquelles dates se sabrà qui ocupa la direcció del teatre Principal de Palma, que fins al mes de juny continuarà amb la programació heretada del director anterior, Josep Ramon Cerdà. Si bé des del Consell de Mallorca asseguren que la convocatòria del concurs s’ha fet en consens amb el sector, diferents associacions han emès un comunicat en què expliquen que aquest consens s’ha limitat a “reunions prèvies”. Subratllen, a més, que tres de les cinc persones que integren el tribunal avaluador “no han de demostrar com a requisit el fet de ser expertes en l’àmbit cultural”.

Tornen els premis en castellà

El 2024 serà l’any en què tornarem a veure com alguns dels premis literaris de major transcendència entre els atorgats a les Balears incorporen la modalitat de castellà. El primer de tots arribarà en qüestió de setmanes, ja que l’acte de lliurament del premis Ciutat de Palma es farà el pròxim 20 de gener. Serà llavors quan als premis Llorenç Villalonga de novel·la i Joan Alcover de poesia s’hi afegiran els Camilo José Cela i Rubén Darío de novel·la i poesia en llengua castellana, respectivament. S’ha de recordar que des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana es qualificà la decisió de “marcadament arbitrària i ideològica”. També està previst que la convocatòria dels premis Mallorca literaris del 2024 incorpori la modalitat de castellà i, de fet, s’hi destinaran 21.000 euros del pressupost del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

Un altre any de festivals

Com ja és tendència en els darrers temps, els concerts que antigament omplien el calendari musical dels diferents territoris han estat pràcticament substituïts per l’organització de grans festivals que, en qüestió d’un parell de dies, apleguen desenes de músics i bandes sota una mateixa marca. Convertits ja en un element més d’atracció turística, alguns d’ells han començat a anunciar els seus cartells, com és el cas del Mallorca Live Festival, que en la seva darrera edició tenia un pressupost de més de 4 milions d’euros. Entre les bandes que passaran per l’edició de 2024, que es farà del 13 al 15 de juny, s’hi inclouen Blondie, Aitana o Belle and Sebastian. El Mobofest també ha anunciat ja un dels seus caps de cartell, Guillem Gisbert, qui va ser vocalista de Manel i ha començat ara trajectòria en solitari. Durant la vuitena edició d’aquest esdeveniment, que tindrà lloc el darrer cap de setmana de juliol, també passaran pel parc de n’Hereveta de Porreres bandes locals com Reïna o Marala. Pel que fa a altres festivals, com el Cranc Illa de Menorca, que es farà del 26 al 29 de setembre, alguns dels grups i músics que hi participaran són Mujeres, Maria Hein, Dahlia i Caballo Prieto Azabache. I, tanmateix, una de les fites musicals de l’any sí que serà en forma de concert: el darrer de la banda Da Souza, que s’acomiadarà definitivament dels escenaris després de deu anys de posar banda sonora a una generació d’illencs. Serà el pròxim 26 de gener en un concert que tindrà lloc a la sala Apolo de Barcelona.

Vint anys d’Es Baluard

El 30 de gener del 2004 es va inaugurar Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Per tant, d’aquí a només un parell de setmanes el centre de referència de l’art contemporani a les Balears celebrarà el seu vintè aniversari. Si bé ho farà sense que la plaça de direcció hagi estat encara ocupada, després que Imma Prieto acabàs la seva etapa al capdavant del museu el passat estiu, ja hi ha tot un seguit d’activitats programades per commemorar aquestes dues dècades d’existència. A més d’una revisió de la Col·lecció del Museu, la programació pels 20 anys d’Es Baluard inclou una intervenció de l’artista Tonina Matamalas feta sobre el mateix edifici del museu relacionada amb el seu context històric. La xifra rodona que assolirà el museu afegida a la tria d’un nou director o directora seran una bona oportunitat per redefinir eixos i estratègies d’un museu on hem pogut veure mostres d’artistes com Jaume Plensa, Robert Mapplethorpe, Anselm Kiefer o Joana Vasconcelos, a més de conservar obra de Miquel Barceló, Toni Catany i Bel Fullana, entre d’altres.

Llibres per a tots els gustos

Lucia Pietrelli, Sebastià Alzamora, Gabriel Janer Manila i Llorenç Romera són només alguns dels autors de qui tindrem novetat editorial al llarg de l’any que tot just comença. Serà a principi de març quan arribin les noves obres de Pietrelli i Alzamora, dues novel·les que duen per títol Deimos i El Federal, respectivament. Pel que fa a la nova obra de Janer Manila, encara sense títol, es tracta del seu retorn al gènere d’aventures amb un rerefons altament simbòlic, segons expliquen des de l’editorial Moll. Serà també en aquesta editorial on el cantant de Salvatge Cor publicarà el seu nou poemari, Ca nostra és un abisme, i on podrem gaudir d’un assaig signat per Tomeu Canyelles sobre la primera banda de rock de les Balears formada exclusivament per dones, Las Hienas. També hi haurà un grapat heterogeni de novetats a l’editorial Lleonard Muntaner, que en els pròxims mesos publicarà des d’un llibret de gènere híbrid de Jaume C. Pons Alorda titulat Les cendres de Pasolini fins al nou poemari de la mallorquina Clara Fontanet, amb el títol Sepulcre de fang, a més d’una selecció dels Dietaris de Mircea Cartarescu a càrrec de Xavier Montoliu o la traducció, a càrrec de Núria Busquet Molist, del llibre de poemes Món d’Ana Luisa Amaral. Per la seva banda, entre les novetats que prepara Adia Edicions per a aquest any s’hi troba un volum amb la poesia completa de Bartomeu Fiol o la primera novel·la de Joan Tomás Martínez, guanyador dels Jocs Florals d’enguany, amb el títol La miopia. En matèria literària, a més, el pròxim mes de març podrem gaudir de la versió teatral d’un dels debuts més exitosos dels darrers anys, Els dies bons, d’Aina Fullana. L’adaptació, a càrrec de la mateixa autora i de Joan Fullana, s’estrenarà dia 16 de març al teatre Principal.

Xesc Forteza i teatre clàssic

L’Ajuntament de Palma ha declarat el 2024 l’any Xesc Forteza amb motiu dels 25 anys de la mort de l’actor i director mallorquí. En aquest sentit, s’estan programant tot un seguit d’actes que inclouran des de reproduccions de curtmetratges i esdeveniments al teatre Principal de Palma, segons va explicar el tinent de batle de Cultura Javier Bonet, fins a una exposició i una jornada dedicada a la figura de Forteza que coordina Joan Monse. L’acte central d’aquestes celebracions, però, tindrà lloc a partir del 22 de febrer, que serà quan s’estrenarà la nova versió de l’obra Ca ses monges dirigida per Vicenç Torres i que ha esdevingut la primera producció pròpia del Consistori. Tot i els comentaris generats pel procés de producció d’aquesta obra, està previst que se’n representin vuit funcions i en aquests moments s’està explorant la possibilitat que pugui girar per altres municipis. Aquesta producció és una de les primeres actuacions del director general de Música i Arts Escèniques de Cort, qui també va anunciar la celebració d’un festival de teatre clàssic al castell de Bellver que es durà a terme, previsiblement, a final d’estiu.

Podria ser l’any de…?

Són moltes les fites culturals que s’ajornen any rere any i que continuen a l’espera d’una aposta política o social que vagi més enllà dels anuncis i les intencions. El compromís i la responsabilitat dels diferents agents podria fer que el 2024 fos l’any en què definitivament es plantegin els usos i les necessitats d’espais com el Sindicat de Felanitx, l’edifici de Gesa, Can Weyler o Can Serra. També podria ser l’any en què es facin les passes definitives per a la constitució definitiva del Museu de Formentera, que 15 anys després de la creació del seu Patronat resta a l’espera mentre es treballa en projectes, rehabilitació i conservació dels diferents edificis. El 2024 podria ser quan començassin a rodar l’Illes Balears Film Comission i la Filmoteca de Palma, a més de l’any en què els esdeveniments dedicats al llibre en català confirmassin la seva viabilitat i estabilitat amb el format existent. Qui sap si en aquests 365 dies que tenim per endavant l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears recuperarà l’entitat i solidesa que tenia o si els seus antics membres crearan una plataforma paral·lela per recuperar-ne l’esperit, com també és encara una incògnita si els museus de les Balears tindran els recursos humans i econòmics per dur a terme els seus objectius i esdevenir, de manera oficial, museus capaços d’acomplir els requisits, les funcions i les condicions que mana la llei que els regula. Tenim 12 mesos per esbrinar-ho.