L'art fet amb intel·ligència artificial troba el seu lloc a Arco

MadridAlgunes de les dones de l'artista Marina Núñez (Palència, 1966) tenen el cos i el rostre coberts per una randa daurada molt fina. La pintura digital que exposa a l'estand de la galeria Rocío Santa Cruz dins d'Arco, titulada Botánica (2), podria pertànyer a una pel·lícula de ciència-ficció o a una història fantàstica medieval. Pot semblar, al mateix temps, una deessa o un monstre. I aquesta obra encara té un altre detall curiós: les plantes i flors que el personatge té arreu del rostre dins unes gotes d'aigua estan generades amb intel·ligència artificial, i també ho està tot el vídeo, entre fantàstic i medieval, que ha fet expressament per a la fira.

Mentre que alguns artistes consideren la intel·ligència artificial com una amenaça, Núñez n'és una entusiasta i assegura que fer-la servir és com treballar amb "un equip de trenta persones". Curiosament, també tenen a veure amb les plantes i les flors les obres de dos altres artistes que també fan servir la IA en les seves obres, tots dos representants per la galeria Àngels Barcelona: Joan Fontcuberta exposa una selecció de les seves flors artificials i Daniel G. Andújar recupera flors extingides. "Aquest treball parla de la cancel·lació, de la negació d'una història que ja no existeix", afirma la galerista Gabriela Moragas.

Però l'ús de la intel·ligència artificial no està exempt de la cara fosca de la censura: el mateix G. Andújar exposa en una altra galeria d'Arco, la T20, un reguitzell de petites peces que contenen, ordenades alfabèticament, algunes de les 300 paraules que la intel·ligència artificial generativa qualifica d'inapropiades per la seva relació amb el sexe, la violència o temes inquietants. Un altre degà de l'art digital, Daniel Canogar, exposa a la galeria Max Estrella una obra en què la IA converteix tuits que són tendència en grafitis. Canogar admet que la IA és "perillosa", però està convençut que els artistes l'han de continuar fent servir per "humanitzar-la": "Ja estem ficats dins la IA –explica Canogar–. Qualsevol que té un mòbil ho està. Hi ha hagut moltes onades anteriors de tecnologia que ens han desplaçat i que hem acabat assimilat, i aquesta serà una més".

El repte de descolonitzar els museus i el món de l'art

Un altre dels temes d'aquesta edició de la fira és la descolonització, en la línia de molts grans museus d'arreu del món que estan assumint aquesta qüestió en la seva agenda, i també després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anunciés al gener un "procés de revisió" de les col·leccions dels museus de l'Estat per "superar el marc colonial". Galeries com la brasilera Leme exposen alguns quadres colonials intervinguts de l'artista Sandra Gamarra, que serà la primera artista no espanyola que representarà Espanya a la Biennal d'Art de Venècia, el 2024. I a la mateixa Àngels Barcelona, la peruana Daniela Ortiz hi exposa Paisajes, tres sèries d'olis en les quals presenta "imatges originals de territoris del Sud Global sense la destrucció produïda pel model de civilització colonial-imperialista". Entre ells hi ha paisatges naturals inalterats i uns edificis d'habitatges a Líbia abans del bombardeig de l'OTAN el 2011.

Aquestes idees també són presents entre els 23 artistes de 19 galeries de 10 països de la secció comissariada La riba, la marea, el corrent: un Carib oceànic. "No hi ha un Carib, sinó molts, i són espais d'intercanvi i de constant inestabilitat i turbulències," afirmen les comissàries, Sara Hermann i Carla Acevedo-Yates. Entre les obres exposades hi ha un vídeo de l'artista britànic d'origen caribeny Isaac Julien filmat a Lampedusa, amb el qual les comissàries posen en relació el Carib i Europa. I l'artista indígena Noé Martínez s'endinsa amb una perfomance filmada en vídeo en un tema terrible encara poc conegut: el comerç de poblacions indígenes entre Mèxic i el Carib.