L’art mou milions a Menorca

MaóEl desembarcament de Hauser & Wirth, l’imponent centre d’art contemporani que es va obrir el 2021 devora l’antic hospital de l’illa del Rei, ha marcat un abans i un després en la història recent de Menorca. Més de 200.000 persones han visitat en aquests tres estius la monumental seu menorquina de la galeria internacional, que també és present a Londres, Nova York, Los Angeles, Hollywood, París, Mónaco, Zurich, Basilea i Hong Kong.

Rere seu, unes quantes galeries d’art de l'Estat i internacional també s’han establert a l’illa. La galeria Cayón va ser de les primeres. Els germans Clemente i Adolfo Cayón obriren una seu a Maó que es va afegir a les que ja tenen a Madrid i Manila. Després n’han vingut altres. Des de l’Albarran Bourdais a Etesian, Nicola Quadri o l’ambiciós centre de la fundació Numa a Ciutadella. Sense oblidar el Centre d’Art Contemporani (LOAC), que l’Ajuntament d’Alaior va obrir el 2021 i que ha exposat obres de Marina Abramović i Tàpies.

“Hem situat Menorca al mapa de l’art mundial contemporani”, diu Mar Rescalvo, la directora de l’espai illenc de Hauser & Wirth, que té l’objectiu de “donar a conèixer l’art i els artistes des d’un altre vessant, vinculada al patrimoni, la sostenibilitat o la gastronomia”. “El nostre projecte comparteix els valors de conservació pels quals Menorca és coneguda i contribueix a enriquir encara més el teixit cultural de l’illa”, afegeix.

11.000 dels visitants de Hauser són estudiants que han participat en les activitats educatives que s’hi promouen, però n’hi ha altres milers que són fruit de les col·laboracions amb els Amics de s’Òpera, les Trobades Camus o festivals com Es Claustre i Pedra Viva.

Per reforçar aquests lligams, Hauser and Wirth ha creat enguany un tiquet de temporada, orientat a menorquins i turistes amb segona residència, que permet visitar i participar de totes les activitats que es facin a l’Illa del Rei –transport inclòs– per només 25 euros.

Numa Menorca

El centre Numa Menorca, obert aquesta primavera a Ciutadella, també cerca una identificació amb el públic local. El caprici del financer luxemburguès Jean Paul Goerens i la col·leccionista d’art Marie Hélène Beharel ha permès transformar l’entorn de l’emblemàtica albufera del port en “un refugi de calma i expressió” perquè sigui “el referent de l’art i la cultura a Menorca”, diu el director, Macià Coll. El seu primer protagonista és l’artista holandès Caspar Berger i les escultures de bronze que “toquen l’ànima”.

La decisió d’Eva Albarrán i Christian Bourdais d’implantar-se a Menorca va venir arran de la pandèmia. “Cercàvem una casa per a la família i en vam trobar una amb molt de caràcter davant el teatre Principal de Maó. Al costat n’hi havia una altra, bessona, també en venda, i va ser llavors quan vam decidir d’obrir una seu a l’illa”.

El 2021 s’estrenà amb una mostra dedicada a Christian Boltanski i tancà després per dur a terme la restauració de les dues cases. La galeria ha reobert amb una exposició de l’artista suís Felice Varini, “un homenatge a l’arquitectura amb cinc instal·lacions de gran format plenes de geometria i color”. L’espai, que dirigeix Marta Coll, pretén convertir-se en “un centre de referència a Menorca, amb exposicions dels artistes més rellevants del moment i que tingui un programa cultural per a tot l’any”.

Lluny de veure-ho com una invasió que n’augmenta excessivament l’oferta, les galeries de tota la vida de Menorca hi troben un efecte beneficiós. “Tot ajuda a fer un efecte crida –comenta Andreu Moll, d’Artara– i, encara que no és el nostre públic habitual, sempre es deixa caure algun francès d’alt poder adquisitiu a la recerca d’obres”.

Artara va fer l’any passat el 30è aniversari i no ha perdut clients per la multiplicació de galeries, al contrari. “Sempre he defensat que com més siguem molt millor. Tot aquest moviment fa que hi hagi més interès i més col·leccionistes rodant per l’illa”.

Andreu Moll diferencia el públic de Hauser & Wirth, “que ve quasi exclusivament a visitar l’illa del Rei”, del que freqüenta les galeries creades aquests anys, “enfocades al públic de segones residències i turistes d’alt nivell”, i del més local, “que és l’habitual de galeries com la nostra, que aposta més per artistes d’aquí”. El benefici és tan clar que el pintor Pol Marbán acaba d’obrir també la seva pròpia galeria a Maó.

El sector immobiliari aplaudeix l’efecte dominó provocat per Hauser & Wirth. “Ha enriquit el conjunt econòmic, social i cultural, ha atret un públic interessat en l’art contemporani i ha creat un perfil de comprador”, diu José Pons, de l’agència Bonnín Sansó.

La proliferació de grans galeries “ha situat Menorca en l’epicentre cultural, en un mercat internacional on abans no existia”, i l’ha consolidada com “una destinació atractiva i tranquil·la, que manté l’essència i que, a més, acull esdeveniments”. Tot junt provoca un “idil·li” que empeny a comprar propietats i troba, entre els turistes més ocasionals, una oferta hotelera “renovada i d’altíssim nivell”, explica Mar Rescalvo.

En aquest sentit, Pons destaca l’esforç inversor realitzat pel teixit empresarial menorquí, que “ha millorat molt el producte” per adaptar-se a aquest nou comprador de luxe, cada vegada més freqüent. Tant és així que “les vendes superiors al milió d’euros, que abans eren pràcticament anecdòtiques, ara s’han normalitzat”.

Segons Bonnín Sansó, aproximadament el 65% dels compradors són d'Espanya, sobretot madrilenys, que han substituït els catalans com els principals interessats a establir-se a Menorca. Entre els forans, hi destaquen francesos i anglesos, gairebé en la mateixa proporció, “però també estan apareixent compradors d’altres indrets, com Amèrica i el nord d’Europa”.

La part positiva, comenta, és que “així s’han pogut recuperar immobles que estaven completament abandonats. Les obres de rehabilitació han donat feina a molta gent i s’ha generat un flux econòmic important”.

Cada vegada hi ha més cases per a gent de fora i menys per als residents, però José Pons nega que la nova oferta cultural de qualitat en sigui la responsable. “Es fa molta demagògia. Tenim un greu problema d’habitatge, però ens equivocam si centram el problema en el turisme i els serveis. Si no hi ha prou habitatges per als residents, no és per culpa de Hauser o dels inversors, que lluiten contra la incertesa jurídica i uns terminis que espanten. El problema és que hi manca molt habitatge. Com més obra nova es faci, més s’abaratirà el mercat”.