Art
Cultura Act. fa 0 min

L'artista Jaume Plensa fica dos núvols flotants (i humans) dins la Llotja

La inauguració serà aquest dijous, 19 de setembre, i la intervenció serà a la Llotja fins el mes de febrer

4 min
Un moment de la roda de premsa de presentació de Mirall, de Jaume Plensa, celebrada aquest dimecres a La Llotja

Palma“Fa anys que la meva obsessió és com mirem els altres. Davant una persona que no coneixem, que és un territori enigmàtic per a nosaltres, ens solem fer preguntes sobre com reaccionarà o què ens tornarà. I no ens adonem que quan mirem una altra persona ens hi reflectim com un mirall”. Així ha resumit Jaume Plensa la intervenció que ha fet a La Llotja de Palma, i que du per títol Mirall. L’exposició s’inaugura aquest dijous, dia 19 de setembre, amb motiu de la Nit de l’Art, que es durà a terme dos dies després, i connecta també amb la necessitat de l’artista de reivindicar el paper de l’art a la societat. “En un món amb tanta tensió política, en un món on encara hi ha gent que pensa que la guerra pot ser una solució, és important que tornem a pensar en la bellesa, en l’amor i en l’art”, ha afegit Plensa. 

La proposta de l’artista català ha estat ubicar dues de les seves icòniques figures humanes, dos caps gegantins d’ulls clucs, enfrontats un davant de l’altre, al centre de l’edifici de Guillem Sagrera, “el millor lloc on fins ara han estat aquestes dues obres”, segons Plensa. “L’edifici estava esperant aquesta exposició des de fa molts segles, no vaig haver ni de rumiar-ho”, ha respost l’artista a la pregunta sobre els diferents plantejaments i opcions d’intervencions que havia previst quan va rebre la invitació per intervenir aquest espai. “Són dues peces d’un conjunt que originalment en tenia tres i que remeten a Janus, la divinitat amb dues cares, una que mira al passat i l’altra, al futur”, ha explicat Plensa. "També tenen a veure amb els conceptes d’invisibilitat i de lleugeresa: ha estat com ficar dos núvols en un espai flotant, i la idea era que no l’havien de pertorbar”, ha afegit poc abans de demanar als mitjans allà presents que fessin d’altaveu del següent missatge: “És una obra per acaronar, més que per tocar”, ha dit l’artista entre rialles, després de relatar com en una conferència va ser interpel·lat per la contradicció de demanar una interacció més gran amb l’art quan al costat d’algunes de les seves obres s’hi troba un cartell que diu “per favor, no ho toqueu”. “Potser s’hi hauria d’afegir un ‘no ho toqueu, acaroneu-lo’, perquè són peces delicades. Per aconseguir aquesta espiritualitat i lleugeresa han de ser lleugeres de veritat, realment contenen aquesta fragilitat que també transmeten”, ha explicat l’artista. 

De fet, la configuració d’aquestes dues enormes figures d’acer inoxidable, titulades Invisible Laura, una, i Invisible Rui Rui, l’altra, fa que en moments esdevinguin gairebé invisibles durant el dia, si bé la il·luminació nocturna els dotarà d’una aparença radicalment diferent, com també comentaven tant l’artista com els principals responsables. De fet, el mateix Plensa ha convidat els allà presents a tornar-hi de nit i enfilar-se per alguna de les finestres de la Llotja per veure com canvia la intervenció quan es fa de nit. “De nin m’agradava molt mirar per la finestra, i de fet hi ha una frase del poeta León Felipe que m’agrada molt i que en parla, d'això: todo el ritmo de la vida pasa por mi ventana, deia ell”, ha explicat l’artista, per qui aquest pas per la Llotja de Palma significa també fer una passa que connecta amb el passat en el llarg camí de la història de l’art. “L’art contemporani és un aliat extraordinari de la història”, ha argumentat Plensa, “i a la Llotja jo m’he fet meva una altra frase, en aquest cas de Kounellis. Ell deia que l’art també pot ser fer una aturada al camí, agafar el teu pare en braços i continuar caminant. Doncs aquí el que jo he volgut fer és agafar la Llotja en braços per continuar caminant”. Val a dir que Walter Smerling, director del museu Küppersmühle i comissari de l’exposició, ha volgut valorar les dualitats que proposa Mirall –”cos i ànima, llum i foscor, opacitat i transparència, passat i futur”– i ha desitjat que “l’obra de Jaume generi moltes converses durant les pròximes setmanes a la ciutat”. Jaume Plensa ha rebut, entre d’altres, la Medalla de Cavaller de les Arts i les Lletres de França i el premi Nacional d’Arts Plàstiques de Catalunya, i és reconegut per obres com la Crown Fountain del Millenium Park de Chicago i Water’s Soul a Nova York, a més de nombroses intervencions a espais públics d’arreu del món. 

Per la seva banda, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha volgut destacar que la de Plensa és “una obra genuïna que es troba present arreu del món i que ens parla de cultura en majúscules i de prestigi”. Prohens també ha volgut subratllar que les diferents exposicions programades a la Llotja durant el darrer any, que ha acollit les intervencions de Pedro Cabrita Reis i Julian Opie abans que la de Plensa, han atret “no només turistes sinó també nombrosos residents, persones d’arreu de Mallorca i de les Balears”, si bé ha destacat que aquest tipus d’iniciatives enforteixen la connexió entre turisme i cultura, un binomi que, segons la presidenta, ha esdevingut "essencial" per al Govern. 

stats