L’artista Joan Morey recupera les dones emparedades per reflexionar sobre les noves tecnologies

PalmaL’artista Joan Morey (Sant Llorenç des Cardassar, 1972) té una reflexió a compartir amb tots aquells que s’escarrufen en pensar en la història de la Dama Emparedada, la noble Elisabet Safortesa Gual-Desmur, que va passar 13 anys reclosa als murs de la Seu. És una reflexió, això sí, que planteja de manera especulativa, a la recerca de més reflexions i idees que parteixen d’un lligam que podria semblar recercat, però que una vegada pronunciat adquireix una lògica que difícilment es pot revertir: no són les pantalles dels dispositius mòbils un mur que de vegades provoca, també, l’emparedament? “Al final les finestres serveixen per parlar, per sentir sorolls, per saber quina hora del dia és… Per ubicar-te”, explica Morey, “i tancar-se i ser eremita de manera voluntària, al marge de les estructures d’un convent, també té a veure amb aquest tancament que provoquen les noves tecnologies de la comunicació, i que, suposadament, ens ofereixen una finestra oberta al món”. Tanmateix, l’artista és conscient que a priori aquesta connexió pot semblar extrema, i per això tot d’una puntualitza que “no és el mateix un emparedament voluntari a l’Edat Mitjana que un tancament connectat a internet, tenen una naturalesa molt diferent”, però afegeix que “hi ha episodis del comportament humà que activen aquestes necessitats: en quin moment una dona decideix que no vol conviure amb altres persones i vol limitar la seva existència a microtrobades que només ella decidirà quan es produeixen?”

Un passeig dramàtic com a pròleg

Aquests interrogants són els que nodreixen el seu darrer projecte, VOT DE TENEBRES, que és el nom amb què es coneixia aquesta pràctica que es va dur a terme arreu de la Península “amb una autèntica xarxa de dones emparedades”, com explica l’artista. La proposta es durà a terme durant tot el mes de novembre a Palma i es troba dividida en tres parts. La primera, en forma de pròleg, va consistir en una conferència performativa i una ruta singular que es van fer la setmana passada. “La conferència tenia aforament limitat”, diu Morey, “amb un màxim de 40 persones, i el relat parlat es combinava amb petites accions, com tancar portes i finestres o finalment apagar el llum, per submergir-nos en la foscor”. Pel que fa a la ruta, el creador la descriu com un “passeig dramàtic” que va acabar a la catedral, lloc on van parlar d’elements com la pedra de marès que tanca els murs o les petites finestres amb reixes que va descriure abans. “Vàrem fer exercicis d’imaginació sobre com devia ser estar tancat allà dins”, afegeix. 

Un epíleg en forma d'exposició

Amb tot, el projecte continuarà dia 15 de novembre amb una performança intimista a la capella de la Misericòrdia, amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament. “Serà una experiència situada en aquesta manera d’entendre el tancament voluntari amb la col·laboració de la coreògrafa i directora de moviment Ester Guntín, que aquí es presenta com una dona emparedada del segle XXI”, explica Joan Morey. Finalment, dijous 30 de novembre s’inaugurarà una exposició de vestigis i obres derivades tant del procés d’investigació com de les anteriors parts del projecte. Aquest epíleg de VOT DE TENEBRES tindrà lloc a la galeria Pelaires, l’antic convent de les trinitàries a Ciutat. 

Déu i el capitalisme agressiu

Sobre les diferències existents entre els dos elements que conjuga a la seva proposta, l’artista exposa que “les persones evolucionam i ens transformam gràcies als avenços tecnològics, científics o mèdics, però el comportament humà té les mateixes complicacions tant a l’edat antiga com a la moderna”. I subratlla que “en parlar de tecnologies hem de ser conscients que parlam des del capitalisme, des d’un capitalisme agressiu que ha fet que les noves tecnologies es converteixin en una eina de dependència molt forta similar a la d’aquelles dones que tenien una connexió espiritual amb Déu. Si abans hi havia un déu que et donava estructura o un guió de vida, ara és el tecnocapitalisme que et dona possibilitats que sense connexió a internet o sense una càmera al mòbil no tindríem. Res no és gratuït, però abans tampoc ho era”, conclou. Haurem d’esperar a veure si aquesta nova forma de confinament voluntari, tot i que sovint inconscient, experimentada per milers de persones arreu del món deriva també en llegendes com les que acompanyen la Dama Emparedada de Palma.