L'astrofísic entossudit en tornar el color al monestir de Sixena

BarcelonaJuan Naya és un astrofísic aragonès que va treballar per a la NASA i ara és el conseller delegat del laboratori Isdin. Però no és conegut per haver treballat per l’agència aeroespacial americana sinó per l’obstinació per tornar el color als murals de la sala capitular del monestir de Sixena, un projecte de 12 anys que ha recollit en la pel·lícula El sueño de Sigena, dirigida per Jesús Garcés Lambert (Caravaggio) i coproduïda pel mateix Naya, que aquest dimecres arriba als Cinemes Girona de Barcelona. “La pel·lícula m’ha permès entendre millor la sala des del punt de vista artístic, la seva mestria, i també m’ha permès valorar-la en el seu moment històric”, afirma Juan Naya, fill de Vilanova de Sixena.

Per evitar interferències amb el litigi que mantenen Catalunya i l’Aragó per les pintures, Naya va portar el projecte amb "discreció": "És una pel·lícula que es pot disfrutar perfectament tant a Barcelona, Saragossa com a Madrid, és una pel·lícula que vol unir la gent a través de l’art i les persones", diu. Al film, un dels testimonis, historiador aragonès, manté que l'incendi del monestir el van fer anarquistes catalans en lloc de veïns de Vilanova de Sixena, com fins i tot recull la Causa General, el procés obert pel govern franquista el 1940 per depurar responsabilitats. Naya se'n desmarca: “A la part documental parlen especialistes, i a les entrevistes donen la seva visió, no són una presa de posició de la pel·lícula”, explica.

Juan Naya ha col·laborat amb l’especialista en restitucions virtuals de patrimoni històric Albert Burzón, l’autor del màping de Sant Climent de Taüll. Aquesta seria una solució al litigi que la part aragonesa ha rebutjat sempre, perquè implicaria abandonar la reclamació de les pintures originals al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Juan Naya, de fet, no proposa portar el seu projecte a la sala capitular del monestir. “És un projecte del qual es pot gaudir en qualsevol lloc del món, no té necessàriament una destinació fixa”, explica.

Així que si un pot abstraure’s de l’agror del litigi, El sueño de Sigena és un cant a les possibilitats de les noves tecnologies en l’estudi i la recuperació de les obres d’art; també al valor de la col·laboració entre professionals de diferents disciplines. A la pel·lícula apareixen experts com Jordi Camps, el conservador en cap de romànic del MNAC, on es conserven unes aquarel·les del 1918 que van servir de model; el catedràtic d’història de l’art de la UAB Manuel Castiñeiras; el conservador del Museu Britànic Neil Stratford; l’escriptor, historiador i professor de la Universitat de Saragossa José Luis Corral, i els restauradors i muralistes Juan Manuel Bote i María Pilar Cano, que van assessorar Naya en la primera part del projecte.

L’origen de la pel·lícula es remunta al fet que Naya va trobar a mitjans dels anys 90 un llibre amb fotografies en blanc i negre dels murals del monestir i va recordar com la seva àvia, que les havia vist quan era una nena, n’hi havia parlat amb passió. Precisament la part de la guerra està explicada com si fos un món submergit, per posar-hi lirisme i apaivagar la tragèdia. Juan Naya hi sembla incansable: quan la recreació de les pintures està gairebé enllestida, opta per buscar l’artesà que és considerat el millor en fer enteixinats mudèjars, Paco Luis Martos, per arribar a reproduir un dels dotze sostres que tenia la sala capitular. 

El sueño de Sigena es va estrenar dins la passada edició de la Seminci, va arribar als cinemes ahir a Saragossa, dimecres a Barcelona als Cinemes Girona, i les estrenes continuaran els pròxims dies a Madrid, Lleida, Osca i Sarinyena.