L'encant i els maldecaps d'habitar un castell

GironaSituats sovint en llocs privilegiats, els castells han estat al llarg dels segles testimonis de batalles, assalts, pandèmies, pugnes entre llinatges i formes de vida senyorials envoltades de riquesa i poder. Molts castells han patit també l’abandonament i la ruïna, i avui els seus propietaris, tant els que els han rebut en herència com els que els han comprat, s’enfronten a un doble repte: les inversions milionàries que es requereixen per reconstruir aquestes edificacions i garantir-ne el constant manteniment que necessiten, i la burocràcia administrativa que se’ls exigeix quan volen emprendre qualsevol obra de restauració o millora, ja que els castells són un patrimoni catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

“No pots moure ni una pedra sense el permís de Patrimoni”, diu Victòria Bassa, presidenta de l’Associació Monumenta de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya. L’entitat, que agrupa uns 150 socis i uns 200 edificis, va néixer fa 32 anys per donar suport als propietaris dels castells i altres edificacions catalogades davant la “solitud” que pateixen enfront de l’administració. “Molts dels actuals propietaris dels castells els han rebut en herència i no sempre tenen grans fortunes per poder-los mantenir en bon estat. Volen preservar un llegat familiar i un patrimoni d’interès públic, però els és impossible”, afegeix Bassa. 

Organitzar-hi propostes obertes al públic, com ara concerts o visites guiades, o fer-hi una activitat comercial, com ara servei de restauració, allotjament o celebració de bodes, són algunes de les opcions a les quals s’acullen els propietaris dels castells per obtenir uns ingressos per mantenir l’edificació, però Bassa lamenta que la normativa i la burocràcia no els ho posen fàcil.

Una família d’avui en un castell medieval

Gabriel de Casanova, actual propietari del castell de Cartellà, on viu amb la seva dona i les seves dues filles des de fa uns anys, assegura que porta invertits molts diners i deu anys de dedicació exclusiva en les obres de restauració de l’edificació sense haver rebut cap ajut econòmic. “Deu anys d’obres i de demanar permisos!”, puntualitza Gabriel. Té tres germans i a ell el castell li tocava en l’herència. Els darrers tres segles havia estat ocupat per masovers, que es feien càrrec del castell i de la finca que l’envolta, però des dels anys 80, quan va marxar el darrer masover, sense descendència, estava deshabitat i gairebé en ruïnes. “I les pedres, especialment les tallades amb ornamentació de les finestres i portes, desapareixien –explica Gabriel–. “Tenia molt clar que si no m’hi implicava, el castell cauria a trossos i, per responsabilitat, el 2010 vaig agafar-ne les regnes, vaig aconseguir els permisos i vaig començar la reconstrucció”, explica en Gabriel, que és de Balaguer i va abandonar aquesta ciutat per fixar la seva residència al castell, des d’on avui gestiona la finca agrícola, amb cultius de cereals i arbres fruiters. Tot i els esforços que li ha suposat reconstruir el castell i el repte que afronta ara per mantenir-lo, en Gabriel se sent recompensat: “És fantàstic llevar-te al matí i trobar-te en un edifici tan noble, amb una història de molts segles, i on havien viscut els meus avantpassats”, indica Gabriel. També valora la vida al camp, tot i que l’aïllament és el que menys agrada a la seva dona, admet. El seu besavi, tot i que no hi havia viscut, hi va fer obres després de la Guerra Civil, ja que tant el castell com la seva capella van quedar molt malmesos. I el seu pare va organitzar un camp de treball amb una setantena d’estudiants estrangers per fer-hi també treballs de reconstrucció. “Quan érem petits l’acompanyàvem quan anava de tant en tant a supervisar el castell i la finca, i era una pena veure-ho tot ruïnós”, recorda Gabriel.

Una vegada reconstruït el castell i recuperat com a habitatge, el manteniment és ara un repte per al seu propietari. Ja hi ha organitzat algun esdeveniment, com un festival de música l’octubre de l’any passat, però es planteja noves activitats, fins i tot l’allotjament com a turisme rural, però sap que això li exigirà noves obres per adaptar les instal·lacions a la normativa, que és molt estricta al tractar-se d’un edifici catalogat.

Un hotel-castell especialitzat en casaments

Ivan Todorov Ivanov, director de l'Hotel Castell d'Empordà, explica que la reconversió en hotel és una de les possibilitats que tenen casalots com el del nucli de Castell d'Empordà, al terme de la Bisbal d’Empordà. Ivanov recorda que les obres de restauració van ser molt costoses i que tenir les instal·lacions al dia requereix també una feina de manteniment que els fa tancar l'hotel uns quants mesos cada any. No obstant això, el gaudi dels seus clients allotjant-se i celebrant esdeveniments –els casaments són l'especialitat d'aquest espai– en un establiment noble, espectacular, amb unes vistes sobre la plana empordanesa, “compensa tots els maldecaps”. L’hotel disposa de 57 habitacions, algunes que ocupen fins i tot la torre del castell, que procura als seus hostes una visió a vista d’ocell. El castell, amb més de 700 anys d’història i que havia pertangut a la família Margarit, té annexa la capella de la Mare de Déu del Remei, patrona de la Bisbal. El director de l’hotel explica que el castell va estar molts anys a la venda i que ningú el volia adquirir perquè tenia una part en runes. El mateix Salvador Dalí va ser un dels interessats a adquirir-lo, tot i que finalment es va decantar pel castell de Púbol. L’any 2000 el va comprar l'holandès Albert Diks, que el va acabar reconvertit en hotel i va dedicar una de les seves grans sales a exposar una immensa maqueta de la batalla de Waterloo amb 2.500 soldadets de plom. El col·leccionisme de soldats és una de les seves grans passions i constitueix un dels atractius del castell-hotel. Tot i que s'havia especulat amb una possible venda, el Castell d'Empordà de moment no canvia de mans, i fins i tot està tancant una possible ampliació amb la compra d'una de les cases adjacents a l’edifici.

Quermançó i el somni dalinià

Un altre dels castells que han estat adquirits per un particular és el de Quermançó, al terme municipal de Vilajuïga, però no per reconstruir-lo i fer-lo habitable o crear-hi un negoci de restauració, sinó per fer realitat el projecte que Salvador Dalí tenia pensat per a aquesta fortalesa del segle X, encimbellada sobre un turonet i avui mig enrunada. Josep Maria Martorell, que va comprar-la l’any 1998, es mostra esperançat amb les converses que manté amb les administracions per tirar endavant el somni de Dalí, que ell ha fet seu. Assegura que l’Ajuntament veu el projecte com una oportunitat per atraure turisme cultural al municipi i a la comarca de l’Alt Empordà. Martorell està disposat a cedir el castell si s’acaba fent realitat el seu projecte. Mentrestant, ha aconseguit que al capdamunt del castell s’instal·lés, el 2013, una escultura desmuntable i itinerant creada pel mestre orguener Albert Blancafort.

Comprar un castell per 3 milions

Les dificultats per condicionar i mantenir els castells fan que no sigui estrany trobar-ne a la venda. Un dels que ara mateix es pot adquirir per un preu de sortida de 3 milions d'euros és el castell d’Orriols, a Bàscara (Alt Empordà), que està preparat per funcionar com a hotel. Es tracta de gairebé 2.000 metres quadrats de construcció, amb 16 dormitoris, 16 cambres de bany, menjadors, cuina industrial, bar i terrassa coberta. Va ser declarat com a bé d'interès cultural l’any 1988. Com a argument de venda es destaca que “ofereix un gran potencial com a negoci turístic”, ja que disposa de llicència d’hostaleria i restauració i podria arribar a tenir fins a 23 habitacions condicionades. Conjuntament amb el castell, es ven també una casa de masovers annexa de 260 metres quadrats. 

Castell de conte de fades a Sant Feliu

La Torre de les Punxes, o Casa Estrada, al veïnat de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, no és pròpiament un castell, sinó una casa modernista, però les punxes que li donen nom fan pensar en un castell de conte de fades. Està a la venda per 5,3 milions d’euros. Situat a primera línia de mar, envoltat de tanca i jardí, les seves torres es van construir en honor de cadascun dels fills del seu propietari, Pere Màrtir Estrada, que va fer fortuna amb les manufactures del suro.

Cadaqués a Sotheby’s

Un dels casalots més espectaculars, i més cars, que es pot adquirir ara mateix a les comarques gironines és la famosa Casa Blaua de Cadaqués, que s’ofereix al prestigiós portal de Sotheby’s, com si fos una obra d’art en si mateixa, per 15 milions d’euros. El seu nom prové de les finestres i portes emmarcades amb elements de ceràmica de color blau. Va ser construïda als inicis del segle XX per l’arquitecte Salvador Sellés per encàrrec del metge barceloní Octavi Serinyana i forma part indissociable del paisatge de la primera línia de mar de Cadaqués. Té 625 metres quadrats i va ser curosament restaurada el 1983. Però si el seu exterior crida l’atenció, la decoració interior tampoc deixa indiferent: hi ha mobiliari art nouveau, frescos al sostre, treballs de ferro forjat a les portes i finestres. El portal intenta enllaminir els possibles compradors amb aquest text: “Per als amants de l’art que vulguin gaudir d’una vida de prestigi i qualitat just al costat de la mar”.