L’endemà de la Nit de l’Art

PalmaLa 27a edició de la Nit de l’Art, un d’aquells esdeveniments que ja requereixen l’adjectiu d’històric no només per la trajectòria, sinó per la trascendència que té al panorama cultural de Ciutat, deixa enguany més d’una quarantena de propostes en més d’una vintena de galeries, centres culturals, museus i altres espais. Tots ells restaran oberts setmanes o mesos més enllà del 23 de setembre i, per tant, de totes aquestes propostes se’n pot gaudir amb tranquil·litat, atenció i detall durant les pròximes setmanes. Hem fet una selecció d’entre les millors exposicions, tot sabent que és cadascú qui ha de fer el seu recorregut.

Teresa Matas

‘Vol interromput d’una papallona vermella’

ABA ART LAB (Fins al mes de març)

Els elements habituals a l’obra de Teresa Matas, des de materials reciclats fins a l’omnipresència del negre, el blanc i el vermell, són presents a les diferents obres que conformen la mostra Vol interromput d’una papallona vermella, títol que batia dues llargues peces horitzontals plenes de moviment i detalls. Altres quadres que s’hi exposen formen part de la sèrie El meu jardí, on la naturalesa es representa de manera poètica, amb petites flors que semblen precipitar-se a l’abisme. Paga la pena observar amb atenció cada racó d’aquestes obres per descobrir-hi paraules i teixits que les estructuren i bocins de fil que s’hi camuflen.

Dora García

‘Romeos, luchadorxs e insecto’

Es Baluard (Fins dia 4 de febrer )

Quan Dora García va rebre el Premi Nacional d’arts plàstiques, concedit pel Ministeri de Cultura, se’n va destacar la capacitat d’afavorir la reflexió ètica. I és precisament aquesta capacitat el fil conductor de l’exposició que ha comissariat Pilar Rubí al museu d’art contemporani de Palma. Des de la performança Romeos, protagonitzada per un grup de “joves atractius”, segons la definició estricta de l’artista, fins a The Bug, una enorme instal·lació que concentra la història del segle XX i anticipa el futur proper i llunyà de la humanitat –l’any 2032 només quedarà una persona viva a Facebook, segons s’hi diu–, aquesta síntesi de l’obra de García reivindica i reclama el desig com a instrument polític. 

Andi Fischer 

‘Tata! Falling good’

Kewenig Palma (Fins dia 9 de desembre)

Si fins ara l’obra d’Andi Fischer era acolorida i carregada, amb obres amb nombrosos elements presents en què el traç infantil servia gairebé per donar forma a una narració, per a la seva primera exposició a Palma ha triat reduir el plantejament a la mínima expressió: dos colors, negre i groc, i un mateix element: el corb que es precipita des d’un extrem del quadre. Fischer reconeix que la seva obra ha tornat més fosca perquè el món també ho ha fet, però no oblida que tota mostra té també la seva part d’espectacle i, en aquest cas, l’entorn hi contribueix de manera evident. Són ocells que cauen, confirma l’artista, però, a la seva manera, saben com ho han de fer. 

Josep Santamaria

‘Variables’

Pep Llabrés Art Contemporani & Galeria Xavier Fiol (Fins al mes de novembre)

És la primera vegada que les galeries Xavier Fiol i Pep Llabrés Art Contemporani, ambdues ubicades al carrer de Sant Jaume, comparteixen l’exposició d’un mateix artista i abans d’inaugurar ja tenen clar que repetiran. Per començar han triat fer-ho apostant per un artista jove, Josep Santamaria, nascut el 1989 a Palma, que investiga motius geomètrics i abstractes amb diferents formats, tant en uns contundents quadres farcits de formes elementals com en collages i esborranys en què s’observen intencions, provatures i fins i tot retocs en el traç. El títol, Variables, deixa clar que és tracta d’una mostra en constant evolució, com el mateix procés artístic de Santamaria. 

Sebastián Bruno  

‘Ta-ra. Wales 2013-2022’

Centre Cultural Concepció 12 (Fins dia 30 de desembre)

La pugna entre realisme i teatralitat és la gran protagonista de la sèrie de fotografies que conformen Ta-ra. Wales 2013-2022, la mostra amb què l’argentí Sebastián Bruno aconseguí el Premi Mallorca de Fotografia Contemporània, promogut pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca a través de l’Arxiu del So i de la Imatge. En blanc i negre, amb captivadors retrats plens d’intimitat que es combinen amb escenes tan barroques com singulars, Bruno aconsegueix teixir una mirada lliure de prejudicis envers els habitants d’una regió concreta, la de Gal·les, amb una sèrie de problemàtiques i situacions que, tanmateix, esdevenen universals. 

Susy Gómez 

‘Campos penetrables’

Baró (Fins dia 17 de novembre)

L’art i la vida es toquen i s’estimen, diu Susy Gómez, i així ho expliquen totes i cadascuna de les obres que conformen Campos penetrables. Es tracta d’una mostra que recull tant obra recent de l’artista com peces que han esdevingut no només simbòliques, sinó representatives de la seva trajectòria, com per exemple el vestit que va dur a la seva primera exposició a la desapareguda galeria Horrach Moyà, propietat de qui va ser la seva parella i company durant dues dècades. La reflexió, l’observació i la integració en el moment present dels fets viscuts són algunes de les propostes que proclamen tant els seus dibuixos com les fotografies o l’imponent vídeo captat en una de les seves meditacions al camp.

Patrick Hamilton 

‘Los olvidados’ 

Casal Solleric (Fins dia 7 de gener)

Si bé les diferents intervencions que els artistes Robert Ferrer i Sandra Baía han fet al mateix edifici del casal Solleric fan que l’espai esdevingui per si mateix un artefacte artístic –impossible no badar davant les grans esferes que Baía ha ubicat al pati i al balcó del casal, fins ara només emprat per a la recepció dels Reis d’Orient–, el recorregut plantejat a l’aljub per part del xilè Patrick Hamilton reflexiona al voltant de l’art com un element integrador i de l’artista com a treballador. La peça final, feta específicament per a aquesta exposició, du per títol Mar rojo i representa la Mediterrània com una mar tacada de sang.